Té igual, curt o llarg…

Fa una setmana es va complir un any des de que vam fer aquell curs de blogs gràcies al qual ara estem ací. És a dir, que ja fa un any que va rodant per la web la Cabilogosfera, així que moltes felicitats per a tots els visitants, amics i “escriptors”. Tal volta podria haver deixat la dedicatòria del dia 25 de juliol per a hui, pero és que açó de l’aniversari em va vindre al cap fa pocs dies.

Bé, un any per ací escrivint sobre qualsevol cosa que se’ns passa pel cap. Un any pensant que hi ha algú “ahí darrere” que, després, llegirà el que hem escrit i, si és del seu agrat, ens deixarà la seua opinió o el seu comentari. En general som pocs els que escrivim, pero sé que cada vegada tenim més visitants i que a molts només els falta un espentó per crear-se el seu propi Cabilog.
Arrere queden els començament en els que, malgrat de fer el curs una desena de persones, només Amparo i jo vam seguir escrivint alguna cosa. És curiós tornar a llegir aquelles entrades, normalment monotemàtiques o sense molt d’interés…

Però, poc a poc s’han anat afegint persones fins arribar als habituals d’ara: des de quasi el princi tenim també el blog de pauet, i ja un poc després comptem amb el del Club de pilota, el de Bernat, el de Clareta i el de Àngels. Ah! i el de Sella, que encara que estic de col·laborador, sempre se m’oblida afegir alguna notícia quan toca.

La qüestió és que, almenys personalment, la cosa no es queda ahí i gràcies als nostres blogs he entrat en un mon que desconeixia: hi han blogs per a tots i sobre qualsevol tema. En fi, una distracció més que afegir a l’infinit número que en tinc…

Siga com siga, llarga vida a la Cabilogosfera i felicitats a tots! Potser seria un bon moment per a triar el Cabilog de l’any?…

-

PD. Percert, moltes gràcies a la profe, que va tindre la idea (i la paciència) de fer el curset i que, simplement, ens va animar a crear el nostre blog.

El 31 de juliol, l’últim dia abans d’anar-me’n de vacances, em despedia de les últimes companyes que quedaven per la vesprada en la faena i una em va preguntar: “Vais a ir a algún sitio este verano?”. “No, la idea es de unas vacaciones relajadas: por la mañana a la playa y por la tarde poca cosa más, aunque veremos si adelantamos algo de faena que nos llevamos para casa”.

Ja!. Ni platja, ni relax, ni faena, ni res. Entre la Setmana Cultural, les parres i el vi (que farem en dos setmanes, D.M.), Paraules i música, el CAS, la Fira de Mostres (o Monstres), la paraeta del sabó del Cabiló, “nostres plantetes”, el dia de la juventut amb Jove’s Marina Baixa (JMB o Juegos MB, com dic jo), el taller de Firma electrónica i joqueséquémés, les vacances han sigut quasi estresants (sí, exagere). Massa ocupades, millor dit.

Xé, que el blog estava totalment abandonat i, a més, quan m’asentava davant de l’ordinador era sempre per “matar alemanes” i res de blogs. Aixó sí, veig que en este temps ningú ha deixat de complir i, fins i tot, hi ha un que em posa en la seua llista de “blogs de l’any” (Rave, cuando nos veamos en septiembre ya te pagaré lo que acordamos).
En fi, que la vida continua i jo amb el resum de l’oratge de juliol encara per fer!!!.

És de veres! Si jo tenia un blog…! I la contrasenya era…

Val, ja està.

Demà més.

Snake em va passar esta vinyeta la setmana passada.

Va dedicada a tots membres de la Cabilogosfera, amics, visitants i “redactors”…

Diuen que a les 48 hores després d’haver fet un esforç físic gran es quan més es noten les agujetes. I pareix que siga de veres…

Fa poc més d’una setmana que han posat la cistella de basket i, siga per la novetat o perque realment agrada, tots els dies hi ha gent jugant. A mi se me va ocòrrer anar-hi el dimarts a recordar tiempos mozos de quan jugava en el col·legi i em vaig sumar a la paxangueta.

Vaig estar poc més d’una hora pero la qüestió és que hui… no siento las piernas!!!