viure i voler viure en un poble

octubre 13th, 2008

El árbol rojo

Posted by Àngels in Lletres, papers i veus, Un poquet de mi

Shaun Tan - “El árbol rojo”

El árbol Rojo

A la Contraportada:
“A veces el día empieza vacio de esperanzas. El árbol rojo es el quinto libro del ilustrador Shaun Tan…”

= = = =

Es tracta d’un àlbum il·lustrat ple d’optimisme, amb unes imatges on la metàfora visual ens porta a entendre, pel simbolisme que transmet, els sentiments per els que la protagonista passa al llarg d’un dia. Foscor, la No Comunicació, Incomprensió, Abatiment… Historia breu, però intensa. Narra amb frases curtes l’angoixa de sentir-se a soles al món i l’abisme al que et veus abocat quan u pensa que les coses poden anar pitjor… deixant una llum, un far, encesa per l’esperança.

Una nit a l’obrir el llit el vaig trobar ahí. Una nit al llevar el cobertor i moure el coixí estava allí, embolicat amb un paper que ja em deia que era l’objecte, però no el contingut… contingut que ni tan sols podia imaginar quan significat amagat tenia dins.
Un regal. El meu regal.
De tant en tant el mire, el llig, em torna a la realitat, em fa memoria d’allò que oblide sovint. Per que es un cant a l’optimisme des de la desesperança. Per que ens recorda que sempre hi ha una cosa a la que aferrar-nos… encara que no la vegem. Per que em veig al vaixell de la protagonista intentant trobar el far, la fulla roja de El árbol rojo, que em guie per aquesta mar.

WPvideo 1.10

Download!

4 Responses to ' El árbol rojo '

Subscribe to comments with RSS or TrackBack to ' El árbol rojo '.

"Un peixet" said,

on octubre 14th, 2008 at 11:41

-A la tripulació del vaixell!! Us desitge molt bon viatge!! I segur que hui teniu un dia meravellòs.
amparo said,

on octubre 14th, 2008 at 12:51

Àngels, que història més xula; És trista però a la vegada molt esperanzadora.

Jo crec a tots ens passa, al meyns a mi si; Hi han moments en els que em sent com la xiqueta del llibre però, sempre apareix algo o algú en forma de flor que em fa reflexionar i de repent tot canvia.
Àngels said,

on octubre 15th, 2008 at 15:59

Si, es un album molt bonic, les il·lustracions son una meravella, el text curt, però el contingut tan gran…
Tota una joia.
Aquest il·lustrador te un altre album que es diu “Emigrantes“… es impresionant… i no te ni una lletra…
Per cert, m’agrada molt aquesta editorial. Tenim a casa ja varis dels seus llibres. Son una passada. (Pere, a vore quan t’animes i ens parles de “La Fuga” )

Peixet, gràcies.
Amparo, es cert, sempre hi ha d’eixos moments, i moltes vegades tinc la sensació que no aprenc, i per molt que està ahi… no veig la fulla.
Morning Star said,

on octubre 21st, 2008 at 13:27

Entre veure el got mig buit i mig ple hi ha una frontera normalment molt fineta. Però, de vegades tenim un estat d’ànim que no ens deixa veure-ho mig ple i cada vegada que ho pensem està més buit.
És per aixó que hem de fer un xicotet esforç, un poc de “acto de fe” per tal de passar eixa fina frontera i començar a veure el got mig ple. Poc a poc, veurem que el que volíem “ahi està, delante de ti, rebosante de color y vida, esperándote”…

I sobre “La Fuga”, ahi la tinc pendent, pero abans m’agradaria fer la lectura amb música que recomana…