Té igual, curt o llarg…

Per al resum anual no prepararé una fulla com les habituals perque crec que val la pena comentar les gràfiques en la mateixa entrada, encara que siga curtet. En fi, que allà va.

L’evolució de les temperatures extremes ha sigut, com no, l’esperada: baixes al començament i final d’any i elevades a mitjant, durant l’estiu.
Es podria dir que el mes més calurós ha sigut juliol, encara que per no molta diferència front juny i agost. El més fred, gener, encara que també paregut a desembre.

La pluja també ha seguit una tendència normal per al que és el nostre clima, encara que amb alguna diferència. Sí que han hagut pluges importants ens el mesos de primavera i tardor, pero el mes de pluja important no ha sigut el de sempre.
Així, en la tardor les pluges importants foren en setembre, quan normalment solen ser per l’octubre. De fet, en este mes i en novembre quasi com ha plogut.
I per altra banda, en primavera el mes plovedor ha sigut abril, mentre que maig ha sigut relativament sec.

Finalment, el vent ha seguit una tendència inversa a les temperatures. Açó no sabria dir si és normal o no, pero el cas és que, mes de fred, mes de vent, i mes de calor, mes de calma.

Ale, ja n’hi ha prou que d’ací a res ja tocarà el primer resum del 2010.

La idea era pegar una passejada per la Serra Gelada. Pero no va ser així. El dia va amanèixer emboirat i apuntava pluja, raó per la qual “l’organització” va decidir deixar-ho estar i pegar el passeig pels voltants del poble. A més, ens ho va deixar clar: la decisió estava presa i ella asumia les consecuències, com havia de ser, i res de “i si després…”.

Al remat, el passeig va esdevenir una bona excursió per Xarquer, el Perè i l’Almussent, amb molt bona companyia, entretingudes converses i per paratges que desconeixia.

Després d’uns dies de molt de fred que ara pareix que comencen a calmar-se un poc, i amb el retràs habitual, ja tinc ací el resum de l’oratge del passat mes de desembre.

Este mes ha sigut uns dels més freds de tot l’any, amb una temperatura mitjana de 11.9ºC i només “superat” per gener i febrer. Resulta curiós observar l’evolució de la temperatura al llarg del mes, un tant irregular i oscil·lant, i en la que s’aprecia clarament un descens molt acusat en la tercera setmana, just coincidint amb els dies de més vent. Així, eixos dies vam arribar a la mínima temperatura de l’any (que també es va registrar en gener), de només 0.4ºC.

Pel que fa al vent, desembre ha sigut prou mogut, amb una mitjana de 12.6 km/h i amb la màxima ràfega d’aire registrada en tot l’any, de 120.9 km/h, registrada el dia de “La fi de lo món“. Com he dit, resulta curiós la coincidència de baixes temperatures i fort vent durant la tercera setmana del mes, cosa que va fer que la sensació tèrmica d’eixos dies abaixara a una mitjana de 5.5ºC.

Per últim , la pluja no gens menyspreable de 77.1 L/m² ha fet que la quantitat total de l’any no haja quedat molt baixa, especialment després dels secs mesos de tardor. Finalment, enguany han plogut 476.9 L/m², que no està malament.

Comparant el desembre d’enguany amb els dels anys passats, cal dir que el d’enguany ha sigut molt paregut al del 2007, amb una quantitat de pluja molt pareguda i amb temperatures extremes (máxima, mínima i mitjana) també per l’estil. El que sí ha sigut és diferent al 2008, quan va ploure molt menys (només 4.1 litres) i va fer, en general, un poc més de fred.

Ale, ací acaben els resums del 2009, ara d’ací a poc faré un comentari general de l’any. En poder…

Aunque me consta que no entra por aquí desde hace tiempo, esta va dedicada al Dr. klaus.

I aprofite per a dir que estos dies hem tingut les mínimes temperatures que he registrat mai amb l’estació meteorológica. Concretament, el divendres passat vam arribar als 0.3 ºC de temperatura i amb una sensació tèrmica de -12.6 ºC, un poquet menys que el dia de “la fi de lo mon“.

Exteriormente aparentaba una fina línea roja difusa, un delgado cilindro semitransparente, rojo, que atravesaba el aire en una perfecta trayectoria rectilínea. Le llamaban Láser He-Ne. Lo que casi nadie conocía era su interior, su vida. Su onda. Esa que, con una longitud de 632.8 nm, era la que le otorgaba todas sus características, empezando por aquella más visible y que todos conocían.

Desde hacía tiempo su onda había sido coherente y tranquila, deslizándose por el espacio de manera suave, paralela y continua, sin alteraciones en la fase. Así vivía y nunca se había planteado otra posibilidad, era lo que tocaba y punto. Hasta que un día, se topó con un Filtro Espacial particular. Allí, sin darse cuenta, volvió a convertirse en una fuente de luz puntual y su vida cambió repentinamente: su onda volvía a empezar. Tras atravesar el pinhole, el nuevo punto de luz en el que se había convertido era totalmente diferente al que cabía esperar. Ahora su onda se había transformado en otra de amplitud variable y creciente, pero no con un aumento moderado, no, el crecimiento era vertiginoso y descontrolado, hasta el punto de que era posible que perdiera su identidad y se convirtiera en otra onda, en otra vida.

Aún así, sabía que unos centímetros más allá se encontraba su salvación. Se trataba de una Lente de focal larga, que le devolvería la normalidad una vez atravesada, retornando a su estado normal, paralelo, colimado. Sólo debía llegar a ella antes de que su amplitud fuese excesivamente grande. Entonces, cuando estaba a solo tres centímetros de la lente, la luz se fue en la Fase I de Ciencias. Y así, de repente, todo se puso a oscuras…

—————

Açó de dedicar-li el temps de vacances a la PT fa que un pense massa en la faena i en açó de la Interferometría Holográfica. És per aixó que et venen al cap paranoies d’este tipus, així que he pensat que esta li la dedique a les meues companyes de faena. Elles, almenys, entendran alguna cosa…