Tras unos cuantos años (no muchos pero suficientes) realizando el mismo trayecto, me atrevo a postular el siguiente Teorema:
“Siempre que circule por la carretera Sella-La Vila Joiosa con algo de prisa, se encontrará un vehículo lento en su misma dirección y, en los contados tramos para adelantar, se encontrará otro en sentido contrario.”
Ja està? Ja s’han acabat les obres de la carretera? I no ha vingut ningú a fer-se la foto en la inauguració? Xé, qué extrany…
Doncs, ale, ara sí que ens podem oblidar definitivament d’ella. Ja podem anar a Orxeta (o a la Vila) en un minut i mig o dos menys. Fantàstic!
Gaudim d’un viatge més curt amb un nou paisatge: uns talusos faraónics en alguns trams i uns pinets i altres matolls autòctons que no passaran ni d’este estiu.
Enhorabona als premiats!
-
PD. Encara que parega sarcàstic, admitisc que el viatge es fa d’una manera prou més cómoda que abans, i aixó està molt bé.
Porte tota la setmana pensant-ho:
Vivo sin vivir en mi,
y tal carretera espero,
que muero porque no la ruedo.
Bé, en principi esta agónica espera es farà realitat demà, encara que he sentit que alguns espabilats ja han passat per ahí hui. Espere que aixó no faça que la tinguem més temps tallada…
Ale, a disfrutar-la tots!, en poder… 
Colorista, de Giulia Valle