M’havies amagat la teua Murakamimanía, (no més faltava).
No sé si t’havía parlat del japo este, però jo em vaig enganxar am Kafka a la Platja… de fet estava a l’Hospital i després vaig continuar amb El pájaro…
i hara estic amb Tokio Blues que me l’havíen deixat i dubtaba si agafar_lo o no, però al final ja estic enganxat.
Lo d’este home es prou bogería, però ens fan falta bogeries no? a més, no l’edita santillana je je (comentari extemporani dels meus)

Ja fa un temps em vaig llegir TÒQUIO BLUES i ara estic a punt d’acabar KAFKA A LA PLATJA. No soc de recomanar llibres, ja que la lectura es algo molt personal i el que m’agrada a mi potser a un altre no.

Però el que m’ha agradat d’este autor i en estos dos llibres:
- com enllaça el relat amb la musica.
- com parla, al menys en estos dos llibres, de la vida i de la mort.
- com enfoca els canvits, temors de la adolescència. (El protagonista es un adolescent, als dos llibres)
- com et fica en la tradició i modernitat japonesa.
- i per supost, com tracta el SENTIMENTS.

Si penseu que vos pot interesar algun d’estos temes, llegiu a Haruki i jo començaria per TOQUIO BLUES.

Jo m’atascat en la sombra del viento. La veritat és que no m’apanya massa. Molt lúgubre, però l’acabaré.

Quan em vaig llegir Tokio Blues, l’autor em va agradar…així que farem un canvi, val?

Ahora que, con lo que dices creo que me lo cogeré yo también!
A