viure i voler viure en un poble

juny 5th, 2008

Lisboa

Posted by ngels in Llocs

La ciutat es preciosa, el riu Tajo allí sembla la mar i, tota ella, el mira. Carrers empinats, estrets, on la roba penja dels balcons. Ciutat viscuda i viva que no perd la capacitat de sorprendre al visitant en cap dels seus racons. Rejoles, mosaics, pedra i ferro que allà on mires se’t presenta com obra d’art per no oblidar.

Lisboa, com les ciutats de l’antiguitat, està rodejada per 7 pujols des d’on la ciutat es deixa caure per arribar a la monumental Praça do Comercio. Cada pujol es un barri i cada barri un mon. Alfama i Castelo, les parts mes antigues de la ciutat, Barrio Alto i Chiado monumental i plens de llibreries “de viejo”, amb comerços i cafeteries com el Café A Brasileira on poder fer-te una foto amb l’escultura de Pessoa com un turista mes… i altres com A Baixa, Rossio, O Carmo o el de Belem amb la seua Torre i els seus pastissos que no deixaries de menjar. Per no parlar dels miradors que, si en tinc que triar un, em queda amb el de Graça. Encara que unes portugueses ens van dir que perque haviem trobat el de San Pedro de Alcàntara en obres.

Monuments hi ha molts: La Se, Mosteiro dos Jeronimos, La torre de Belem, el parc d’Eduardo VII, l’estació de Rossio i la seua plaça, Castelo, Casa dos Bicos o l’Elevador de Santa Justa, arquitectura del ferro del s.XIX que encara hui el habitants de Lisboa utilitzen per poder salvar el pujol del Barrio Alto, barris de bars i restaurants on poder acompanyar un bon sopar amb un deliciós “vino verde”. Açò es una de les peculiaritats de Lisboa. El turista conviu amb el Lisboeta com un mes i exemple d’açò va ser la sorpresa del “electrico”. El tranvia que encara hui utilitzen per comunicar els diferents barris, sent el mes famós el 28 (molt turistic) perque amb ell pots recorrer la ciutat i els barris mes antics.
Ciutat que, encara que les costeres son prou pronuniades, et permet caminar-la i fer-te idea del que ha sigut i es.

… i si de Gatronomía he de parlar sols una paraula: Bacallar. El cuinen de mil maneres i, encara que sopes i dines bacallar, mai tens la sensació d’estar menjant el mateix.

També vam anar a Sintra i, com que està prop, al Cabo da Roca (Punt mes Occidental del Continent Europeu o mes conegut com “el nas” de la Península Ibèrica). Sintra es un poble molt bonic. Rodejat de boscos i amb un palau que sembla tret d’un conte de fades. (El Palacio da Pena).

L’any passat vam descobrir Lisboa i si tinguera que resumir el viatge diria :”decadència” bella i delicada. Encantadora ella, la seua gent i l’essència que respires a cada cantó.

12 comentaris

12 Responses to ' Lisboa '

Subscribe to comments with RSS or TrackBack to ' Lisboa '.

amparo said,

on juny 5th, 2008 at 8:36

Àngels, i qui bon resum que ens has fet del vostre viatge a Lisboa!!!!

No hi he estat mai, però després de lleguir açò, pot ser siga un destí a tindre en compte a partir d’ara
Rave said,

on juny 6th, 2008 at 3:52

Portugal es esa gran desconocida. La tenemos al lado pero nadie sabe nada de ella. Eso sí, cuando la visitamos no nos olvidamos de ella. Yo la verdad es que estuve cuando tenía 11 o 12 años (estuve con mis padres en Lisboa y el Algarve) así que mi recuerdo será un poco “infantil” pero me encantó. ¡¡Y cómo se come!! Un buen viaje, sin duda.
Angels said,

on juny 6th, 2008 at 9:01

Es una ciutat preciosa i la gent un encant. Molt respectuosos i amables.
Els espanyols som com una plaga… jejeje… allí on anavem hi havia espanyols, sobre tot d’Andalusia, Extremadura i Castella-Lleó… clar, els que fiten…

Amparo, t’agradaria molt. A mes es una ciutat molt facíl de vore i de coneixer. En tres díes ho tens fet. Clar tot no, pero, per anar-te’n d’allí amb un regust dolç, suficient.

Rave, a mi me vino el gusto de visitar Portugal despues de leer a Julio Llamazares en “Tras os Montes” y “La Creación del Mundo” de Miguel Torga y, aunque, el primero, sobre todo por tratarse de un libro de viajes, habla de otra región de Portugal, Lisboa y su región no decepcionan.
clareta said,

on juny 9th, 2008 at 4:42

Que xulo! Recorde quan m’ensenyareu les fotos, em semblava de mentira, com de llibre. A més anaveu contant curiositats i es feia més real la sensació eixa que diu Rave “Portugal, esa gran desconocida”.
Clar que no descarte coneixer-la algún dia, eh?
Hi ha coses que vas contar i no he pogut oblidar: tot ho guisen amb el “jolivert que no és jolivert”,
quan pujavem en ascensor, pujavem a “pavimento 1 o 3″, jajaja per qué em passaran estes coses?
Àngels said,

on juny 9th, 2008 at 13:12

jeje… si el cilantro. Es una mena de jolivert, però amb un sabor molt fort. A mi no em va agradar perque les especies massa sentides el meu estomac no les tolera… jeje… A mes ells el criden “Coentro” i, encara que estavem avisats per les guies turístiques, no ho vam detectar fins l’ultim dia amb un arros amb bacallar (caldós).
Vocabulari… jeje… si, el carrer es “Rua” i el Cotxe “Carro” i les habitacions son “quarto”…ah, el tren es “caminho de ferro”…
No tens cap problema per entrendre’t amb la gent i, la majoria, parlen castellà.
Clareta said,

on juny 9th, 2008 at 14:16

Saps? Enguany he decidit viatjar. Necesite “fugir”, serà en agost,ixiré a “l’extrarradi”, jejeje.
Va sorgir de colp, necessite tornar a anar. Ja t’ho contaré amb més deteniment: on anirem, qui, per qué…
Podria dir que ha segut dit i fet,jejeje
Angels said,

on juny 10th, 2008 at 8:36

Ahí te quiero ver!!! SI, SI, SI i SI !!!
Bona decisió!
Viatjar ajuda a desconectar, a vore les coses d’altra manera, a plantejar-nos coses i a replantejar-nos-en altres… Genial, cosineta!
Morning Star said,

on juny 13th, 2008 at 9:54

És curiós pero quan m’han preguntat qué em va agradar de Lisboa mai he sabut ben bé qué contestar. Al final acabes dient aixó de “l’encant decadent” pero, a banda de que és un tant ambigu, saps que et queda alguna cosa per explicar. Pero el cas és eixe, Lisboa t’agrada i no saps molt bé perqué, té una espècie de màgia que t’enganxa…

Pensant en coses més “palpables” per explicar perquè em va agradar, crec que la més important va ser la companyia. Era el lloc ideal per anar amb tu (jeje, A )…
A més, és cert que la ciutat és bonica, que té encant. Els carrers adoquinats fan la sensació de ser acollidors, familiars, com si foren els carrers del teu poble. Els miradors que s’alcen sobre la ciutat són espectaculars (Graça, l’Elevador de Santa Justa, la Torre de Bélem, el Castelo…) i l’aldarull de les places més importants (Rossio, Chiado, etc.) mostra que és una ciutat viva, pero sense presses.

Però, quasi per damunt de tot, una cosa que fa que marxes amb un bon regust és que, passejant pels seus carrers o agafant “l’electrico”, et sents com un lisboeta més. Quasi com veus turistes pels carrers, que els hi han, clar, pero sembla que tots siguen de la ciutat, integrats entre els propis habitants de Lisboa. I tú, eres un més…
Àngels said,

on juny 13th, 2008 at 14:03

Recordes la plaça al Barrio Alto, aquella que trobaves al eixir de l’Elevador de Santa Justa, on els iaios jugaven a les cartes a unes taules, a l’ombra dels arbres? On vam seure, a la seua vora, per refrecar-nos a la calurosa tarda de juliol?
Això es Lisboa.
Clareta said,

on juny 14th, 2008 at 4:59

Bé, et vaig dir que me n’anava de viatge a un lloc al qual sentia que havia de tornar, però no pot ser. Ara no, més avant.
Agafarem un vol aquest istiu per visitar Lisboa. Dic agafarem perque no aniré soles. Em té consentida, vaig elegir el destí, el vaig canviar i no m’ha dit res,jejeje.

Ja sabeu que sereu els nostres guies, que agafaré un paquetet de café molt, unes pastetes i vos farem la visita,jejeje
Angels said,

on juny 16th, 2008 at 3:24

En voler, ja sabeu on es la “mansión del pecado”… jejeje…
Aneu a gaudir molt! Ja voreu!
Clareta said,

on juny 19th, 2008 at 13:02

En la “mansión” ???? jejeje