viure i voler viure en un poble

Arribe tard. Em passa quasi tots els dies per que he decidit que el ritme que porte no es massa bo i dinar bocata tots els dies tampoc ho es (se que hi ha qui pensa que ja era hora, però soc tossuda. No ho puc evitar).
Arribe tard i he tingut que seure darrere del tot perque era més fàcil i molestava menys als meus companys i al professor.

Aquesta perspectiva de la classe encara no l’havia tingut i m’ha resultat… (bé, un poc lluny de la pantalla i del professor, que parla com si estiguera contant-nos un secret…) quan he alçat el cap i m’he fixat en les pantalles dels ordinadors portàtils dels meus companys m’ha resultat… curiós.
Vaja! Tots a la mateixa pàgina web, però cadascú en sa casa. El mateix lloc web, un lloc diferent al mon. Si, el facebook.
I de repent he pensat en com havien canviat les coses en els darrers 10 anys…
Hui, gràcies a la difusió i distribució dels ordinadors, a l’accés a internet, al wifi de la uni, podem estar a classe de Direcció Estratègica d’Empreses, al mòdul de Cooperació Empresarial… i parlar amb els amics, germans, pares, veins… a Perú, Veneçuela, Romania, Costa Rica, Portugal i Kenya… Demà, tal vegada, Mèxic, Xile, Rússia, Colòmbia o Alemanya…