Té igual, curt o llarg…

El títol de l’entrada hauria de ser S’amuntonava la faena perque, en realitat, esta entrada la vaig fer el divendres passat pero, per uns problemes en la web no la vaig poder publicar. I com es veurà, no hi ha hagut temps per publicar-la abans. L’he deixat en present perque queda millor…

El cas és que el cap de setmana passat es presentava, i va estar, carregat de faena. Primer, fer el vi. Ja la vesprada de divendres vam collir poc de raïm i el dissabte collírem la resta i el vam fer. La veritat és que no va ser molta faena perque vam fer vora 50 litres (sí, una misèria) pero és que tot l’any dedicant-se un a vigilar les parres per a que després els pardals et deixen amb la meitat de la collita. En fi…
De tota manera, eixos poquets litres prou són. Total, segur que no ens el beurem tot. Per a la família i alguns amics entre els que repartir segur que n’hi ha prou.

Després, la resta del dissabte sí que va estar molt ocupada. Bé, no és que fóra una faena pesada sino més bé una cosa divertida, una festa, pero bé, els primers moments necessitaven d’un poc de “dedicació”… Clar, el divendres no deia de qué es tractava perque era sorpresa, pero bé, ja sabeu que vam tindre una massiva Despedida de solteros (ja li dedicaré especial una entrada un dia d’estos)…

I finalment, el diumenge, replegar part de l’hato que vam gastar el dissabte i, a més, tornar a veure l’evolució del vi, perque enguany ho pense fer de manera diferent a com ho hem fet tota la vida. Sí, enguany vaig estar informant-me i vaig trobar esta explicació sobre l’elaboració artesanal de vi en un foro de la web vinis.es. Jo la veritat no trobe que siga molt “artesanal”, pero coincideix en molts punts amb altres coses que he llegit i em pareix “correcta”. Enguany no faré ni la meitat del que diu, pero alguna cosa sí i per aixó hauré de tornar diumenge.

Ja veurem qué aconseguisc, si vi o vinagre…

Ja se m’oblidava…

Supose que molts ho sabreu (i els que no segurament no podreu vindre) pero per a demà i el divendres hem organitzat un Taller de Basket per a tot aquell que vullga conéixer les nocions bàsiques de cóm es juga a este esport.
Aprofitant que ja tenim les dos cistelles col·locades i que totes les vesprades hi ha un munt de gent jugant-hi, Ramón i jo vam pensar muntar un xicotet taller, amb l’Associació Juvenil “El Cabiló”, per veure si aconseguim que les “paxangues” que es monten cada vesprada siguen més paregudes al basket que al handbol, perque en els partits hi ha “vara” a base de bé.

Les sessions les tractarem com si foren un entrenament típic d’un equip, encara que practicarem només les coses més bàsiques. La idea és provar les següents coses:

1. Bot. Un senzill exercici caminant i corrent botant el baló.
2. Entrades a cistella. Provarem la típica entrada (un-dos-i a tablero) per tal de controlar les passes i per acostumar-nos a tirar al tauler. Ho farem de dos maneres: botant i després de rebre una passada.
3. Tirs a cistella. Explicarem la técnica estàndar del tir i ho provarem des d’el tir lliure i els laterals.
4. Defensa en zona. Veurem la típica defensa en zona 2-3, explicant les posicions i els moviments de cada jugador.
5. Partidet. Per acabar i practicar el que hem aprés, jugarem una “paxangueta”. Ah! i quasi el més important, tractarem de controlar les nostres faltes personals!

Este esquema el seguirem els dos dies, encara que el segon és possible que els exercicis que fem en cada punt siguen un poc més “avançats”. Ja veurem.

En fi, que jo tinc ganes de fer-ho i espere que tots ens ho passem genial.

Fa una setmana es va complir un any des de que vam fer aquell curs de blogs gràcies al qual ara estem ací. És a dir, que ja fa un any que va rodant per la web la Cabilogosfera, així que moltes felicitats per a tots els visitants, amics i “escriptors”. Tal volta podria haver deixat la dedicatòria del dia 25 de juliol per a hui, pero és que açó de l’aniversari em va vindre al cap fa pocs dies.

Bé, un any per ací escrivint sobre qualsevol cosa que se’ns passa pel cap. Un any pensant que hi ha algú “ahí darrere” que, després, llegirà el que hem escrit i, si és del seu agrat, ens deixarà la seua opinió o el seu comentari. En general som pocs els que escrivim, pero sé que cada vegada tenim més visitants i que a molts només els falta un espentó per crear-se el seu propi Cabilog.
Arrere queden els començament en els que, malgrat de fer el curs una desena de persones, només Amparo i jo vam seguir escrivint alguna cosa. És curiós tornar a llegir aquelles entrades, normalment monotemàtiques o sense molt d’interés…

Però, poc a poc s’han anat afegint persones fins arribar als habituals d’ara: des de quasi el princi tenim també el blog de pauet, i ja un poc després comptem amb el del Club de pilota, el de Bernat, el de Clareta i el de Àngels. Ah! i el de Sella, que encara que estic de col·laborador, sempre se m’oblida afegir alguna notícia quan toca.

La qüestió és que, almenys personalment, la cosa no es queda ahí i gràcies als nostres blogs he entrat en un mon que desconeixia: hi han blogs per a tots i sobre qualsevol tema. En fi, una distracció més que afegir a l’infinit número que en tinc…

Siga com siga, llarga vida a la Cabilogosfera i felicitats a tots! Potser seria un bon moment per a triar el Cabilog de l’any?…

-

PD. Percert, moltes gràcies a la profe, que va tindre la idea (i la paciència) de fer el curset i que, simplement, ens va animar a crear el nostre blog.

El 31 de juliol, l’últim dia abans d’anar-me’n de vacances, em despedia de les últimes companyes que quedaven per la vesprada en la faena i una em va preguntar: “Vais a ir a algún sitio este verano?”. “No, la idea es de unas vacaciones relajadas: por la mañana a la playa y por la tarde poca cosa más, aunque veremos si adelantamos algo de faena que nos llevamos para casa”.

Ja!. Ni platja, ni relax, ni faena, ni res. Entre la Setmana Cultural, les parres i el vi (que farem en dos setmanes, D.M.), Paraules i música, el CAS, la Fira de Mostres (o Monstres), la paraeta del sabó del Cabiló, “nostres plantetes”, el dia de la juventut amb Jove’s Marina Baixa (JMB o Juegos MB, com dic jo), el taller de Firma electrónica i joqueséquémés, les vacances han sigut quasi estresants (sí, exagere). Massa ocupades, millor dit.

Xé, que el blog estava totalment abandonat i, a més, quan m’asentava davant de l’ordinador era sempre per “matar alemanes” i res de blogs. Aixó sí, veig que en este temps ningú ha deixat de complir i, fins i tot, hi ha un que em posa en la seua llista de “blogs de l’any” (Rave, cuando nos veamos en septiembre ya te pagaré lo que acordamos).
En fi, que la vida continua i jo amb el resum de l’oratge de juliol encara per fer!!!.