viure i voler viure en un poble

Igual tindriem que prendre nota i muntar una bona en mes d’un lloc per que mes d’un se n’adone que darrere de mostradors, cristalls, mampares, torns d’espera i llistes… hi ha persones…

FIESTA EN EL INEM

A poqueta nit, tornant cap a casa d’una reunió on part de la conversa va estar al voltant del futur de pobles al medi rural, em va vindre al cap el nom del meu bloc. Per que li vaig posar aquest nom… «viure i voler viure en un poble»… ? Per que el vaig registrar com «joventut rural»?
I, encara que no tenia massa a vore, o si… (encara rumie), els meus pensaments venien per una noticia apareguda al Diario Información que un amic, en la reunió, em va passar. El títol deia: “Las aulas echan el cerrojo. Siete pequeños municipios de l’Alcoià y El Comptat se han quedado sin escuela en los últimos 20 años debido a la falta de alumnos”.

Al foro de SePa ja va haver, no fa molt, un debat molt interessant, al meu parer, sobre el futur de les escoles i la seua vinculació al futur dels pobles. Un debat on, de manera clara i directa, s’aportaven idees, sugerències; es preguntaven dubtes i tot donant la cara, sense faltar el respecte a ningú, sense avasallar i sense que ningú pensara que tenia la veritat absoluta. Construint.

Cada any, quan arriba Pasqua, i sobre tot, quan arriba juny apareixen noticies com aquesta. Noticies que posen en evidència el problema que existeix als pobles menuts valencians. Llegint la noticia comenta el periodista: “2001 cierra la escuela de Penàguila”, però es que si continues llegint la noticia diu que “otras localidades sin escuela sí cuentan con un cierto volumen de población joven” y posa el cas, precisament, de Penàguila a dia de huí. Per que quan tanca una escola, quan “echan el cerrojo” es molt difícil que es torne a obrir.

Sembla impensable que a Sella puguen arribar a tancar-nos l’escola. Veritat? Que pensaran a Alcosser de Planes, si segons la noticia conta amb 24 xiquets menors de 10 anys? Però…  i a Penàguila (que ens queda més a prop), què pensarien a Penàguila el 1995, 6 anys abans de que tancaren la seua?

Tots aquests pensament venien i anaven com les voltes de la carretera camí de Sella, per la Coveta Fumà, Cala Piteres, Pueblo Acantilado, Venta Lanuza, El Carritxal, Venta de el Xarco… Montiboli… i pensava… “visc i vull viure a un poble”… El Paradís… l’Ermita, la Rovella, Bella Orxeta… però “viuré i podré viure a un poble?”… Orxeta… Sella.