viure i voler viure en un poble

No sé perquè cada vegada que arriba em remou per dins. Les mateixes notes, la mateixa tonada, les mateixes estrofes… em dolen.

I en el fons tinc la resposta i, crec, és el que més en dol.
-

Vetusta Morla – Copenhage

Segurament es perque em recorda que la culpa de com em trobe és de cóm soc.
Soc així. No ho puc evitar, no se… i mira que ho intente… cada dia, cada matí… un camí i mitja hora d’autoconvicció inútil i absurda.