Te igual, curt o llarg…

Pot semblar contradictori pero en estos dies de vacances és quan un es podria dedicar a coses ocioses com podria ser la Cabilogosfera, perque mira que tinc coses en el cap per a fer, pero no, si són vacances són vacances per a tot: ni faena ni blocs. Com a molt un poc d’exercici, de basket o “de bancal”, i un poc de matar alemanes.

Bé, a veure si em pose les piles i prepare almenys el resum de l’oratge de març, que ja toca…

El 31 de juliol, l’últim dia abans d’anar-me’n de vacances, em despedia de les últimes companyes que quedaven per la vesprada en la faena i una em va preguntar: “Vais a ir a algún sitio este verano?”. “No, la idea es de unas vacaciones relajadas: por la mañana a la playa y por la tarde poca cosa más, aunque veremos si adelantamos algo de faena que nos llevamos para casa”.

Ja!. Ni platja, ni relax, ni faena, ni res. Entre la Setmana Cultural, les parres i el vi (que farem en dos setmanes, D.M.), Paraules i música, el CAS, la Fira de Mostres (o Monstres), la paraeta del sabó del Cabiló, “nostres plantetes”, el dia de la juventut amb Jove’s Marina Baixa (JMB o Juegos MB, com dic jo), el taller de Firma electrónica i joqueséquémés, les vacances han sigut quasi estresants (sí, exagere). Massa ocupades, millor dit.

Xé, que el blog estava totalment abandonat i, a més, quan m’asentava davant de l’ordinador era sempre per “matar alemanes” i res de blogs. Aixó sí, veig que en este temps ningú ha deixat de complir i, fins i tot, hi ha un que em posa en la seua llista de “blogs de l’any” (Rave, cuando nos veamos en septiembre ya te pagaré lo que acordamos).
En fi, que la vida continua i jo amb el resum de l’oratge de juliol encara per fer!!!.

Com es nota que estic de vacances. Fa més d’una setmana que no m’assec davant l’ordinador per fer alguna cosa. Bé, si que ho he fet pero per jugar al Civ IV, i és que el vici que porte es massa per a la carabassa…

Anem on anàvem. Acabe d’entrar del terrat i tinc un mal de cap que no m’aguante. I és que fa un aire!… Pensava que amb el que vam tindre el cap de setmana n’hi havia prou, pero no, que va, ara s’ha tornat a agarrar amb força (mentre escric estes línies han bufat ràfegues de 70 km/h).
I és que el que està fent no és eixe aire racheado típic, no, és un vent incansable, continu, tocapilotes i queferós. He estat “fent uns càlculs” amb les dades registrades i des d’el dissabte la mitjana de vent cada dia no ha baixat dels 20 km/h!!! (bé, el dimarts sí que va ser inferior, pero és que el diumenge va ser de 36 km/h). Aixó és brutal!. Imagineu-vos: cada minut, cada segon del dia, ha estat bufant un aire de 20 km/h… és com per a fartar-se, no?

Tot i aixó, encara que ha fet (i està fent) molt de vent i durant el cap de setmana era quasi un vent polar, no hem arribat estos dies al màxim de velocitat (uns 100 km/h en febrer) ni a la sensació térmica mínima que teníem fins ara (de -9.4 ºC). Com a molt hem tingut una ràfega d’uns 89 km/h i una sensació de -7.9 ºC, que ja és, ja…