Té igual, curt o llarg…

El diumenge passat, sopant en la Plaça, el senyor Orientoccidental va treure el tema de la calor que estava fent durant el cap de setmana, sobretot per com d’apegalós era per la humitat. Al suggerir la qüestió d’una elevada humitat en Sella, vaig pensar que mai hi havia dit cap cosa sobre ella, i per aixó tractaré “d’analitzar” la calima d’estos dies comptant amb la temperatura, la humitat i el vent.
He fet dos gràfiques amb les dades d’estos tres paràmetres des d’el dijous 24 fins el dilluns 28 de juliol (dies complets), i veurem si justifiquen esta calor que tots hem patit.

La primera gràfica es una conjunta de temperatura i humitat. La temperatura, en línia morada, s’ha de veure en la part esquerra de la figura, i la humitat, en línia verda, es mira en la part dreta.
De primeres, el que es veu en la línia de la temperatura són cinc “muntanyes” l’explicació de les quals és senzilla: en les hores nocturnes la temperatura romàn baixa al no estar present el sol. Després, segons va pujant, la temperatura augmenta de forma continuada fins arribar a ser quasi estable en les hores mitjanes del dia. Finalment, el sol comença a amagar-se i la temperatura abaixa fins arribar a una també “estabilitat nocturna”.
De fet, una primera raó de la calor la podem trobar en que eixa “estabilitat” de temperatures diurnes ha anat augmentant al llarg del cap de setmana. Així, dijous i divendres la muntanya és més bé “punxeguda”, mentre que de diumenge a dilluns és més plana; és a dir, segons han passat els dies hem tingut més hores amb elevades temperatures.

En canvi, en general també s’observa una tendència descendent de la màxima temperatura de cada dia (vora 38ºC el dijous que baixen a uns 34ºC el dilluns) raó per la qual podríem pensar que hauríem d’haver patit menys calor. Però, ací és on entra la humitat que comentava al principi.
La línia verda de la humitat, deixant de costat les oscilacions diàries i considerant una mitjana aproximada, mostra un augment progressiu fins dissabte i diumenge, els dies de major sensació de calor (3ª i 4ª “muntanya”) , on arriba a un 55-60% que tal volta haja sigut el responsable d’eixa sensació de xafogor. I és que els dies anteriors la humitat rondava el 35-40% només…

Tot i aixó, no ens podem oblidar d’altre factor importantíssim en la sensació tèrmica: el vent. En la segona gràfica he fet una rosa dels vents on es veu la freqüència amb que ha bufat el vent en cada direcció i amb quina intensitat. Així per exemple, el 7% de les vegades que ha bufat aire ha sigut vent de Migjorn i amb una velocitat entre 2 i 5 km/h.
De la gràfica es dedueixen dos coses fonamentalment, que també confirmen la calor que d’estos dies. Primer, que l’aire ha sigut més bé fluix i molt poques vegades s’han superat els 10 km/h. A més, cal dir que la calma (vent inferior a 1 km/h) no està representada pero que hi hem estat així, en calma, el 70% del temps.
L’altra cosa que s’extrau de la rosa és que el vent ha bufat majoritàriament amb component sud i oest-noroest. És a dir, que el poquet aire que hem sentit ha sigut el càlid aire del sud o el conegut i tòrrid ponent.

Bé, pareix que totes les dades confirmen eixa sensació que hem tingut estos dies (o jo les he interpretat d’eixa manera) i, fixant-me en les dades d’ahir i hui, la cosa continua igual. Ja veurem quan canvia…

Com es nota que estic de vacances. Fa més d’una setmana que no m’assec davant l’ordinador per fer alguna cosa. Bé, si que ho he fet pero per jugar al Civ IV, i és que el vici que porte es massa per a la carabassa…

Anem on anàvem. Acabe d’entrar del terrat i tinc un mal de cap que no m’aguante. I és que fa un aire!… Pensava que amb el que vam tindre el cap de setmana n’hi havia prou, pero no, que va, ara s’ha tornat a agarrar amb força (mentre escric estes línies han bufat ràfegues de 70 km/h).
I és que el que està fent no és eixe aire racheado típic, no, és un vent incansable, continu, tocapilotes i queferós. He estat “fent uns càlculs” amb les dades registrades i des d’el dissabte la mitjana de vent cada dia no ha baixat dels 20 km/h!!! (bé, el dimarts sí que va ser inferior, pero és que el diumenge va ser de 36 km/h). Aixó és brutal!. Imagineu-vos: cada minut, cada segon del dia, ha estat bufant un aire de 20 km/h… és com per a fartar-se, no?

Tot i aixó, encara que ha fet (i està fent) molt de vent i durant el cap de setmana era quasi un vent polar, no hem arribat estos dies al màxim de velocitat (uns 100 km/h en febrer) ni a la sensació térmica mínima que teníem fins ara (de -9.4 ºC). Com a molt hem tingut una ràfega d’uns 89 km/h i una sensació de -7.9 ºC, que ja és, ja…