viure i voler viure en un poble

Ha estat genial!

Jo anava d’estrena. La meua primera partida de pilota a un trinquet. I quina partida!
Vam eixir amb autobús, ahir diumenge 26 d’abril, a les 9:00h de Sella, be a les 9:10 – No se quina parella va fer tard
Anaven parlant de la partida de la setmana passada al trinquet de Xilxes. La semifinal. M’explicaven com va el joc a un trinquet. Em posaven en situació… Entrant en Alcàcer la panxa em feia cosquerelles (-nervis?-pensava). Un bar on fer un ràpid esmorzar i a La Partida. La final del campionat “Caixa Popular” Juvenil.

Sella-Blaus, Moncofa-Rojos. 15-15 i a començar.

Alhora que es desenvolupava el joc anaven explicant-me i a cada 15 de Sella m’emocionava més i més.
L’afició il·lusionada i fascinada.
Els jugadors concentrats, seriosos i amb esperit guanyador. Tot un equip. Amistad, companyerisme i sentiment.

A la fi, Moncofa 25 – Sella 60.
Un aplaudiment emocionat d’una afició entregada amb els jugadors. Abraçades obertes i sinceres. Llàgrimes dolces d’alegria i emoció. Besades de felicitacions i admiració.

La tornada, entre comentaris de les millors jugades, la sensació que Sella te un equip campió.

-
Pau, Jesus i Pablo. Enhorabona!!

Palabras dulces, palabras locas,
palabritas, PALABROTAS,
palabras cálidas, palabras graciosas,
palabras blandas,
palabrejas.

-

-

Hui, 23 d’abril de 2009, amb aquestes “paraules”
que donen entrada al capitol
Deletrea d’Eritrea de Princesas
vos desitge un DIA DEL LLIBRE
ple de lletres, paraules, frases, paràgrafs, capítols i llibres…

-

 Jimmy Liao – Desencuentros

La historia obri amb un poema de Wislawa Szymborska que diu:
“Ambos están convencidos
de que los ha unido un sentimiento repentino.
Es hermosa esa seguridad,
pero la inseguridad es más hermosa.”

-
====

Aquesta es la historia gràfica de dos joves que viuen al mateix edifici, però que les seues vides estan totalment separades pels camins que segueixen a la ciutat, la gran ciutat. Ell sempre a la dreta, ella sempre a l’esquerra.

“Pero, en la vida se producen siempre felices coincidencias,
y dos líneas paralelas pueden llegar a cruzarse algún día [...]”

Un dia l’atzar els uneix, però alhora els separa… sumint-los en una profunda tristor d’on cap dels dos sap eixir perque sembla no tindre solució. Enyor, tristor, impotència. Sentiments d’angoixa i desesperació.

Cada pàgina una il·lustració i cada il·lustració porta una data i el temps atmosfèric que, durant un any i mig, acompanyen la historia de la parella, cada una per separat i ambdós vides unides en la seua pròpia cerca.

Aquest es un vídeo d’un curt que va guanyar  en 2007 al  Festival de Berlín i que també està basat en una obra de Jimmy Liao…

-

Aquesta entrada es per demanar ajuda per trobar informació d’aquesta flor redoneta, xicoteta, de color roig, que sembla un capoll de rosa.

El dissabte, aprofitant que uns amics venien a passar el dia a Sella, vam anar de matí a La Pileta. Va estar una passejada genial. Vam comprovar l’estat dels pinets del “Dia de l’Arbre“, vam agarrar espàrregs, vam netejar l’esbarcer i… vam trobar d’aquesta flor. Estava a la mateixa senda de pujada. Prop de la cova…
-

Per la vesprada, després de dinar, vam pujar al cim de la Serra de la Real… i allí, la vam tornar a vore (si es que és la meteixa) … i ja la curiositat va poder amb mi.
Però ara no trobe informació de la flor i, em consta, que algu més ja ha cercat i tampoc a tingut sort.
-

-
Algú ens pot ajudar amb aquest dubte botànic?

Hui, 2 d’abril, amb motiu de l’aniversari de naixement de Hans Christian Andersen, es celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil.
Enguany, el pais encarregat del cartell i del missatge ha sigut Egipte en la persona de Hani D. El-Masri:

” Jo sóc el món, i el món és aquest jo mateix; perquè a través dels meus llibres jo sóc tot el que vull ser.
Paraules i dibuixos, prosa i poesia em porten a llocs que són propers i alhora plens de llunyania.
A la terra dels sultans i de l’or, mil històries que arriben al cor de genis de llànties meravelloses, ogresses, sindbads i catifes voladores li conten els seus secrets a Xarazad.
Jo, amb cada mot de cada full de paper, viatjo lluny a través de l’espai i del temps. I, damunt de les ales de la fantasia, de terra i mar el meu esperit fa travessia. Com més llig més m’adone i sé que jo amb el meu llibre sempre estaré en la més bona de les companyies”

Un llibre, un xiquet, una historia… un somni.