Té igual, curt o llarg…

L’obsessió que tenim per l’aigua arriba moments que es converteix en absurda. Hui esmorzant m’han comentat una notícia que no sabia: es coneix que el Conseller d’Educació, Font de Mora, va i atribueix “el fracaso escolar a que no se permite el trasvase del Ebro” (Diari Informació d’ahir).
És a dir, el mateix que juntar peres i pomes… barró.

Clar està que el “tubo-transvasament” de l’Ebre a Barcelona ha tornat a remenar l’assumpte i el govern valencià ha tornat a agarrar forces, amb part de raó, clar, pero és que ja em resulten “cansinos”. No faré una reflexió àmplia de l’assumpte i si voleu una opinió vos remet a l’última entrada de Rave, només dic que en tota esta història de l’aigua hauríem de considerar dos punts:
1) Agua para todos? Sí, pero quan hi han problemes de restriccions en el suministre d’aigua potable o per als regadius, no per a créixer per damunt de les possibilitats d’un.
2) Quin és el cost económic i mediambiental d’eixe repartiment de l’aigua?

En fi, que tot es parlar de l’aigua pero d’aixó de que molts estudiants estan en barracons ni se’n recorden…