Com sé que hi ha molta gent que entra ací i no visita molt la bitàcora de SePa, i com pense que açó vos pot interessar, vos informe de que podeu llegir una entrevista a l’alcaldesa de Sella que va eixiren el diari El Mundo fa un temps.
Per al resum anual no prepararé una fulla com les habituals perque crec que val la pena comentar les gràfiques en la mateixa entrada, encara que siga curtet. En fi, que allà va.
L’evolució de les temperatures extremes ha sigut, com no, l’esperada: baixes al començament i final d’any i elevades a mitjant, durant l’estiu.
Es podria dir que el mes més calurós ha sigut juliol, encara que per no molta diferència front juny i agost. El més fred, gener, encara que també paregut a desembre.
La pluja també ha seguit una tendència normal per al que és el nostre clima, encara que amb alguna diferència. Sí que han hagut pluges importants ens el mesos de primavera i tardor, pero el mes de pluja important no ha sigut el de sempre.
Així, en la tardor les pluges importants foren en setembre, quan normalment
solen ser per l’octubre. De fet, en este mes i en novembre quasi com ha plogut.
I per altra banda, en primavera el mes plovedor ha sigut abril, mentre que maig ha sigut relativament sec.
Finalment, el vent
ha seguit una tendència inversa a les temperatures. Açó no sabria dir si és normal o no, pero el cas és que, mes de fred, mes de vent, i mes de calor, mes de calma.
Ale, ja n’hi ha prou que d’ací a res ja tocarà el primer resum del 2010.
La idea era pegar una passejada per la Serra Gelada. Pero no va ser així. El dia va amanèixer emboirat i apuntava pluja, raó per la qual “l’organització” va decidir deixar-ho estar i pegar el passeig pels voltants del poble. A més, ens ho va deixar clar: la decisió estava presa i ella asumia les consecuències, com havia de ser, i res de “i si després…”.
Al remat, el passeig va esdevenir una bona excursió per Xarquer, el Perè i l’Almussent, amb molt bona companyia, entretingudes converses i per paratges que desconeixia.
Qué voleu que vos diga, pero quan vaig arribar ahir a Sella, la imatge era d’un espectacle apocalíptic, d’una zona d’eixes que anomenen “catastròfica”…
Contenidors rodant per terra, el garrofer caigut, sense llum, sense cobertura telefònica, bufant el vent a més de 100 km/h, plovent, nevant, amb una temperatura de 3ºC i una sensació tèrmica de -12ºC!!!…
En fi, que vaig entrar a casa i vaig aguantar allí deu minuts, suficient com per a veure les dades meteorològiques que acabe de dir i poc més. Me’n vaig anar a la Vila perque allí no s’hi podia estar.
Almenys este matí ens hem alçat amb uns 45 litres de pluja i una imatge de tots els voltants nevats, com mai havia vist jo. La fotos que acompanyen l’entrada són d’este mati: Sella, Aitana des de Tagarina i el mas de la Foia Llarga.
Ara que ve el fred, anem a contar el resum de l’oratge del mes de novembre, que almenys per a mi, em va deixar una sensació d’haver sigut molt calurós, així que ja veurem si és de veres.
I parlant del fred de hui, he eixit de casa plovent (vora 9 litres en tota la nit) i amb uns 7 ºC de temperatura. Tampoc és que siga massa, pero la boira intensa i la pluja no m’han deixat veure si el Puig Campana o l’Aitana estaven nevades. Hui seria un bon dia per a anar a la neu, pero mira, per ara no podem…
La temperatura del mes de novembre ha estat un tant variable. Podem veure en la gràfica que el primers dies van ser relativament calurosos, després fred, després un calor exagerat i, finalment, pareix que es “calma” la cosa i pren una tendència esperada per a este mes. En fi, que amb una màxima de 31 ºC a estes altures de l’any, era quasi d’esperar que la mitjana del mes arribara als 16.1 ºC, també un tant elevada. De tota manera, també ha fet fred i hem tingut mínimes de fins 7.2 ºC (a final de mes), és a dir, que com dic, hem tingut una temperatura un tant caótica.
Però, tal volta el més destacable del mes ha sigut el fort vent que ha bufat. Amb una mitjana de 16 km/h, novembre s’ha convertit en el mes més ventós de l’any. La ràfega màxima (88.5 km/h) no ha superat la que havíem registrat en gener, pero bé, la mitjana ha sigut tan elevada perque hi ha hagut dies amb 49.5 km/h de vent mità (!!!), una autèntica locura.
Pel que fa a la pluja, res a destacar. Només dos litres en tot el mes. Una misèria per al que podríem esperar en este mes.
Igual esta combinació temperatura-vent-pluja ha sigut la que ens ha privat de tindre esclata-sangs com l’any passat. I és que, sense pluja per a banyar la terra, quan no ha fet calor, que podreix els bolets, ha fet vent, que seca la terra.
Finalment, la comparació amb altres anys ens deixa una diferència fonamental: la temperatura. Enguany ha sigut més calurós i irregular que el 2007 i el 2008. Així, màxima, mínima i mitjana han sigut de 3 a 5 graus menors. La pluja, per altra banda, ha sigut molt pareguda que en el 2007 pero no tant com el 2008, així que no hi ha comparació clara.
En fi, que sí. Com deia al començament, este novembre ha sigut prou calurós per al que podríem esperar, encara que igual no calia esperar a les dades de l’estació meteorológica: i és que, a estes altures, l’oliva està tant madura que molts estem a punt de fer l’oli…
