viure i voler viure en un poble

Fa temps, en una visita a Madrid, (i com, la majoria dels que vivim a un poble,  sempre que un s’acosta a “la capi” doncs aprofita per visitar els museus que la ciutat té), vam anar al Prado, Thyssen i Reina Sofia. Els dos primers ja els coneixia.
Anava amb un poc de por per el meu desconeixement cap al mon de l’Art i, sobre tot, de l’Art Contemporani, em feia por pensar que no m’agradaria el que alli anava a trobar-me.

Sorpresa, Encantament i Descobriment!
Així es com definiria la meua visita a aquell museu (des d’aquell viatge quan tone a Madrid el visite). Vaig coneixer autors dels que no havia sentit parlar mai i em vaig quedar enamorada de l’obra d’un en concret. Isidre Nonell.

Isidre Nonell era de Barcelona(1872-1911). Si puc destacar alguna cosa diria que es capaç de transmetre mitjançant la seua pintura la pena, el dolor, la marginalitat i l’amargura i que quan mires un quadre d’ell , quasi segur, sents allò que ell volia que sentirem al mirar-lo.
Llàstima que en la seua època, com sempre passa, no fos entés i es que la burguesia no voldria vore el que ell pintava.

Còpie una pintura d’ell. Es diu “Abatiment”… acàs no es toca la tristor i l’abatiment…?