viure i voler viure en un poble

Aquestes pasqües m’he llegit un llibre que tenia pendent…jejeje… des de fa, uf!… jejeje…

Resulta que en febrer de l’any passat vam anar Pere i jo a Cabo de Gata (Almeria).

Jo havia estat ja dos voltes, però Pere no ho conexia… i com es un lloc que m’encisa vaig pensar que seria bonic fer , amb Pere, de regal d’aniversari, un xicotet viatge/escapada de cap de setmana allí. Vam recorrer pobles, masos (allí els diuen cortijos), … Vam intentar anar per camins rurals per poder conèixer realment allò que és i evitar, en el que puguerem, les zones mes turístiques, encara que per poder anar a llocs realment preciosos cal passar per alli i que com que era febrer hi havia molt poquet turista.
I que voleu que vos diga: també hi ha que vore les desfetes per poder admirar el que son els llocs i fer-te una idea de com podem arribar a destrossar un territori. - Com ací- En nom no sé molt be qui o que… Un exemple es el que tots haureu sentit de l’hotel a la platja de l’Algarrobico de Carboneras.
Al centre de recepció de visitants del Parc Natural de Cabo de Gata-Nijar a Rodalquilar, poble on teniem l’hotel, vaig llegir a un folleto que hi havia un llibre que reflectia la vida a aquelles terres i, al tornar me’l vaig comprar… però encara no m’havia decidit…

“Campos de Nijar” de Juan Goytisolo.
Es tracta d’una descripció meravellosa, en un llibre curtet de viatges, d’una terra, Almeria, que al llarg de la seua història ha sigut castigada i ignorada per tots.El llibre descriu l’Almeria de Nijar i Cabo de Gata als anys 50, on l’emigració i la pobresa son la nota dominant. L’escriptor camina pel que hui es el Parc Natural i els seus pobles, i encara que han passat tants anys et pots fer una idea del que era perque es part del que hui és i del que hui veus allí.