viure i voler viure en un poble » 2008 » octubre » 28



viure i voler viure en un poble

octubre 28th, 2008

Sella l’any 1966

Posted by Àngels in Viure a un poble

Un amic m’ha dit que existia aquest document al youtube.
Es tracta d’un video que gravà un home neerlandés que va passar per Sella l’any 1966. Un recorregut per Relleu, Sella i Orxeta.
El text de presentació del video es: In 1966 my family visited the interior of Alicante, passing Tibi and Ibi. View the human washing machine in Sella and sheep on the hills beyond. Es a dir: ” En 1966 la meua familía va visitar l’interior d’Alacant, passant per Tibi i Ibi. Mireu el llavador en Sella i les ovelles en les muntanyes de mes enllà “.

Un passeig per aquesta terra que tant i tant poquet ha canviat en 42 anys…
Una joia!

-

octubre 28th, 2008

Fruits de tardor

Posted by Àngels in Aprendre a mirar, Viure a un poble

Hui ha sigut el meu primer dia d’eixida al camp a cercar un dels fruits mes preciats que els nostres boscos ens ofereixen a la tardor. L’esclatasang. Delícia que la terra dona als mesos d’octubre i novembre. Cistella, ganivet i un munt de paciència.
No hem trobat una gran quantitat, però suficient per fer l’aperitiu del sopar d’aquesta nit. Aperitiu que acompanyarem amb el vi de la Foieta de la collita d’enguany.
Quina delícia!

EsclatasangPer a mi es un plaer eixir a la muntanya, passejar per dins del pinar, olorar el romer i el timonet, sentir el  bosc i la vida que hi ha dins. M’agrada cercar esclatasangs per tot allò que envolta la seua cerca, en silenci, camine i escolte, pare i mire.
Però el que no m’agrada, el que no soporte, es quan darrere d’un pi o una coscolla apareix davant de mi el pinar cavat, com si l’hagueren llaurat, vore gent que va amb bosses de plàstic i que ni tan sols porta navaixa. Bolets arrancats o tallats escampats per enterra… i restes de la gent que ha passat, com burilles, papel d’alumini, supose que d’algun entrepà, mocadors de paper…

La gomia en aquest tema es prou coneguda per tots, però no es pot tolerar que la mala educació i conducta d’alguns ens deixen sense el fruit de tardor dels nostres boscos.
Com pot haver qui encara no ha entès que si arranquem els bolets, els posem en bosses de plàstic o cavem la terra on estan destruïm la part que està baix de la terra i no tornaran a eixir-ne mes?
Que si ens les emportem xicotets estem impedint que es generen les espores necessàries per a la reproducció de les que pugueren eixir al voltant…?
I com pot haver qui encara entra dins d’un bosc fumant?

No puc evitar indignar-me…