Té igual, curt o llarg…

Vaja cap de setmana entretingut per Barcelona, mira que hem fet de coses. La raó fonamental del viatge era el XI Congrés Mediterrani d’Enginyeria Química però, ja que estàvem, vam aprofitar el viatge per visitar la ciutat, a amics i al cosí, que estan per allí.

El cas és que hem tingut de tot, i ho dic de carrereta perque encara fa sensació de més quantitat: viatge de huit hores en autobús, amb parada en una empresa de ceràmica per a conèixer la fàbrica (per cert, molt interessant); asistència al Congrés, d’on destacaria un parell de sessions plenàries, la que tractava d’energies renovables i la del Tractat de Bolonia; passejos per la ciutat espanyola més atractiva de totes les que he visitat; visita a la Fira Expoquimia i afins (d’on ens vam emportar algun “regalet”); dormir una mitjana de poc més de cinc horetes al dia; menjar en tot tipus de baretos o restaurants, des d’una pizzeria fins a un bar de pinxos basc, passant per un normal pero bon bar de menús o un fabulós i exquisit bar de tapes (amb un vino joven que…); acudir al concert d’Ivan Ferreiro, qui casualment actuava el passat divendres en la sala Razmatazz; estrenar-me amb la Wii, que encara no havia provat, i amb la que s’ens van fer les cinc de la matinada (i per la que tinc ara unes agulletes en els braços); descobrir una tenda de discos de jazz quasi descatalogats i que han augmentat en cinc compactes la meua col·lecció; i més…

En fi, que de tot un poc. I després, per a rematar la faena i com que este blog “triomfa” per l’oratge, com diu Snake, en arribar em trobe que estos dies han plogut 31.5 L/m² i ha bufat el vent màxim de tot l’any: 102 km/h la matinada del diumenge.

Ah! i tot açó per no parlar de la bitàcora de SePa, on encara no he pogut llegir-me tots els comentaris…

Encara em queda un poquet per traure pero ahir ja vaig anar a trastombar el vi i passar-ho a marraixes de vidre. No ho estic fent exactament, pero quasi sense voler, estic seguint les indicacions d’aquell document del que vaig parlar fa un temps sobre elaboració artesanal del vi.

I clar, aprofitant que el trastombava ja l’he tastat i per ara m’agrada. És el típic “clarete del terreno” (o almenys així l’eixia a m’agüelo), no gens espectacular i que t’acabes bevent perque és el teu
Si no he errat en els càlculs, porte trets uns trenta litres dels quaranta que, aproximadament, pense que tenia. Esta setmana, aprofitant que estaré fora, deixaré que repose el solatge a veure si encara trac alguns litres més.

En estar llest, com em va dir ahir un amic: “Ja farem la cata de vins en la barraca!”…

Acaben les Festes i, com sol ser normal, tots tan contents. Hi havien moltes ganes i pense que es van notar sobretot el dijous, que encara no era ni dia oficial i anàvem a tope…

En fi, que molt bé tot: els matins, les nits, els esmorzars, els sopars, l’Aurora, la nit de rock, la jam en el carreró, les converses, les discusions amb els veïns, els trons, els balls, la partida de pilota, etc.
Bé, van haver coses que no han sigut molt espectaculars pero ara, qué vols que et diga, per mi perfecte. Aixó sí, cóm no destaque el dia de la partida de pilota, acompanyat per l’Estrella de la Mañana (ver imagen), que va ser de festa i diversió (xisparró) brutal…

I sobre el tema de discusió principal, l’amiga Amparo ja ha fet un comentari i ja li he fet el meu, així que per hui ho deixaré estar i millor quedar-nos amb l’altra reflexió de les Festes:

- I qué són Festes?
- Pues com tots els dies pero tres dies seguits.

Sincerament, per a mi el dia de les Paelles és una de les millors festes que es fan en Sella al llarg de l’any. Les barraques perden part de la seua importància com a “divisió en grups” (que per altra banda també és natural, clar) i tot el poble es converteix en una mateixa barraca, tots en la Plaça juntos y revueltos. Pel que veig en l’última entrada de Pablo, esta opinió està bastant compartida.
Enguany l’oratge, continuant amb les seues ganes de fotre (quan volem que ploga no plou, i quan no volem, plou), va tractar de desgraciar la festa. Però, nosaltres la vam deixar caure…

El moment crític va ser de 14:30h a 15:00h. En eixa mitja horeta va caure més de la meitat de tot el que va ploure el dissabte, un total de 4.5 L/m², amb graníssol inclós. No és que fóra massa però va fer que molts desistiren i se’n anaren a la seua barraca a fer-se la paella… o arrós caldós, segons.
Els més valents-inconscients vam aguantar baix dels tendals de la Coentor o del Desfase, ballant, menjant, bevent i cuinant. En resum, aixó, deixant-la caure.
La veritat és que la imatge d’el fum de persones que érem, apinyades baix dels toldos era espectacular. Es notava que hi havien ganes de festa i que no volíem que la pluja ens ho desgraciara.
Ni el fet d’haver d’alçar el toldo per a que no s’embassara, ni quan va caure el graníssol, ni quan se’ns va soltar el nus. Res. Ahí que vam aguantar “perque ja estava escampant”…

Finalment crec que només quatre barraques arribaren a fer la seua paella en la Plaça, uns autèntics campions. Imagina’t que nosaltres ens la vam fer per a sopar…
Poc després, amb la panxa plena i quan ja quedaven quatre en la Plaça, cadascú se’n va anar a la seua barraca a fer temps fins que començara la Festa Llatina en la Comissió.
De la Festa per a qué parlar. Brutal!. Música animadíssima i gent igual d’animada. A destacar les guiris aquelles que sí que anaven a tope!!! (diuen que hi han fotos compromeses per ahí)…

En resum, amb pluja i tot, la festa de les Paelles, com tots els anys, espectacular. No va faltar cap element dels habituals: borratxeres, ball, mejar, festa i, com no, “batalla campal”, amb escampadissa d’arrós, cadires, botelles i qualsevol altre objecte a l’ús, encara que després tot quede net i sense rastres…
Una gran festa que fa ver que el dia següent estiguérem tots de relax, ben assentats i berenant-se les restes del dissabte amb calma…

Res, que no hi ha manera. Estic viciat de manera podríem dir escandalosa al Civilization IV i res, que no hi ha manera de fer alguna cosa amb trellat. A les primeres de canvi ja estan declaran-te la guerra i no deixen a un créixer tranquil… uf!

Encara que té ja vora tres anys, estos jocs d’estratégia m’han apasionat tota la vida, des d’els Warcraft fins els Civ’s, passant per l’Age of Empires i altres per l’estil, pero trobe que els Civ’s son (i no és conya) els més “civilitzats” perque pots jugar i fer créixer el teu imperi sense necessitat de fer-li la guerra a ningú. Pero clar, és que no em deixen tranquil!

Siga com siga, he decidit deixar-me de moment açó de “matar alemanes” , que és la manera com li dic familiarment a jugar al Civ IV (l’origen del nom està en que abans jugava al Commandos…) i dedicar-me a altres “torbamentes” quan em pose davant l’ordinador, en concret, fer una web que em vaig comprometre a fer. Ja vos la ensenyaré…