Entendre la música
Publicat en Música, Reflexions el 7 març, 2010 per Morning Star
En el número 29 de la revista Jaç apareix com a tema principal una interesant entrevista al músic Agustí Fernàndez. Aquest pianista mallorquí, del qual havia sentit parlar en altres revistes, fa música “improvisada”, una clasificació musical que desconeixia amb eixe nom tan ampli, pero que en el fons és tan explícit que podria imaginar-me el que fa.
Dic que l’entrevista és molt interessant especialment per les reflexions que fa el músic al voltant de conceptes relacionats amb la improvisació, com poden ser la varietat, la repetició, la llibertat ( el “todo vale”), la creació, etc. Però, en especial em va agradar molt una resposta sobre els “prejudicis” del públic:
jaç: [...] sent com és una música tan abstracta, primer cal lluitar contra els prejudicis que pugui tenir el públic.
A.F.: Sí, però si assisteixes a un concert de música improvisada amb el cap obert, sense prejudicis, si et deixes endur per la música, pot se que no t’agradi, però també pot ser que t’interessi. Els prejudicis són tant personals com col·lectius, perquè hi ha unes músiques que dominen i són més accessibles perquè els codis estan més estesos. A mi m’agrada que, després d’un concert, vingui algú i em digui: “No he entès res, però m’ha encantat”. Perfecte! Aixó vol dir que potser no coneixes el codi o llenguatge, però que hi ha alguna cosa que t’ha arribat, potser el sentiment. La resta és una qüestió de costum.
- - - - -
Em pareix una resposta fabulosa. És el que jo pretenc dir sempre a la gent que em diu que no entén el jazz. I què?. A tu t’agrada?. Pues magnífic!.
Hi han músiques el llenguatge de les quals és ben conegut, però si vols “entendre” el codi d’altres músiques, com el jazz, has de saber que serà un esforç i, o t’endinses en el seu vast món musical (harmonia, història, escales…) o, el més important, escoltes jazz sense parar!.

