Té igual, curt o llarg…

Ja està. Malgrat que el jabalí, les cabres, els pardals, les avespes, les abelles o elquesiga es van fer amb la tercera part de la collita, aproximadament, el dissabte passat vam fer vora 100 litres de vi!. La veritat que no m’ho esperava.
Bé, cal dir que sobretot ha sigut gràcies al meu “soci” i mestre vinyater, perque la meitat de la collita ha sigut seua…

Ara, adaptant el que vaig fer l’any passat, que ho tinc tot apuntat, a la collita d’enguany, veurem d’ací uns mesos com queda el caldo…

Més no, molt més.

Per una història un tant llarga i que no ve al cas, el meu “Jefe” es va enterar de que jo feia vi i de seguida es va acostar a preguntar-me. Volia saber cóm el féiem, per curiositat. Clar, jo li vaig contestar que era una cosa molt artesanal, molt xicoteta i més que res una “tradició”.

El cas és que, passats uns dies, s’arrima a la meua taula i em diu: “Ha sacado usted este libro de la biblioteca, le he puesto su ficha. Es para que se lo estudie”. Me’l dona i de seguida mire el títol: Origen, composición y evolución del vino.

En fi, qué vos podeu esperar d’un llibre sobre el vi en una biblioteca de Ciències?. Doncs química, enginyeria, reaccions, tecnologia, etc. El llibre és en realitat massa complicat per al que m’interessa, pero la veritat és que estic ensenyant-me prou coses sobre la influència del pH, dels microorganismes, de la temperatura i més coses per l’estil… i en el fons alguna cosa de profit li estic traient.

Me l’he d’estudiar més detingudament, pero almenys crec que estic entenent algunes coses que em passen. Xé!, poc a poc…

Encara em queda un poquet per traure pero ahir ja vaig anar a trastombar el vi i passar-ho a marraixes de vidre. No ho estic fent exactament, pero quasi sense voler, estic seguint les indicacions d’aquell document del que vaig parlar fa un temps sobre elaboració artesanal del vi.

I clar, aprofitant que el trastombava ja l’he tastat i per ara m’agrada. És el típic “clarete del terreno” (o almenys així l’eixia a m’agüelo), no gens espectacular i que t’acabes bevent perque és el teu
Si no he errat en els càlculs, porte trets uns trenta litres dels quaranta que, aproximadament, pense que tenia. Esta setmana, aprofitant que estaré fora, deixaré que repose el solatge a veure si encara trac alguns litres més.

En estar llest, com em va dir ahir un amic: “Ja farem la cata de vins en la barraca!”…

El títol de l’entrada hauria de ser S’amuntonava la faena perque, en realitat, esta entrada la vaig fer el divendres passat pero, per uns problemes en la web no la vaig poder publicar. I com es veurà, no hi ha hagut temps per publicar-la abans. L’he deixat en present perque queda millor…

El cas és que el cap de setmana passat es presentava, i va estar, carregat de faena. Primer, fer el vi. Ja la vesprada de divendres vam collir poc de raïm i el dissabte collírem la resta i el vam fer. La veritat és que no va ser molta faena perque vam fer vora 50 litres (sí, una misèria) pero és que tot l’any dedicant-se un a vigilar les parres per a que després els pardals et deixen amb la meitat de la collita. En fi…
De tota manera, eixos poquets litres prou són. Total, segur que no ens el beurem tot. Per a la família i alguns amics entre els que repartir segur que n’hi ha prou.

Després, la resta del dissabte sí que va estar molt ocupada. Bé, no és que fóra una faena pesada sino més bé una cosa divertida, una festa, pero bé, els primers moments necessitaven d’un poc de “dedicació”… Clar, el divendres no deia de qué es tractava perque era sorpresa, pero bé, ja sabeu que vam tindre una massiva Despedida de solteros (ja li dedicaré especial una entrada un dia d’estos)…

I finalment, el diumenge, replegar part de l’hato que vam gastar el dissabte i, a més, tornar a veure l’evolució del vi, perque enguany ho pense fer de manera diferent a com ho hem fet tota la vida. Sí, enguany vaig estar informant-me i vaig trobar esta explicació sobre l’elaboració artesanal de vi en un foro de la web vinis.es. Jo la veritat no trobe que siga molt “artesanal”, pero coincideix en molts punts amb altres coses que he llegit i em pareix “correcta”. Enguany no faré ni la meitat del que diu, pero alguna cosa sí i per aixó hauré de tornar diumenge.

Ja veurem qué aconseguisc, si vi o vinagre…

No sé si un poc de conya perque des de fa un parell d’anys estic dedicant-me a tractar de recuperar uns bancals de parres i fer vi, peró per al meu aniversari em van regalar este llibre: La Bodega, de Noah Gordon.

De seguida em va recordar a altre llibre, La Catedral del Mar, possiblement perque la història transcorre en Espanya (Catalunya, concretament) i perque poc a poc veiem com prospera en la vida el protagonista del llibre. Bé, ja sé que comentar un llibre parlant d’altre és com no dir res, perque si no t’has llegit cap et quedes com Pere Fava (igual que estic estava), així que anem a parlar d’este…

La bodega és un llibre de lectura fàcil, fins i tot massa. És un text molt clar i sense molts artificis, cosa que de vegada fa que parega un poc “soso”.
La història, ambientada a finals del segle XIX, conta la vida d’un jove d’un poblet català qui, després d’haver-se vist obligat a marxar del poble, torna per a fer-se càrrec de la vinya de la seua família i amb un somni: fer un bon vi.
En general sorprén l’evolució del protagonista, qui prospera sense quasi dificultats des de que torna al poble. Aixó fa que moltes vegades la narració siga previsible, pero bé, també de tant en tant alegra pensar que les coses van “tal i com un les havia pensades”.
L’ambientació de la novel·la podríem dir que és regular: están tots els personatges que hi podrien estar (l’alcalde cacic, el germà obrer en la ciutat, la cunyada avara, la tenda del poble, el retor…) pero tampoc s’aprofundeix molt en les seues personalitats. De tota manera, sempre he tingut una sensació de nostàlgia agradable mentre llegia…

Com veieu, no és un llibre espectacular pero m’ha deixat un regust d’indiferència i agrat al mateix temps. Potser esta “bona” sensació final haja sigut per la raó que he esmentat al principi d’esta entrada, i que un paràgraf del text em va fer sentir identificat:

>> … Caminó arriba y abajo por las hileras de vides, estudiándolas. No estaban separadas con mimo para crear líneas inmaculadas como en el viñedo de los Mendes, y trazaban curvas y se retorcían como serpientes en vez de alargarse en rectas razonables. Habían sido plantadas sin cuidado, en un batiburrillo de variedades: sus ojos distinguieron diversos grupos, mayores o menores, de Garnacha, Samso y Tempranillo, todas mezcladas. Durante generaciones, sus antepasados habían hecho vino con ellas para obtener luego un vinagre burdo e impersonal. A sus ancestros no les habían importado las variedades siempre que se tratara de uvas negras que produjeran mosto abundante. <