Té igual, curt o llarg…

Vaja cap de setmana entretingut per Barcelona, mira que hem fet de coses. La raó fonamental del viatge era el XI Congrés Mediterrani d’Enginyeria Química però, ja que estàvem, vam aprofitar el viatge per visitar la ciutat, a amics i al cosí, que estan per allí.

El cas és que hem tingut de tot, i ho dic de carrereta perque encara fa sensació de més quantitat: viatge de huit hores en autobús, amb parada en una empresa de ceràmica per a conèixer la fàbrica (per cert, molt interessant); asistència al Congrés, d’on destacaria un parell de sessions plenàries, la que tractava d’energies renovables i la del Tractat de Bolonia; passejos per la ciutat espanyola més atractiva de totes les que he visitat; visita a la Fira Expoquimia i afins (d’on ens vam emportar algun “regalet”); dormir una mitjana de poc més de cinc horetes al dia; menjar en tot tipus de baretos o restaurants, des d’una pizzeria fins a un bar de pinxos basc, passant per un normal pero bon bar de menús o un fabulós i exquisit bar de tapes (amb un vino joven que…); acudir al concert d’Ivan Ferreiro, qui casualment actuava el passat divendres en la sala Razmatazz; estrenar-me amb la Wii, que encara no havia provat, i amb la que s’ens van fer les cinc de la matinada (i per la que tinc ara unes agulletes en els braços); descobrir una tenda de discos de jazz quasi descatalogats i que han augmentat en cinc compactes la meua col·lecció; i més…

En fi, que de tot un poc. I després, per a rematar la faena i com que este blog “triomfa” per l’oratge, com diu Snake, en arribar em trobe que estos dies han plogut 31.5 L/m² i ha bufat el vent màxim de tot l’any: 102 km/h la matinada del diumenge.

Ah! i tot açó per no parlar de la bitàcora de SePa, on encara no he pogut llegir-me tots els comentaris…

Fa poc més d’una setmana, alguns companys del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat van vindre a Sella a passar el dia (per cert, mira que és difícil dir aixó de “enlliñeria”…) i pel matí férem una curta caminata fins l’Alt de la Penya.
Pose algunes fotos ací del que vam poder disfrutar des d’allà dalt. La llum era espectacular i crec que mai havia pujat amb eixa claredat.
He fet alguns montatges que no son perfectes, pero ahi estan…

(PD. klaus, eso es lo que no te dejaron ver las cortinas…)

Xé, que barbaritats!, dos-centes visites en poc més d’un mes… I el millor és pensar que les visites son sempre de les mateixes persones, perque si no m’enganye molt, ací soleu entrar sis o set persones en total!.

Bé, possiblement ara la cosa vaja més ràpid perque en la faena s’ha extés que tinc un blog i ja em veig a tot el mon passejant per ací a veure quines tonteries se li acudeixen a un.
Per cert, salutacions a tots…
Jo ja els he dit que el blog és prou “localista” i que la majoria són historietes de Sella, pero bé, benvinguts sigueu.

Ara, que a mi em pareix que tinc moltes visites, pero l’amiga Amparo “està que se sale!!!”…