Té igual, curt o llarg…

Justament ahir volia escriure sobre estos dies de pluja i esta nit va i cau un mini-diluvi. Bé, més que “estos dies de pluja” hauria de dir “estos dies d’alerta”, perque molt avís, molta alerta taronja pero almenys ací en Sella… barró.
No és que vullgera tant com les plujes caigudes en altres comarques i que han arrasat per on han passat, pero un poquet més no haguera estat malament.

En fi, que com també molta gent m’ho ha preguntat, estos dies han plogut 45.5 L/m² encara que estaria millor dir que el dijous 9 d’octubre van ploure 45.5 L/m² . En la resta de dies, res.
Bé, com he dit, a eixa quantitat li hem de sumar el mini-diluvi d’anit, amb un total de 9.3 L/m² concentrats en dos tandes de deu minuts a les sis i a les huit del matí. Si haguera aguantat més haguérem tingut aigua misericordia com l’any passat.

I com parlem d’oratge, encara tinc per fer el resum de setembre, pero pense que estos dies ja el tindré, que entre festes i vacances un està en altres coses…

Açó era i no era, un home vell i coixo. L’home caminava molt lentament i li costava molt avançar, tot perque una de les seues cames estava en un estat un tant deficient.
La cama bona, encara que sana i útil, no estava en el seu millor estat i no podia tirar de tot el cos com calia. Així, per cada pas que l’home donava amb la cama bona, la dolenta no el deixava avançar o el progrés era reduït.
El temps passà i, amb ell, l’actitut i aptitud de cada cama es va aguditzar: la cama bona tractava d’espentar més i la coixa frenava amb més força. Tot i aixó, de tant en tant hi havia un múscul de la cama dolenta que feia un esforç i l’home avançava adequadament. El múscul ho intentava sovint, però no era una tasca fàcil.
Després d’un temps, l’home pensà que podria comprar-se un bastó que li ajudara a avançar, que fora com una tercera cama que substituïra a la cama dolenta. Amb eixa resolució, animat, se’n va anar a la tenda de bastons per tal de comprar-se’n un. Però, l’únic que va trobar va ser una decepció: no hi havia cap bastó amb força per ajudar-lo. El venedor li va dir a l’home que tal volta algun dia en portarien de bastons adequats a les seues necessitats, pero que seria difícil i que, per ara, hauria d’apanyar-se amb les seues dos cames.
L’home se’n va eixir de la tenda trist i pensatiu pero sense perdre l’ànim: sabia que almenys tenia una cama bona i que, amb ella i amb algun esforç de la cama dolenta, podria avançar encara que fora poc a poc.

————————————

Diuen que, amb el temps, a les persones se’ns aguditzen les manies, defectes i virtuts, i aixó és el que pense va passar en el Ple d’ahir: feia temps que no hi anava i veig que, sobretot l’actitut d’alguns, empitjora a marxes forçades, per no dir adjectius més explicatius. En fi, que van haver moments que feia “vergüenza ajena” estar allí.

De tota manera, i sabent que des de l’altre costat les coses es veuen més fàcils, em fa que els Plens han esdevingut una cosa massa seriosa, massa solemne, massa tensa. Sé que a estes altures resultarà molt difícil (i tal volta jo siga un tan happy), pero alguna sonrisa de tant en tant no vindria malament. Insistisc: ja sé que ara serà gairebé imposible tal i com “van les coses”, i que en el fons els Plens són una cosa seriosa, pero…

Ha passat ja molt de temps des de l’últim resum mensual de l’oratge pero bé, ja tinc ací un 2×1, el resum de juliol i el resum d’agost en una mateixa entrada.

Per compensar la tardança esta vegada cada resum ve molt més complet que els anteriors. A partir d’ara seran de tres fulles, principalment perque les gràfiques son un tant més grans, però també, com dic, perque hi ha més informació.
A les gràfiques habituals de temperatura, pluja i vent, li sume la de la humitat i una rosa dels vents, sobretot després d’aquell comentari del passat juliol en que vam veure que estes dos qüestions també poden ser interessants.
Cal dir que en la gràfica de la humitat es veu en línia verda l’evolució diària, mentre que en línia morada està la mitjana en 24h. I per si a algú no li va quedar clara la interpretació de la rosa dels vents, torne a dir que mostra la freqüència amb que ha bufat el vent en cada direcció. Per exemple, en la rosa de juliol veiem un gran pic apuntant a Mestral i que es queda entre el 12 i el 14. Aixó vol dir que vora el 13% de les ocasions en que ha bufat aire ho ha fet en direcció NO, és a dir, Mestral.

I bé, passant ja al comentari general podem dir una paraula per a definir estos dos mesos: com no, calor. Juliol i agost han sigut els mesos més calurosos de l’any, amb una mitjana de 25.5 i 25.6ºC, respectivament. És curiós pero jo sempre he pensat que en la segona quinzena d’agost és quan comença a refrescar, pero no, ésta vegada malgrat el descens gradual de la mitjana diària en la tercera setmana del mes, en l’última va tornar a pujar.
Una menció especial cal fer a la nit del 15 al 16 d’agost, la nit de l’obra de teatre de “Fasseures”, en la que tots ens vam quedar gelats en la Plaça. En la gràfica es pot veure com abaixa la mitjana eixe dia i com vam alcançar la mínima del mes: 16.5ºC. De fet (açó no es veu en la gràfica pero ho he vist en les dades totals), eixe dia vam passar dels 28ºC a les 19:00h als 18ºC a les 24:00h. Deu graus en cinc horetes de res…!
Altre factor, encara que més irregular, que també ha contribuït a esta calor és la humitat. En lés gràfiques respectives podem apreciar que, en juliol, la mitjana ha estat al voltant del 60% la major part del mes i, en agost, encara que ha tinguts moment prou “secs”, hi ha hagut dies en que hem superat el 70% i el 80% d’humitat.
I un últim detall sobre la temperatura, la màxima de l’any encara la conserva el dia 23 de juny amb 38.8ºC, i ja supose que serà eixa la màxima de l’any 2008. En agost quasi la vam alcançar, pero ens vam quedar en “només” 38.5ºC…

Sobre el vent no es pot dir gran cosa: en general els dos mesos han sigut prou calmats amb ràfegues màximes d’uns 60 km/h en juliol i 40 km/h en agost. Aixó sí, estes ràfegues fortes han bufat amb molt poca freqüència perque de fet en la rosa dels vents no s’aprecien. I pel que fa a la direcció, veiem que la predominant en que ha bufat l’aire ha sigut de mestral, principalment, o també migjorm. Aixó sí, esta gran similitud en les roses dels vents em fa dubtar de l’òptima ubicació de la meua veleta (es diu penell). Ho hauré de comprobar…

I per últim, comparant estos mesos amb els de l’any passat, els dos han sigut prou pareguts als del 2007: una mitjana de temperatura quasi igual, la pluja quasi la mateixa (3 litres en juliol i 8 en agost), litre amunt, litre avall, etc. Tal volta la diferència més significativa haja sigut la temperatura màxima, que en agost de 2007 va fer la màxima anual amb 40.4ºC, prou més que la d’enguany.
En resum, prou calor, poquet aire i poqueta pluja. Pero, i qué esperàvem de l’estiu?

Fa uns mesos em vaig llegir el llibre El economista camuflado, de Tim Harford, pero al seu dia no vaig trobar interessant dedicar-li una entrada i ho vaig deixar estar. Però, fa uns dies em va vindre al cap per raons que ara després comentaré.

El llibre és d’eixe tipus que es podria calificar com “divulgatius” i, en este cas, el que l’autor ens explica són qüestions bàsiques (i no tan bàsiques) sobre economía, analitzant des d’un punt de vista económic aspectes tan diversos com la sanitat, la globalització, la competència, la situació dels països pobres, la contaminació en les ciutats, els preus, els aranzels, el creixement de Xina…
De vegades costa d’entendre el que se’ns explica pero, encara que no siguem experts en la matèria (a mi estes qüestions económiques sempre m’han costat d’assimilar) el llibre resulta perfectament inteligible per a qualsevol. Molt interessant.

Una de les coses que recorde, i que és la que em va vindre al cap fa uns dies, és una frase sobre els preus. Deia una cosa així com: “El precio de una cosa es igual o superior a lo que ha costado de producirse e igual o inferior al valor que le da el cliente“. És possiblement una obvietat, sí, pero cal tindre-la en compte.
És a dir, un cotxe que ha costat 6000 euros de fabricar me’l vendran per eixe preu o més, posem per exemple 10000€. Si jo considere que el cotxe val 15000€ (per la comoditat, consum, seguretat, etc.) trobaré que és una ganga, pero si per a mi val 9000€ no me’l compraré. Evidentment.
I per què em va vindre açó al cap? Doncs pels preus de la piscina… Vaja per davant que jo la piscina no la gaste molt i que tal volta no tinga molt a dir, pero bé…

L’entrada de la piscina costa 1.70€ pero, quin és el valor que li donem com a clients? En El economista camuflado s’explica una “estratègia” que segueixen algunes empreses per conéixer este valor del client cap al producte. Bàsicament consisteix en posar preus diferents a dos productes que costen quasi el mateix de fabricar pero que tenen alguna distinció. Harford ho explica amb l’exemple d’un tallat i un capuccino. El primer 1€; el segon 2€ (no recorde les xifres exactes). Però, a ells els costa de fabricar quasi el mateix.
Segons les vendes de cadascun, l’empresa podrà saber si els seus client són més sibarites o elitistes i no els importa pagar més per un poc de distinció, o si miren molt pel preus dels productes.

Ara passant al cas de la piscina, suposem que fem una “Setmana del bany de sol i de piscina“, i baixem el preu a 1€ només. Teòricament el cost de manteniment és el mateix durant eixa setmana que en la resta de l’any.
Així, si al llarg d’eixa setmana el número de gent que acudeix a la piscina és el mateix de sempre, podrem suposar que el client de la piscina és fidel i no l’importa, o no té més remei, que pagar més per eixe servei (potser pagaria fins i tot més). Ara que, si durant eixa setmana la piscina s’ompli de gent, cabria pensar que els clients sí que es fixen en els preus i consideren que el servei no val 1.70€.
Per tant, amb estes “estadístiques” es podria fer una estimació més acurada de quin podria ser el preu de l’entrada “óptim”…

Bé, ja sé que açó, igual que alguns altres exemples del llibre, son reduccions simplificades de les situacions reals i és possible que no funcionaren pero… qui sap?