Te igual, curt o llarg…

Solidarizant-me amb els amics que tracten d’evitar que facen una barbaritat en el Parc Natural de la Font Roja.

Va ser arrel d’una “idea ida y venida” que em vaig assabentar de l’existència d’este documental. De seguida vaig pensar que estaria bé posar-lo en les IV Jornades Mediambientals de Sella (que encara les tinc en ment) i, tot i que quan el vaig pegar una ullada per internet em va parèixer un tan “lent”, me’l vaig comprar i ahir el vam acabar de veure en casa.

El documental conta d’una forma molt interessant l’evolució de l’home en la terra i com ha anat transformant-la (i transformant-se) fins als nostres dies. Com sabem, totes estes transformacions, centrades en el consum excesiu dels recursos, ens porten a saber on: diguem-li canvi climàtic, desertificació, fam, glaciacions, sequera, o elquesiga…
Catastrofista? No massa. Pessimista? Bé, un tant al principi, pero canvia i al final dona esperances perque, si hem sigut capaços d’arribar fins ací, també serem capaços de fer marxa enrere.

Tot i aixó, a banda del contingut del documental, el que destaca més, si cap, són les espectaculars imatges de la Terra. Uns paisatges impresionants, amb un control de la llum i el color genial,  que et fan pensar: “aixó de veres ho tenim ací!?”.

En fi, que si definitivament fem les Jornades Mediambientals, posaré la pel·lícula i allí vos espere a tots, perque encara que passeu olímpicament del tema (que ho dubte), val la pena simplement per veure tots eixos paisatges de fàbula.

No sé perqué pero moltes vegades em ve al cap esta cançó, tal volta per la línia de baix reggae que té i per la lletra tan escarida i directa. I clar, no és eixa cançó de Los Diablos que va triomfar allà pel 1970, sino altra de la Polla Records, molt millor. La cançó es de 1985 pero es podria dir que ara també està de molta actualitat:

Un rayo de sol pasa a duras penas
por entre el aire contaminao,
alumbrando el mar azul lleno de ful.
Y los verdes campos son basureros del plástico sobrante;
los frondosos bosques pelados de lluvia ácida.
La pálida luna está ocupada por rusos y americanos.
Qué puedo hacer?, creo en el banco de Santander.
Estamos con la gente, con toda la gente, la buena gente.