Te igual, curt o llarg…

Com alguns sabeu, els primers dies d’agost ens hem deixat caure pel nord d’Itàlia. Per a obrir boca, abans de fer un resum complet com vaig fer l’any passat, vos enllace a Stratoaspheric, on trobareu algunes fantàstiques fotos del viatge.

Pot semblar contradictori pero en estos dies de vacances és quan un es podria dedicar a coses ocioses com podria ser la Cabilogosfera, perque mira que tinc coses en el cap per a fer, pero no, si són vacances són vacances per a tot: ni faena ni blocs. Com a molt un poc d’exercici, de basket o “de bancal”, i un poc de matar alemanes.

Bé, a veure si em pose les piles i prepare almenys el resum de l’oratge de març, que ja toca…

Fa una setmana es va complir un any des de que vam fer aquell curs de blogs gràcies al qual ara estem ací. És a dir, que ja fa un any que va rodant per la web la Cabilogosfera, així que moltes felicitats per a tots els visitants, amics i “escriptors”. Tal volta podria haver deixat la dedicatòria del dia 25 de juliol per a hui, pero és que açó de l’aniversari em va vindre al cap fa pocs dies.

Bé, un any per ací escrivint sobre qualsevol cosa que se’ns passa pel cap. Un any pensant que hi ha algú “ahí darrere” que, després, llegirà el que hem escrit i, si és del seu agrat, ens deixarà la seua opinió o el seu comentari. En general som pocs els que escrivim, pero sé que cada vegada tenim més visitants i que a molts només els falta un espentó per crear-se el seu propi Cabilog.
Arrere queden els començament en els que, malgrat de fer el curs una desena de persones, només Amparo i jo vam seguir escrivint alguna cosa. És curiós tornar a llegir aquelles entrades, normalment monotemàtiques o sense molt d’interés…

Però, poc a poc s’han anat afegint persones fins arribar als habituals d’ara: des de quasi el princi tenim també el blog de pauet, i ja un poc després comptem amb el del Club de pilota, el de Bernat, el de Clareta i el de Àngels. Ah! i el de Sella, que encara que estic de col·laborador, sempre se m’oblida afegir alguna notícia quan toca.

La qüestió és que, almenys personalment, la cosa no es queda ahí i gràcies als nostres blogs he entrat en un mon que desconeixia: hi han blogs per a tots i sobre qualsevol tema. En fi, una distracció més que afegir a l’infinit número que en tinc…

Siga com siga, llarga vida a la Cabilogosfera i felicitats a tots! Potser seria un bon moment per a triar el Cabilog de l’any?… -

PD. Percert, moltes gràcies a la profe, que va tindre la idea (i la paciència) de fer el curset i que, simplement, ens va animar a crear el nostre blog.