viure i voler viure en un poble

No sé perquè cada vegada que arriba em remou per dins. Les mateixes notes, la mateixa tonada, les mateixes estrofes… em dolen.

I en el fons tinc la resposta i, crec, és el que més en dol.
-

Vetusta Morla - Copenhage

Segurament es perque em recorda que la culpa de com em trobe és de cóm soc.
Soc així. No ho puc evitar, no se… i mira que ho intente… cada dia, cada matí… un camí i mitja hora d’autoconvicció inútil i absurda.

Fa dos caps de setmana vaig estar a Barcelona i com que era el Saló del Còmic vaig aprofitar, junt amb dos amigues, per anar a pegar una ullada i allí vaig trobar aquesta joia. _______________________________________________

Menena Cottin · Rosana Faría – El llibre negre dels colors

A la Contraportada:
En Tomàs no pot veure els colors. Per a ell representen milers d’olors, de sabors, de sons i d’emocions. Des de l’obscuritat dels seus ulls, en Tomàs ens convida a descobrir els colors sense veure’ls.

====

Preciós.
I es que no tinc altres paraules per definir aquest àlbum il·lustrat.

Es tracta d’una historia, en blanc i negre, d’amistat entre dos xiquets, un d’ells ceg i el seu amic que ens conta com Tomàs es capaç d’olorar, tocar, sentir, escoltar… els colors.
El llibre es negre, els textos blancs i està traduït al braille. I a les pàgines pars te en relleu les il·lustracions per tocar i sentir els colors.

Àlbum on aprendre el sabor del groc, el tacte del blau, el soroll del marró, l’olor del verd…

-

-