Setembre 09
Publicat en L'oratge el 22 octubre, 2009 per morning starUna vegada passat més de la meitat del mes, sé que resulta de poc interès el comentari de l’oratge del mes de setembre, pero bé, per a ser fidel a la tradició, ací va.
Com vos podeu imaginar, la característica més important del mes ha sigut la pluja, perque ha plogut en estos trenta dies la mateixa quantitat (bé, un poc més) que en tota la resta de l’any!.
Pero comencem amb la temperatura, com és habitual. La veritat és que resulta curiós observar la tendència descendent de les temperatures al llarg del mes. Així, vam començar amb una mitjana d’uns 26 ºC aproximadament, que han acabat en uns 18 ºC l’últim dia del mes. Esta tendència “a la baixa” ha fet que, malgrat que el mes va començar amb temperatures prou elevades (una màxima de 36.8 ºC), finalment la mitjana haja sigut de només 21 ºC, cinc graus menys que en agost. És a dir, que el fred ja el vam començar a patir aleshores (deixem de banda l’estiuet d’octube, del que ja en parlarem…).
Pel que fa al vent, setembre ha sigut un mes relativament ventós. No han bufat ràfegues excesivament fortes (54 km/h la màxima) pero diàriament sí que n’ha bufat un poquet.
I passem a la pluja. Com he dit, durant el mes de setembre han caigut un total de 206.7 L/m2, més del total arreplegat fins el moment. I per extensió, al llarg del mes s’han superat els registres màxims de pluja de tot l’any. Així, este mes s’ha registrat el màxim de pluja en 24h (70 L/m2) o en una hora (19 L/m2). En la gràfica de la pluja es poden apreciar clarament les pujades brusques, especialment en la segona meitat del mes.
Acabe amb la comparació amb els anys anteriors i cal dir que, pel que fa al vent o les temperatures, el setembre de 2007, 2008 i 2009 ha sigut prou paregut, amb diferències despreciables de les màximes o mitjanes (de fet la tendència descendent s’aprecia en tots tres).
La diferència fonamental ha estat més en la pluja, perque enguany ha plogut moooolt més que els altres anys (82 litres en 2007 i 55 litres en 2008).
En fi, que no està malament, perque tota esta pluja es transforma en… esclata-sangs!.


Headhunters, de Herbie Hancock