viure i voler viure en un poble

L’IVAJ ha convocat les ajudes econòmiques per al lloguer d’habitatges per joves i per parelles de joves.
L’ordre de la convocatòria la podem trobar al DOCV nº5979 de 23 de març de 2009.

Molt resumit:
Objecte: Les ajudes es refereixen exclusivament a despeses de lloguer de l’any 2008. Els seus efectes seran des de l’1 de gener de 2008, si el contracte de lloguer estiguera en vigor en la data esmentada, o des del dia de l’entrada en vigor del contracte de lloguer.
Beneficiaris: Joves d’edat compresa entre els 18 i els 35 anys complits en data de 31 de desembre de 2008. No obstant això, també podran sol·licitar les ajudes els jóvens menors de 18 anys que en la dita data ja hagen aconseguit l’emancipació i, pel que fa a les parelles, s’exigirà que hi haja entre ambdós membres un vincle matrimonial o una unió de fet en data de 31 de desembre de 2008
Requisits:
1. Obtindre uns determinats ingressos anuals propis durant l’exercici 2007 de: Jóvens a títol individual: com a minim, 1.900 euros a l’any, sense superar, en tot cas, la quantitat màxima d’15.000 euros anuals. Posat que la persona sol·licitant tinga al seu càrrec un o més menors, la quantitat màxima serà de 16.500 euros anuals. Per a Parelles de jóvens: com a minim, 3.800 euros, sense superar, en tot cas, la quantitat màxima de 30.000 euros a l’any. Posat que la parella sol·licitant o algun dels membres tinga al seu càrrec un o més menors, la quantitat màxima serà de 33.000 euros anuals.
2. No ser propietaris de cap habitatge a la localitat on estiga ubicat l’habitatge llogat.
3. No tindre parentiu de consanguinitat fins al quart grau, ni d’afinitat fins al segon grau, amb l’arrendador, ni ser descendents de l’arrendatari.
4. No conviure amb ascendents.

Sol·licitud d’Ajuda Individual

Sol·licitud d’Ajuda Parelles

Termini de sol·licitud
-Inici: 24/03/2009
-Final: 11/04/2009

Sol de març, acarones el cos de l’ànima per poder donar-li sentit a l’espai. Calentor envolvent, tèbia i sentida que absorveix fins l’ultima cèl·lula del darrer èsser viu per donar-li vida a la vida.
Fil invisible teixint els mes profunds sentiments per eixir, una i mil voltes, a cercar el significat de les coses. Coses menudes, sense importància aparent, que donen vida a la vida i sentit a l’espai.

Des de feia dies esperava el moment de l’encontre. L’instant en que el sol de març tornaria a acaronar la seua nívia i delicada pell. Segon etern en que es trobarien de nou, com des de fa uns anys, per poder sadollar la seua sed, la seua necessitat d’impregnar-se d’ell, per poder passar els dies que restaven fins que arribara la primavera.
I no es que odie l’hivern. Ni l’estiu. Ni molt menys la tardor. No es que estime la primavera especialment… Tan sols es que hi ha un moment en que l’hivern li produeix un abatiment que la supera. Nota com la gelor de les nits comencen a entrar-li dins i sols anhela que arribe març per retrobar-se amb el seu sol i començar el cicle de nou.

Italo Calvino - Las ciudades invisibles

A la Contraportada:
“Las ciudades invisibles se presentan como una serie de relatos de viaje que Marco Polo hace a Kublai Kan, emperador de los tártaros… A este emperador melancólico que ha comprendido que su ilimitado poder poco cuenta en un mundo que marcha hacia la ruina, un viajero imaginario le habla de ciudades imposibles, por ejemplo una ciudad microscópica que va ensanchándose y termina formada por muchas ciudades concéntricas en expansión, una ciudad telaraña suspendida sobre un abismo, o una ciudad bidimensional como Moriana… Creo que lo que el libro evoca no es sólo una idea atemporal de la ciudad, sino que desarrolla, de manera unas veces implícita y otras explícita, una discusión sobre la ciudad moderna… Creo haber escrito algo como un último poema de amor a las ciudades, cuando es cada vez más difícil vivirlas como ciudades. Italo Calvino.”

====

No podria dir que es tracta d’un llibre de relats curts en el mes pur estil, jo crec que es més be una serie de reflexions, estampes, on l’autor parla, en boca dels dos personatges, de ciutats imaginaries, inexistents, irreals, però on al fixar-te amb deteniment, al parar i pensar en les paraules que acabes de llegir… pots posar-li nom a cada una de les ciutats que apareixen…

Es un llibre per interpretar el que estàs llegint. Per posar-li nom, rostre, carrers i persones a les ciutats que Marco Polo li explica al gran Kan quan torna dels seus viatges per l’imperi.

Cada una de les ciutats inventades, a les que Calvino li ha posat nom de dona, son una metàfora de les ciutats actuals:“Las ciudades son un conjunto de muchas cosas: memorias, deseos, signos de un lenguaje; son lugares de trueque, como explican todos los libros de historia de la economía, pero estos trueques no lo son sólo de mercancías, son también trueques de palabras, de deseos, de recuerdos”.

Es tracta, per tant, de la descripció d’un viatge imaginari per ciutats impossibles, però que ens porta a reflexionar sobre ciutats possibles, desitjades… sobre les ciutats que hem creat i com, de vegades, no son el que havíem somiat.

Una discussió  sobre la ciutat moderna.