Té igual, curt o llarg…

Sincerament, per a mi el dia de les Paelles és una de les millors festes que es fan en Sella al llarg de l’any. Les barraques perden part de la seua importància com a “divisió en grups” (que per altra banda també és natural, clar) i tot el poble es converteix en una mateixa barraca, tots en la Plaça juntos y revueltos. Pel que veig en l’última entrada de Pablo, esta opinió està bastant compartida.
Enguany l’oratge, continuant amb les seues ganes de fotre (quan volem que ploga no plou, i quan no volem, plou), va tractar de desgraciar la festa. Però, nosaltres la vam deixar caure…

El moment crític va ser de 14:30h a 15:00h. En eixa mitja horeta va caure més de la meitat de tot el que va ploure el dissabte, un total de 4.5 L/m², amb graníssol inclós. No és que fóra massa però va fer que molts desistiren i se’n anaren a la seua barraca a fer-se la paella… o arrós caldós, segons.
Els més valents-inconscients vam aguantar baix dels tendals de la Coentor o del Desfase, ballant, menjant, bevent i cuinant. En resum, aixó, deixant-la caure.
La veritat és que la imatge d’el fum de persones que érem, apinyades baix dels toldos era espectacular. Es notava que hi havien ganes de festa i que no volíem que la pluja ens ho desgraciara.
Ni el fet d’haver d’alçar el toldo per a que no s’embassara, ni quan va caure el graníssol, ni quan se’ns va soltar el nus. Res. Ahí que vam aguantar “perque ja estava escampant”…

Finalment crec que només quatre barraques arribaren a fer la seua paella en la Plaça, uns autèntics campions. Imagina’t que nosaltres ens la vam fer per a sopar…
Poc després, amb la panxa plena i quan ja quedaven quatre en la Plaça, cadascú se’n va anar a la seua barraca a fer temps fins que començara la Festa Llatina en la Comissió.
De la Festa per a qué parlar. Brutal!. Música animadíssima i gent igual d’animada. A destacar les guiris aquelles que sí que anaven a tope!!! (diuen que hi han fotos compromeses per ahí)…

En resum, amb pluja i tot, la festa de les Paelles, com tots els anys, espectacular. No va faltar cap element dels habituals: borratxeres, ball, mejar, festa i, com no, “batalla campal”, amb escampadissa d’arrós, cadires, botelles i qualsevol altre objecte a l’ús, encara que després tot quede net i sense rastres…
Una gran festa que fa ver que el dia següent estiguérem tots de relax, ben assentats i berenant-se les restes del dissabte amb calma…

Fa qüestió d’una hora he sentit en les notícies de la ràdio que Paquito el xocolatero ha sigut la cançó que més ingressos per drets d’autor va generar l’any passat segons la SGAE, i una recerca ràpida en internet de seguida ho confirma. Espectacular!

Pero clar, si ho penses és cert: no hi ha festeta, boda, barraca de Fogueres o elquesiga on no es pose eixa cançó, i allà que va tot el món a formar eixa pseudofilà i, ale!, amunt i avall amb el “Eih, eih!” (cosa que personalment odie, pero bé…).
La veritat és que un pasdoble, encara que puga sonar avorrit, està íntimament lligat a la nostra “cultura festera” i, siga el Paquito o un altre, no és extrany sentir-ne un, com dic, en qualsevol festeta. Potser serà per eixa raó per la qual sempre en Festes jo demane a les orquestres que toquen el pasdoble Islas Canarias; bé, eixa i els cubates i morningstars que porte de tot el dia… La llàstima és que no solen fer-me cas…

A més, segons podem veure en l’últim post d’snake, encara és possible que el Paquito es faça més popular si el contrat d’integració dels immigrants és tal i com diu el Wyoming. Temps al temps…

Per a celebrar les Festes podria fer ací una poseia tipus llibret de festes, d’eixes amb rebuscades rimes consonants, en forma de “redondilla, cuarteto, romance”, etc. Pero no, no tinc tanta creativitat.

Simplement: Bones Festes!

(esperem que la pluja vinga hui i ens deixe disfrutar este cap de setmana)