viure i voler viure en un poble

Després de tant de temps (des d’agost) torne a la blogosfera. Continue sense tindre clar molt temps estaré per ací perque sempre m’ha fet un poc de por escènic açò de “parlar en públic”.

Si, ja se que em direu que no es igual, però per a mi ho es. Pensar que hi ha algú en qualsevol lloc, prop o lluny, amic o no, conegut o no, que pot llegir el que escrius es una cosa que em fa vertigen alhora que em fascina. Tal vegada siga el mateix. Sentir por del penyassegat, però alhora sentir com et crida perque t’assomes.

I supose que per això estic ací de nou. Torne a la blogosfera…

Diuen que mirar no es vore i que de vegades el bosc no ens permet veure els arbres.

Vull aprendre a vore, a reconeixer. Vull sentir que estic al món i que forme part d’ell. Donar llum i entendre a qui dona foscor, a qui es foscor.

Obrir portes i trobar. Tancar portes i deixar.