Per si algú no ho sap, este divendres a les 22.00h toquem en Benidorm, a l’aire lliure en el Anfiteatre Óscar Esplá (en el Parc de l’Aigüera, baix, quasi al costat de l’Ajuntament).
Animeu-vos que el concert serà prou entretingut. Estem preparant un repertori ben mogudet (i difícil). Vos esperem!.
Unes bones vacances musicals han sigut estes, sí senyor. Fins a quatre “actuacions” en menys de quinze dies, i damunt passant per una varietat d’estils quepaqué.
Només arribar del viatge, i quasi sense temps per a posar els peus en terra, començàrem amb la Banda, amb tres arreglos per a Big Band: Tristeza, A garota de Ipanema i Caravan. No eren molt complicades perque el paper de la guitarra no era molt protagonista, pero tampoc havia assajat massa i algunes coses no les tenia molt clares. Siga com siga, crec (i diuen) que va estar molt bé. Llegir mes »
Pues no feia temps que no tocàvem Sejazz en El Casino!. Anys!, diria jo. I clar, n’hi havien ganes, moltes ganes. De fet crec que es va notar i el bolo del dissabte passat va estar molt animat. A més, pense que en este temps de sequera, no sabria dir ben bé perquè, pero crec que hem millorat, i aixó va contribuir a que tot sonara conjuntat, viu, animat. Guai.
Està clar que la segona part, eixa suposada jam, va ser un tant més atarantada/improvisada, pero també crec que vam quedar bé.
No sé si el nou baixista (Álex, de Finestrat) haurà influït en la seguretat i el resultat final; tal volta sí, pero tampoc és que hàgem assajat tant. En fi, com sempre, hauria de destacar la capacitat tècnica i de comunicació del solista, Miquel, pero també crec que la resta hem millorat prou i vam estar a l’altura.
El cas és que, llevat de dos peces més “suaus” (Corcovado de Jobim, i Someday my prince will come, que crec que és de la banda sonora de Blancanieves), va tindre tot molt de groove. Com sempre, vam tocar de tots els estils (swing, disco, afro, hip hop, latin…) pretenent fer la cosa prou entretinguda. Nomene ací alguns dels temes que vam tocar: Caravan, My favourite things (tema d’una altra banda sonora: Sonrisas y Lágrimas), A night in Tunisia, Afro blue i el nostre Sobrevolando, que s’ha convertit quasi en una “marca de la casa”.
Bé, nosaltres vam disfutar barbaritats i pense que el públic també, així que igual repetim.
Acabe amb un audio d’un trosset del concert, concretament en Sobrevolando: final del meu solo, tot el de Miquel i el tema final.
Ah!, per cert, tenim espai en myspace.
Colorista, de Giulia Valle