viure i voler viure en un poble

Juliol 2nd, 2008

Un crit

Posted by Àngels in Lletres, papers i veus

Aquesta nit, a València, un crit…

ROOOOOOOOOXXANNE!!!

_________________________________________

Em sembla un somni. Quan em vaig assabentar que The Police venien a València vaig remenar fins no parar, fins que vaig tindre la meua entrada, perque l’any passat quan van estar a Barcelona es van esgotar abans que poguera dir ”ai”.

El meu primer contacte amb aquest grup va ser fa un temps ja, tindria 15 anys. A un amic li van regalar per Nadal un recopilatori i em va gravar una cinta. Em va agradar tant que vaig acabar ratllant-la…
Cançons com “missagge in a bottle”, “walking on the moon”, “De do do do, De da da da”, “every breath you take” i, com no, “Fields of Gold” o ”Roxanne” han anat acompanynat-me des d’aquell moment.

Que ganes tinc… a les 22.00h, a l’Estadi del Llevant, a València… un crit: “Rooooooooooxanne”

6 Responses to ' Un crit '

Subscribe to comments with RSS or TrackBack to ' Un crit '.

Clareta said,

on Juliol 2nd, 2008 at 5:28

Que el disfrutes!!!!

I esperem ansiosos la crònica ací al bloc, per a que ens poses les dents llargues
amparo said,

on Juliol 2nd, 2008 at 14:07

Alaaaa Àngels que no pareu, ara a Valància, a vore a Police.

I és que, ara és època de concerts.Tinc companyeres que també van al concert a València. Altres, se’n van a Alacant a vore a Bob Dilan; altres a Madrid, a Rock in rio a vore, entre altres, a Amy Winehouse.

Xe, que enveja que em doneu!!!
Ja ens contareu.
Rave said,

on Juliol 3rd, 2008 at 3:48

Un concierto, además de bueno, histórico porque no sé yo cuántas veces más se podrá volver a ver a Police en concierto.

¡¡Disfrutadlo y cantad unos du du du, da, da, da de mi parte!!
Morning Star said,

on Juliol 3rd, 2008 at 5:23

Roooooxane!
You don’t have to put on the red ligths
those days are over
you don’t have to sell your body to the night!

Va ser brutal! Curtet pero espectacular.
Angels said,

on Juliol 3rd, 2008 at 8:27

Si, la paraula es espectacular.
Quina força i quina energia tenen els tres damunt de l’escenari. Les cançons i la música sonaven de manera impresionant. La llum, l’escenari i les pantalles…La gent no vam parar de botar i cantar en tot el concert.
Clareta said,

on Juliol 3rd, 2008 at 15:40

Jooooooooooooo, que guay!!!!!