viure i voler viure en un poble

No sé perquè cada vegada que arriba em remou per dins. Les mateixes notes, la mateixa tonada, les mateixes estrofes… em dolen.

I en el fons tinc la resposta i, crec, és el que més en dol.
-

Vetusta Morla - Copenhage

Segurament es perque em recorda que la culpa de com em trobe és de cóm soc.
Soc així. No ho puc evitar, no se… i mira que ho intente… cada dia, cada matí… un camí i mitja hora d’autoconvicció inútil i absurda.

Fa dos caps de setmana vaig estar a Barcelona i com que era el Saló del Còmic vaig aprofitar, junt amb dos amigues, per anar a pegar una ullada i allí vaig trobar aquesta joia. _______________________________________________

Menena Cottin · Rosana Faría – El llibre negre dels colors

A la Contraportada:
En Tomàs no pot veure els colors. Per a ell representen milers d’olors, de sabors, de sons i d’emocions. Des de l’obscuritat dels seus ulls, en Tomàs ens convida a descobrir els colors sense veure’ls.

====

Preciós.
I es que no tinc altres paraules per definir aquest àlbum il·lustrat.

Es tracta d’una historia, en blanc i negre, d’amistat entre dos xiquets, un d’ells ceg i el seu amic que ens conta com Tomàs es capaç d’olorar, tocar, sentir, escoltar… els colors.
El llibre es negre, els textos blancs i està traduït al braille. I a les pàgines pars te en relleu les il·lustracions per tocar i sentir els colors.

Àlbum on aprendre el sabor del groc, el tacte del blau, el soroll del marró, l’olor del verd…

-

-

Muriel Barbery - L’elegància de l’eriçó

A la Contraportada:
“Madame Michèle, de nom Renée, vídua de cinquanta-quatre anys, és la portera d’un bloc de pisos al número 7 de la rue de Grenelle de París. Autodidacta, el seu jardí secret és l’art, la lectura, la música…, una àmplia cultura que oculta als seus veïns, ja que, ¿on s’és vist que de la boca d’una portera surtin frases tan erudites? Paloma, dotze anys, filla del ministre que habita al cinquè pis del mateix immoble, també dissimula a la família i als amics la seva intel·ligència brillant de nena superdotada, i ha decidit posar fi a la seua vida, ja que ¿quin sentit té dur una existència buida com la dels adults? Tant la Renée com la Paloma se’n surten prou bé amb el seu paper d’ocultadores ingènues. Fins que un bon dia, el senyor Kakuro Ozu s’instal·la a l’apartament del quart pis i, de sobte, la vida de tots els seus habitants canvia.”

====

“Un sempre dins del mai. La bellesa en aquest món”.

Aquest llibre està ple de xicotetes frases que et captiven. Filosofia de la vida quotidiana. Pensaments, més o menys profunds, que de vegades tens la sensació t’han vingut a la ment en algun moment i que veus escrits en aquestes pàgines plenes d’emocions enfrontades i de sentiments d’angoixa. Tot en els diàlegs i en el que les dos protagonistes escriuen als seus respectius diaris.
Es fàcil de llegir, està ple d’ironia i en la quasi impossible existència a la vida real dels seus personatges s’amaga la realitat que u vol vore i creure.

El millor de la novel·la es que quan he parlat amb gent d’ella cadascú n’havia llegit una diferent.

I es que, encara que vaig arribar a pensar que mai tornaria. Encara que pensava que al passar el temps l’oblidaria. Encara que, any rere any, he anat ajornant la decisió. Hui crec que, per fi, ha arribat l’hora d’enfrontar-me amb ell, de mirar-lo a la cara, de plantar-me davant, llançar la por per la finestra de casa i dir-me a mi mateixa que soc capaç, que puc i que el veritablement important i difícil ja està fet… que no es mes que arribar fins on he arribat i com he arribat… es dir, el camí recorregut.
Un camí somiat que he anat aconseguint poc a poc. Nits de llanterna i llençol. Capvespres de llibres i silencis.  Vesprades de porxada i café. Migdies d’entrepà i pluja. Matins d’autobús i bancs correguts. Albes de llet i rellotge.
Se que mai en tindré prou, que sempre pensaré que podria haver fet més, que per difícil que haguera sigut jo podria haver donat mes, però ara… amb 8 anys de distància… toca tancar una porta… qui sap si per obrir-ne una altra… i, en el fons, sempre esperant que així siga, perquè així soc i perquè se que mai en tindré prou.
Com diu una amiga “como tantas y tantas cosas que aunque sin testigos ni retratos hacen más felices nuestros días” i ací, testimonis sense saber-ho amb una mirada reconfortant, un somriure còmplice, una “palmellada a l’esquena” a temps, un tironet d’orelles o un pessic per despertar, un consell d’amic, una paraula encertada, un amor etern, una amistat de veritat, un regal inesperat… retratos, imatges, d’un record encara recent…  a l’aguait, observant, meditant i interioritzant per extraure conclusions i aprendre a continuar. A la fi, tot reduït a una xicoteta empenta perquè així soc i, de tant en tant, necessite dels meus.

Un Lloc i una Veu…

Córdoba

-

Antony and the Johnsons - Daylight and the Sun

Sense paraules m’he quedat quan he obert el meu regal d’aniversari que, a més, arriba uns dies abans…

++++A++++

El Servef ha convocat una subvenció dirigida a treballadors desocupats, amb experiència laboral i greus problemes d’empleabilitat, que participen en itineraris personalitzats d’inserció.

L’ordre de la convocatòria la podem trobar al DOCV nº5999 de 23 d’abril de 2009.

Molt resumit.

Objecte: Facilitar durant el 2009 que els  treballadors desocupats, amb experiència laboral i problemes d’empleabilitat, participen en processos de cerca d’ocupació mitjançant itineraris personalitzats d’inserció on es posarà a disposició de les persones ateses,aquells instruments necessaris per a afavorir la seua reinserció en el mercat de treball, com ara accions formatives, participació en accions d’orientació professional i autoocupació, participació en programes d’ocupació públic i accés a ofertes d’ocupació.

Beneficiaris:Demandants d’ocupació, inscrits al Servef que, a més del que ja he comentat, no estiguen rebent cap tipus de prestació o subsidi per desocupació. No tinguen rendes superiors a l’IPREM i subscriguen un compromís de disponibilitat per a la seua presentació a ofertes d’ocupació i per a la participació en els programes d’ocupació i/o formació que determine el SERVEF.

Termini de sol·licitud: El termini per a la presentació de sol·licituds serà de quinze dies, des de la incorporació del treballador desocupat a l’itinerari personalitzat d’inserció. En tot cas, la data final de presentació de sol·licituds serà el 31 d’agost del 2009.

Descàrrega –> Tramitació i models de sol·licitud

-