viure i voler viure en un poble

Muriel Barbery – L’elegància de l’eriçó

A la Contraportada:
“Madame Michèle, de nom Renée, vídua de cinquanta-quatre anys, és la portera d’un bloc de pisos al número 7 de la rue de Grenelle de París. Autodidacta, el seu jardí secret és l’art, la lectura, la música…, una àmplia cultura que oculta als seus veïns, ja que, ¿on s’és vist que de la boca d’una portera surtin frases tan erudites? Paloma, dotze anys, filla del ministre que habita al cinquè pis del mateix immoble, també dissimula a la família i als amics la seva intel·ligència brillant de nena superdotada, i ha decidit posar fi a la seua vida, ja que ¿quin sentit té dur una existència buida com la dels adults? Tant la Renée com la Paloma se’n surten prou bé amb el seu paper d’ocultadores ingènues. Fins que un bon dia, el senyor Kakuro Ozu s’instal·la a l’apartament del quart pis i, de sobte, la vida de tots els seus habitants canvia.”

====

“Un sempre dins del mai. La bellesa en aquest món”.

Aquest llibre està ple de xicotetes frases que et captiven. Filosofia de la vida quotidiana. Pensaments, més o menys profunds, que de vegades tens la sensació t’han vingut a la ment en algun moment i que veus escrits en aquestes pàgines plenes d’emocions enfrontades i de sentiments d’angoixa. Tot en els diàlegs i en el que les dos protagonistes escriuen als seus respectius diaris.
Es fàcil de llegir, està ple d’ironia i en la quasi impossible existència a la vida real dels seus personatges s’amaga la realitat que u vol vore i creure.

El millor de la novel·la es que quan he parlat amb gent d’ella cadascú n’havia llegit una diferent.