viure i voler viure en un poble

octubre 28th, 2008

Fruits de tardor

Posted by ngels in Aprendre a mirar, Viure a un poble

Hui ha sigut el meu primer dia d’eixida al camp a cercar un dels fruits mes preciats que els nostres boscos ens ofereixen a la tardor. L’esclatasang. Delícia que la terra dona als mesos d’octubre i novembre. Cistella, ganivet i un munt de paciència.
No hem trobat una gran quantitat, però suficient per fer l’aperitiu del sopar d’aquesta nit. Aperitiu que acompanyarem amb el vi de la Foieta de la collita d’enguany.
Quina delícia!

Per a mi es un plaer eixir a la muntanya, passejar per dins del pinar, olorar el romer i el timonet, sentir el bosc i la vida que hi ha dins. M’agrada cercar esclatasangs per tot allò que envolta la seua cerca, en silenci, camine i escolte, pare i mire.
Però el que no m’agrada, el que no soporte, es quan darrere d’un pi o una coscolla apareix davant de mi el pinar cavat, com si l’hagueren llaurat, vore gent que va amb bosses de plàstic i que ni tan sols porta navaixa. Bolets arrancats o tallats escampats per enterra… i restes de la gent que ha passat, com burilles, papel d’alumini, supose que d’algun entrepà, mocadors de paper…

La gomia en aquest tema es prou coneguda per tots, però no es pot tolerar que la mala educació i conducta d’alguns ens deixen sense el fruit de tardor dels nostres boscos.
Com pot haver qui encara no ha entès que si arranquem els bolets, els posem en bosses de plàstic o cavem la terra on estan destruïm la part que està baix de la terra i no tornaran a eixir-ne mes?
Que si ens les emportem xicotets estem impedint que es generen les espores necessàries per a la reproducció de les que pugueren eixir al voltant…?
I com pot haver qui encara entra dins d’un bosc fumant?

No puc evitar indignar-me…

6 comentaris

6 Responses to ' Fruits de tardor '

Subscribe to comments with RSS or TrackBack to ' Fruits de tardor '.

apo said,

on octubre 28th, 2008 at 13:45

Que enveja¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ Jo encara no m’he acostat a pegar una miradeta. Mon pare diu que encara estan eixint….paciència. (i li faig cas pq la gent ho cava tot, va mol de pressa i sempre es deixa lo millor).
Encara recorde l’any passat la cistelleta que vam agafar després de la caminata de Sella-Aguilar-Serra-Sella.
I el que dius es cert. Som igual de “marranos” als boscos com als carrers del poble. I passa els temps i anem a pitjor.
Espere que no vos hagen cremat.
amparo said,

on octubre 28th, 2008 at 15:08

Jo no he anat mai a fer esclatasangs!!!

Deu ser molt entretingut, no?
bouet said,

on octubre 29th, 2008 at 14:14

activitat per fer el cabilo quedar un dia per anar a fer esclatasang i despres degustacio a la plaça. Jo m’apunte. jejej
te rao anto son aixina i si en sa casa no els fan canviar mal cami porten. au amics.
Morning Star said,

on octubre 30th, 2008 at 13:36

Jo encara no he anat enguany a per esclata-sangs, pero a veure si este cap de setmana trobem un ratet i anem a algun lloc que encara no estiga “xapigat”…

Jo també me’n recorde de la cistelleta de l’any passat: un bon dia, una bona caminata i, al remat, uns quants esclata-sangs…
Angels said,

on novembre 7th, 2008 at 15:02

Amparo, si no tens molta paciencia es desesperant… pero si t’ho prens com un passeig pel camp. Observant allò que normalment no mires (el terra) d’un bosc… doncs es una meravella, entretingut i fa que descobrisques moltes coses.
T’agradaria… perque a tu t’agrada caminar.
Bouet, si l’educació que la gent rep a sa casa es molt important, però quan el que fa la cosa ja passa dels 40 a vore que fem…
APO, en voler repetim l’excursió de l’any passat.
amparo said,

on novembre 7th, 2008 at 15:17

Caminar, m’encanta, però no per qualsevol lloc, m’agrada adentrar-me pel pinar. (jejjeje la cabra tira al monte

L’altre dia, APO ja va estar explicant-me un poc de qué anava l’assunt, i…. si, estaria interessant això d’anar a buscar esclata-sangs.