viure i voler viure en un poble

Les mans de Tarradellas.

Ahir vaig vore l’anunci de Casa Tarradellas i no vaig poder evitar fixar-me en les mans que ixen pastant una coca, una pizza.
M’agrada molt mirar mans treballant, no es que em passe el dia obsesionada, fixant-me, en les mans de la gent, però quan tinc una persona major al costat tinc l’extranya necessitat de mirar-li les mans. Mans dures, arrugades, treballades pel pas del temps, sobre tot les mans de les persones que han treballat la terra.
L’anunci, com molts d’ara, intenta tocar-te la vena parlant del silenci, dels colors, de l’aigua, dels olors… als espais rurals (la famosa ruralitat)  i, ixen, al final, unes mans, en teoria, d’una dona major, la iaia de la familia, pastant una pizza. Però, no.
Hui he cercat l’anunci i l’he trobat a la web de la marca comercial i, mirant-lo de nou m’he adonat de perque anit no em van acabar de convèncer. Eixes mans i, sobre tot, eixa forma de fer-ho, no.

Fixeu-vos, ja em doneu la vostra opinió.