Té igual, curt o llarg… » sejazz

VCI i el Golf

Publicat en Coses de jipis, General el 9 Abril, 2008 per Morning Star

(Nota del 29/5/08: finalment he tornat a publicar la notícia, ara que ja hi hauran meys “problemes” i ja està tot “arreglat”. No crec que ningú torne a ella, pero bé, era una entrada que vaig fer i que al remat, havia de posar.)

L’entrada esta volia ser un resum de les impressions que vam tindre quan vam anar Sejazz a tocar al hotel Marriott Golf Resort & Spa, de Denia, per a un sopar de l’European Ladies Golf Cup, patrocinat per VCI. Valencian Community Investments.
Pel que fa a esta última institució, parlava de la interpretació errónia que vam fer al veure-la allí, la misió de la qual és ben diferent al que vam pensar al principi.
Però, es veu que també hi ha hagut una malinterpretació del que vaig dir ací, així que per evitar mals majors, ho lleve.

Demane disculpes a tot el que haja pogut afectar negativamet este inofensiu comentari personal.

Valencian Community Investments y el Golf

Publicat en Coses de jipis el 4 Abril, 2008 per Morning Star

(Nota del 29/5/08: finalment he tornat a publicar la notícia, ara que ja hi hauran meys “problemes” i ja està tot “arreglat”. No crec que ningú torne a ella, pero bé, era una entrada que vaig fer i que al remat, havia de posar.)

El pasado martes Sejazz fuimos a tocar al hotel Marriott Golf Resort & Spa, de Denia, un hotel de esos que dicen que, si existiesen hoteles de seis estrellas, pues éste seria uno de ellos.
Sí, la verdad es que el lujo se notaba nada más entrar, pero era más bien del tipo lujo-horterilla aunque sin pasarse (algunas estatuas y sillones rococó) que no del tipo lujo-”de diseño”. Eso sí, no niego que un fin de semana allí tiene que ser la pera.

Sabíamos que íbamos a tocar durante la cena de inauguración de una competición de golf, pero cuál fue nuestra sorpresa al llegar allí cuando vimos los carteles del European Ladies Golf Cup: “Ei, tio, que anem a tocar per a dones!”. Allí estábamos los cinco maxangos flipando de si “ací hi han diners”, “a vore les pijites estes”, “a pegar el braguetazo“, etc. Imagineu-vos…
Total, que después durante el bolo allí más de la mitad eran hombres, no sé si entrenadores, parejas, organizadores o qué, pero el caso es que de pijitas, pocas, más bien mujeres entradas en años y poco más… Bueno, y eso por no hablar de que al acabar la cena todas ellas se fueron en seguida y nuestra audiencia se convirtió en un triste panorama de chaquetas y corbatas. En fin…

El caso es que nada más llegar nos llamó la atención el logo del patrocinador del evento: VCI. Valencian Community Investments. Pues sí, parece que existe un organismo oficial en esta nuestra Comunitat que se encarga de hacer inversiones en este tipo de grandes eventos. Conocíamos el cirtuito de F1, la Copa del América, la Volvo Ocean Race y otros tinglados por el estilo, pero que haya un organismo que se dedique a eso, manda huevos! (que diría aquel).
Claro, allí que empezamos los cinco a despotricar sobre el gasto de dinero público en este tipo de historias mientras la Sanidad va de culo y los niños estudian en barracones. En fin, que tenemos lo que nos merecemos y que nosotros habíamos ido allí a otra cosa; así que… a tocar.
Sin embargo, en la web del VCI, al explicar qué son exactamente, me hacen dudar. Según creo entender no es que desde la Comunitat se invierta en esos eventos, sino que se buscan inversores para que se dejen la pasta aquí. Vamos, casi lo contrario.
Lo que pasa es que la búsqueda de esos inversores también puede suponer un desembolso importante. Léase: te pago una pasta para que el campeonato de golf se haga aquí, tú ya lo conoces y en el futuro vienes y pagas tú. Rebuscado? Quizás. Creible? También.

La idea es buena y espero que sea tal y como dan a entender: buscar inversiones extrangeras y ya está. Lo que pasa es que, sintiéndolo mucho, no me fio.
Aunque bien mirado, si se consiguen esas inversiones será para destinarlas después a Sanidad, Educación, etc. no?

Sejazz en la Comissió

Publicat en General, Música el 29 Febrer, 2008 per Morning Star

Des de fa temps que ens rondava un concert així per a que en la Comissió es fera una activitat diferent. Ja quan vam ser majorals nosaltres, allà pel 2005, va sorgir la idea pero al final no sé ben bé perque no la férem. Massa calendari d’activitats, supose.

Doncs aixó, demà toquem en la Comi en un concert que tindrà tres parts i que, com sempre, anirà de més suau a més “canyer”…

Gravació en l’Academia Emocionats cantant Roxanne Concer per al sopar de Fi de carrera d’Enfermeria

No sé si puc o no puc perque no he demanat permís als companys, pero ací avance el “programa”:

Llegir mes »

Sejazz 2

Publicat en General, Música el 24 Gener, 2008 per Morning Star

Netejant la Bandeja de entrada m’he trobat esta notícia que em va enviar Àngels fa unes setmanes i que es veu que conservava des de fa prou temps.
Si no recorde malament és del pimer bolo que vam fer Sejazz en el Jamboree d’Alacant, farà ja dos o tres anys.

No sé si Caramelo deguera ajudar al del Jamboree a fer la nota, pero està clar que el tio la va encertar totalment perque és al mateix temps realista e irreal. Sí, realista perque la “proposta” és bona, crec que no ho feiem malament del tot, pero irreal perque la nostra continuïtat mai ha sigut molt duradora…

Ah! Segurament el mes que ve toquem una nit en el local de la Comissió de Festes, rotllo Jazz Club. Com diria Kike: “ambient selecte i música en directe”.

Anunci Sejazz

Sejazz

Publicat en Històries d'ací el 6 Desembre, 2007 per Morning Star

Caràtula disc Sejazz
(La portada d’aquell disc anava a ser esta, dissenyada per Miguel Oliva)

Açó ho vaig escriure al poc de començar a tocar Sejazz, per a la caràtula d’un hipotétic disc que pensàvem gravar, farà almenys sis o set anys. Llavors érem quasi els que estem ara: Miquel (cl, sx), Sergio (bt), José Miguel (pc) i jo (gt). Al baix estava Pablo “Gato” Giménez.

>> Las doce de la mañana de un domingo cualquiera. Cuatro de los componentes de Sejazz esperan algo impacientes en el local de ensayo: “l’Acadèmia”. Mientras preparan sus instrumentos, acaban con los últimos restos del almuerzo que, como siempre, han comprado en la panadería.
Hoy es Pere el que llega tarde. Uno de los músicos que esperan se asoma al balcón para ver si viene. Nada. Los escasos asistentes a la misa ya se han marchado a sus casas y la plaza está prácticamente vacía.
Al rato, se oyen unos pasos en las escaleras y aparece el que faltaba. El ensayo todavía no ha empezado pero en el ambiente ya se respira algo especial. Después de unos minutos, todos los miembros del grupo están preparados. Entonces, alguien dice: “Ja estem tots… Qué toquem?”. <<

Així era aleshores i poc més o menys així és actualment (quan quedem). Sempre hi ha algú que es retrasa i mai sabem ben bé que fer i esperem a que algú ens diga: “Qué toquem?”.