viure i voler viure en un poble

Porte més de mitja hora intentant escoltar una cançó al blog d’una amiga i no puc passar dels 20 segons i m’han vingut al cap les noticies que un amic va posar al seu blog sobre l’ADSL Rural.
Vaig participar a la recollida de signatures que es va fer des de la CMT, promoguda per diferents associacions d’internautes i, en teoria, a partir de juny anaven a solucionar-ho, però fins on jo se, ja estem a juny i res de res.

No puc evitar sentir-me ridícula, de segona. No puc entendre perque no puc disposar d’una linia ADSL i, si la vullc, pagar mes per ella… No puc evitar la rabia.

Per què està de moda parlar de Desenvolupament Rural? Ajudes al Medi Rural, Polítiques Actives en Ocupació, Infraestructures, noves Polítiques Agraries que ajudaran a la dinamització del sector, ajudes que arribaran d’Europa amb el periode 2007-2013… ! (Llegiem a la premsa aquesta ultima setmana).
Doncs, que voleu que vos diga no tinc la sensació que siga cert. Ni ens vam enterar del LEADER I, ni del II, ni del PLUS, i ara… pretenen que cregam que aquesta vegada serà diferent…? Ho sent, no m’ho puc creure.

Estem parlant d’uns territoris on les infraestructures i serveis son deficients, en alguns llocs inexistents, i, en la meua opinió, si de partida no hi ha un veritable interés, no un interés per fer-se la foto, els espais rurals aniran desapareixent i convertint-se en simples museus per als habitants de les ciutats.

Internet es bàsic hui, per a les empreses, per a l’Administració i Serveis a la Població… això no ho dubta ningú, però si semba dubtar qui te que decidir sobre el nostre accés a la xarxa i, des de el meu punt de vista, a la fi, sobre la nostra capacitat de desenvolupament.

La ciutat es preciosa, el riu Tajo allí sembla la mar i, tota ella, el mira. Carrers empinats, estrets, on la roba penja dels balcons. Ciutat viscuda i viva que no perd la capacitat de sorprendre al visitant en cap dels seus racons. Rejoles, mosaics, pedra i ferro que allà on mires se’t presenta com obra d’art per no oblidar.

Lisboa, com les ciutats de l’antiguitat, està rodejada per 7 pujols des d’on la ciutat es deixa caure per arribar a la monumental Praça do Comercio. Cada pujol es un barri i cada barri un mon. Alfama i Castelo, les parts mes antigues de la ciutat, Barrio Alto i Chiado monumental i plens de llibreries “de viejo”, amb comerços i cafeteries com el Café A Brasileira on poder fer-te una foto amb l’escultura de Pessoa com un turista mes… i altres com A Baixa, Rossio, O Carmo o el de Belem amb la seua Torre i els seus pastissos que no deixaries de menjar. Per no parlar dels miradors que, si en tinc que triar un, em queda amb el de Graça. Encara que unes portugueses ens van dir que perque haviem trobat el de San Pedro de Alcàntara en obres.

Monuments hi ha molts: La Se, Mosteiro dos Jeronimos, La torre de Belem, el parc d’Eduardo VII, l’estació de Rossio i la seua plaça, Castelo, Casa dos Bicos o l’Elevador de Santa Justa, arquitectura del ferro del s.XIX que encara hui el habitants de Lisboa utilitzen per poder salvar el pujol del Barrio Alto, barris de bars i restaurants on poder acompanyar un bon sopar amb un deliciós “vino verde”. Açò es una de les peculiaritats de Lisboa. El turista conviu amb el Lisboeta com un mes i exemple d’açò va ser la sorpresa del “electrico”. El tranvia que encara hui utilitzen per comunicar els diferents barris, sent el mes famós el 28 (molt turistic) perque amb ell pots recorrer la ciutat i els barris mes antics.
Ciutat que, encara que les costeres son prou pronuniades, et permet caminar-la i fer-te idea del que ha sigut i es.

… i si de Gatronomía he de parlar sols una paraula: Bacallar. El cuinen de mil maneres i, encara que sopes i dines bacallar, mai tens la sensació d’estar menjant el mateix.

També vam anar a Sintra i, com que està prop, al Cabo da Roca (Punt mes Occidental del Continent Europeu o mes conegut com “el nas” de la Península Ibèrica). Sintra es un poble molt bonic. Rodejat de boscos i amb un palau que sembla tret d’un conte de fades. (El Palacio da Pena).

L’any passat vam descobrir Lisboa i si tinguera que resumir el viatge diria :”decadència” bella i delicada. Encantadora ella, la seua gent i l’essència que respires a cada cantó.