Archive for the 'Reflexions' Category

Contingut i Continent

Publicat en General, Reflexions el 2 setembre, 2010 per Morning Star

Supose que la majoria de gent hauran tingut la mateixa sensació després d’acabar la PT: que francament és una (puta) merda. Jo almenys sí que pense un poc en aixó, i em va passar el mateix amb el projecte final de carrera.
Després de tota la faena feta, ja amb l’exemplar en les mans, penses: “i tant de temps per a fer açó?”. En fi, com que ja molt abans d’acabar-la ho pensava, vaig decidir que “si el contingut és una merda, almenys que el continent no ho siga”.

És per eixa raó per la qual vaig encarregar un disseny de portada als amics Miguel i Carina, i vaig decidir de posar una frase-citació al començament de cada capítol.
La veritat és que aixó de les frases m’agradava molt, i per aixó vaig estar un parell de setmanes pensant i buscant citacions adequades, perque, a banda de que foren escaients per a cada capítol, volia que foren un poc “representatives” del que m’agrada.

Les frases són aquestes:

Llegir mes »

Teorema (II)

Publicat en Destrellats, Reflexions el 11 juny, 2010 per Morning Star


Tras unos cuantos años (no muchos pero suficientes) realizando el mismo trayecto, me atrevo a postular el siguiente Teorema:

“Siempre que circule por la carretera Sella-La Vila Joiosa con algo de prisa, se encontrará un vehículo lento en su misma dirección y, en los contados tramos para adelantar, se encontrará otro en sentido contrario.”

Dos teatros

Publicat en Històries d'ací, Reflexions el 8 juny, 2010 per Morning Star

Lllevaba unos pocos minutos esperando cuando le vio aparecer. Habían quedado en la vía del tren que atravesaba la ciudad, concretamente en el paso a nivel que había a un par de manzanas del teatro. Apoyada en la misma barrera, le observó mientras se acercaba.
- Disculpa el retraso, pero es que tenía catequesis – bromeó él-. No, en serio, es que me he entretenido con el último artículo que estoy terminando: la Pantalla Tántrica.

Era algo tan absurdo que se sorprendió de que ella no le preguntase nada más. Aún así, no pudo evitar sentirse ligeramente consternado por haber soltado aquella mentira piadosa, por no haber sido capaz de confesar que estuvo enganchado al juego y que todavía no lo había acabado de superar.

Echaron a andar y a charlar animadamente. Al poco, llegaron a las puertas del teatro. Por extrañas conexiones interiores, se dio cuenta de que iba al teatro pero que hacía escasos minutos había sido protagonista de una pequeña obrita.
- ¿Por qué no he sido capaz de decir dónde he estado?. ¿Por qué me he acogido a esa mentira piadosa? – pensó-. Al final, es que nos pasamos todo el día haciendo teatro…

Se acercaron a la taquilla, en la que había una pequeña cola. La obra de teatro que iban a ver era en realidad un musical basado en la obra de Queen. Y como si hubiesen oído sus últimas reflexiones, el título aportaba un acertado interrogante a aquella canción del grupo: “Show must go on?”.

( 456)