He-Ne

Publicat en Destrellats, Històries d'ací el 6 gener, 2010 per Morning Star

Onda Láser

Exteriormente aparentaba una fina línea roja difusa, un delgado cilindro semitransparente, rojo, que atravesaba el aire en una perfecta trayectoria rectilínea. Le llamaban Láser He-Ne. Lo que casi nadie conocía era su interior, su vida. Su onda. Esa que, con una longitud de 632.8 nm, era la que le otorgaba todas sus características, empezando por aquella más visible y que todos conocían.

Desde hacía tiempo su onda había sido coherente y tranquila, deslizándose por el espacio de manera suave, paralela y continua, sin alteraciones en la fase. Así vivía y nunca se había planteado otra posibilidad, era lo que tocaba y punto. Hasta que un día, se topó con un Filtro Espacial particular. Allí, sin darse cuenta, volvió a convertirse en una fuente de luz puntual y su vida cambió repentinamente: su onda volvía a empezar. Tras atravesar el pinhole, el nuevo punto de luz en el que se había convertido era totalmente diferente al que cabía esperar. Ahora su onda se había transformado en otra de amplitud variable y creciente, pero no con un aumento moderado, no, el crecimiento era vertiginoso y descontrolado, hasta el punto de que era posible que perdiera su identidad y se convirtiera en otra onda, en otra vida.

Aún así, sabía que unos centímetros más allá se encontraba su salvación. Se trataba de una Lente de focal larga, que le devolvería la normalidad una vez atravesada, retornando a su estado normal, paralelo, colimado. Sólo debía llegar a ella antes de que su amplitud fuese excesivamente grande. Entonces, cuando estaba a solo tres centímetros de la lente, la luz se fue en la Fase I de Ciencias. Y así, de repente, todo se puso a oscuras…

—————

Açó de dedicar-li el temps de vacances a la PT fa que un pense massa en la faena i en açó de la Interferometría Holográfica. És per aixó que et venen al cap paranoies d’este tipus, així que he pensat que esta li la dedique a les meues companyes de faena. Elles, almenys, entendran alguna cosa…

Naufragio

Publicat en Destrellats, Històries d'ací el 11 octubre, 2009 per Morning Star

Fragmento de una grabación recogida hace casi dos semanas en la Comandancia de Marina del Puerto IQ:

>> Aviso a Comandancia de Puerto IQ!!!. Necesitamos ayuda!. Se nos ha abierto una vía de agua y el sótano comienza a inundarse. No sabemos cuanto tiempo más podremos aguantar, las olas son cada vez mayores y la tormenta arrecia… <<

Barqueta 2

Naufragi en Sótano IQ (1)

Los retos de la ingeniería

Publicat en General, Reflexions el 4 maig, 2009 per Morning Star

Con un poco de retraso me leo el número 279, enero-febrero, de la revista Técnica Industrial, que periódicamente llega a casa. Lo primero que hago es leer los artículos de opinión cortos, pero mientras la ojeo, en seguida me llama la atención un reportaje titulado: Retos de la ingeniería en el siglo XXI

Parece ser que la Academia Nacional de Ingeniería de Estados Unidos ha lanzado un debate sobre ese asunto y ha desarrollado la iniciativa a través de una página web, en la que podemos votar cuál es el reto que consideramos prioritario.

Los retos, hasta un total de 14, son:

1. Hacer rentable la energía solar. La energía solar proporciona sólo el 1% de la energía total en el mundo, pero tiene potencial para proporcionar mucho, mucho más.

2. Desarrollar la fusión nuclear. La fusión desarrollada por el hombre ha sido demostrada en una escala muy pequeña. El reto es escalar el proceso a grandes dimensiones de una manera eficiente, económica y medioambientalmente respetuosa.

3. Diseñar sistemas para captar el CO2. Los ingenieros tratan de encontrar sistemas para capturar y almacenar las emisiones de dióxido de carbono para prevenir el “calentamiento global”.

4. Hacer seguro el ciberespacio. Es más que prevenir la suplantación de identidad. Importantes sistemas de bancos, infraestructuras o seguridad nacional pueden estar en riesgo. Llegir mes »

Més sobre el vi

Publicat en General el 4 febrer, 2009 per Morning Star

Bodega

Més no, molt més.

Per una història un tant llarga i que no ve al cas, el meu “Jefe” es va enterar de que jo feia vi i de seguida es va acostar a preguntar-me. Volia saber cóm el féiem, per curiositat. Clar, jo li vaig contestar que era una cosa molt artesanal, molt xicoteta i més que res una “tradició”.

El cas és que, passats uns dies, s’arrima a la meua taula i em diu: “Ha sacado usted este libro de la biblioteca, le he puesto su ficha. Es para que se lo estudie”. Me’l dona i de seguida mire el títol: Origen, composición y evolución del vino.

En fi, qué vos podeu esperar d’un llibre sobre el vi en una biblioteca de Ciències?. Doncs química, enginyeria, reaccions, tecnologia, etc. El llibre és en realitat massa complicat per al que m’interessa, pero la veritat és que estic ensenyant-me prou coses sobre la influència del pH, dels microorganismes, de la temperatura i més coses per l’estil… i en el fons alguna cosa de profit li estic traient.

Me l’he d’estudiar més detingudament, pero almenys crec que estic entenent algunes coses que em passen. Xé!, poc a poc…

Uns dies per Barna

Publicat en General el 28 octubre, 2008 per Morning Star

Vaja cap de setmana entretingut per Barcelona, mira que hem fet de coses. La raó fonamental del viatge era el XI Congrés Mediterrani d’Enginyeria Química però, ja que estàvem, vam aprofitar el viatge per visitar la ciutat, a amics i al cosí, que estan per allí.

El cas és que hem tingut de tot, i ho dic de carrereta perque encara fa sensació de més quantitat: viatge de huit hores en autobús, amb parada en una empresa de ceràmica per a conèixer la fàbrica (per cert, molt interessant); asistència al Congrés, d’on destacaria un parell de sessions plenàries, la que tractava d’energies renovables i la del Tractat de Bolonia; passejos per la ciutat espanyola més atractiva de totes les que he visitat; visita a la Fira Expoquimia i afins (d’on ens vam emportar algun “regalet”); dormir una mitjana de poc més de cinc horetes al dia; menjar en tot tipus de baretos o restaurants, des d’una pizzeria fins a un bar de pinxos basc, passant per un normal pero bon bar de menús o un fabulós i exquisit bar de tapes (amb un vino joven que…); acudir al concert d’Ivan Ferreiro, qui casualment actuava el passat divendres en la sala Razmatazz; estrenar-me amb la Wii, que encara no havia provat, i amb la que s’ens van fer les cinc de la matinada (i per la que tinc ara unes agulletes en els braços); descobrir una tenda de discos de jazz quasi descatalogats i que han augmentat en cinc compactes la meua col·lecció; i més…

En fi, que de tot un poc. I després, per a rematar la faena i com que este blog “triomfa” per l’oratge, com diu Snake, en arribar em trobe que estos dies han plogut 31.5 L/m2 i ha bufat el vent màxim de tot l’any: 102 km/h la matinada del diumenge.

Ah! i tot açó per no parlar de la bitàcora de SePa, on encara no he pogut llegir-me tots els comentaris…