Te igual, curt o llarg…

Hi ha llibres que s’agarren amb una il·lusió especial. Saps que t’han d’agradar, siguen en realitat bons o roïns. Comences la lectura i a les poques frases ja tens el somriure dibuixat, quan no és una risa completa. El plaer de riure davant d’un llibre teòricament seriós és difícil d’explicar.
I açó em passa sempre que tinc entre mans un llibre de Vázquez Montalbán i el seu detectiu privat Pepe Carvalho. Hi ha alguna cosa en la seua manera d’escriure, descripcions, situacions i personatges, amb les que connecte.

Esta vegada li toca al llibre “La soledad del manager“. M’encanta com descriu part de la (pseudo) progre societat barcelonina dels 70. Ací va la imatge del Sot, un bareto nocturn… Llegir mes »

Com sé que hi ha molta gent que entra ací i no visita molt la bitàcora de SePa, i com pense que açó vos pot interessar, vos informe de que podeu llegir una entrevista a l’alcaldesa de Sella que va eixiren el diari El Mundo fa un temps.

Una notícia apareguda en el diari El Pais d’ahir em recorda esta imatge que vaig veure el diumenge passat. De seguida pense que tenim una Comunitat “de circo y pandereta” i no sé si m’entren ganes de riure o de plorar…
El cas és que la promoció de los “grandes eventos” com eixe del circuit de F1 em fa ganes de plorar, pero la imatge del pilot i, sobretot, la copilot del Ferrari no té preu!