Açó era que no era, un xicotet mas perdut en mig de les serres i acaronat per les punxoses penyes d’Aitana. Allí hi vivia un humil maser amb la seua família i els seus animals. Li deien Blai.
El maset, fet de pedres sense traballar i alçat gràcies al treball dur dels avantpassats de Blai, tenia un gran corral on es criaven conills, gallines, cabres i, fins i tot, vaques i bous. Era un corral enoooorme, molt més gran que la senzilla caseta vora la qual estava i en la qual la vida transcorria assossegada i en pau.
En el corral, com que hi havien molts animals, estos havien aprés a cuidar-se i organitzar-se pel seu compte, ajuntant-se en grups heterogenis per tal d’establir unes regles de convivéncia i viure tots en pau i harmonia, encara que sempre per damunt de tots estava Blai, el maser, a qui ells cridaven familiarment el senyoret.
Per aquell temps l’autoritat entre els animals era la vaca Mumu, que tractava de fer la seua faena el millor que podia pero que moltes vegades els assumptes del corral la superaven. Un dia era l’agrupació de gallines que protestava perque no podien pondre tranquil·les, altre eren queixes generals perque les cabres destrossaven marges i camins allà per on passaven, etc. Al remat, eren un munt de problemes els que havia de solucionar.
Però, aquell dia el que li va molestar va ser altra qüestió. Resulta que un nou grup d’animals del corral, format per espècies d’alló més variades (des d’el cavall fins al conill), pensava que les coses en el corral no funcionaven com calia, i li havia fet una demanda a Mumu que no sabia com resoldre. Aleshores, se’n va anar a buscar a son tio el bou Bastó per demanar-li ajuda, coneixedora de que en aquest cas el senyoret no sabria ajudar-la.
- No patisques, Mumu, jo tinc confiança en eixa gent i ja parlaré amb ells - va dir Bastó amb la seua veu ronca y greu.
- Moltes gràcies tio, i mira que eres bo…
Al moment, Bastó se’n va anar a parlar amb Giulia, la gallina d’aquell grup que havia molestat a Mumu, a qui coneixia de ben petita.
- No molesteu ara a Mumu que és época de creixement i no podem disgustar-la, no siga que la llet se li faça roïna! - li va dir prou enfadat el bou a la gallina.
Giulia, encara que sabia que el grandot Bastó no tenia raó, amb un poc de por, va esperar que passara l’época de creixement i de seguida va continuar, junt a la resta d’animals, amb la seua dedicació per a que el corral es convertira en el lloc on tots vullgueren viure.
Poc a poc les coses s’adreçaren i tornaren a la normalitat. La vaca va haver de resoldre pel seu compte la demanda que li plantejaren, a banda de moltes altres que sorgien per viure en aquell corral taaaaan gran. Així, la vida allí va anar millorant dia a dia…
Conten que Mumu va haver de treballar de valenta per tindre tot el corral content, i que gairebé ho va aconseguir. També diuen que el rude Bastó va acabar venut a un carnisser del poble , pero eixa és altra história…
- Fi -
—————————————————————————————-
Dedicado a todo aquél que leyere y entendiere…
(les fotos estan tretes de la web http://www.pbase.com/rotalbar/masias)
La vida al mas transcorria assossegada i en pau fins que un dia, després d’unes fortes nevades que van deixar la família aïllada una setmana, només eixir el sol Blai va enviar al seu fill a pasturar les cabretes.
