viure i voler viure en un poble

“Está lloviendo, puede que mañana no quede nieve”. Li vaig dir amb un missatge la nit del divendres perque quan vaig arribar a casa plovia… però no importava, ho haviem d’intentar,  i vam quedar a l’estació del trenet de La Vila el dissabte de matí.

Quasi es podría dir que des de que va arribar al Master, Caren i jo ens hem fet amigues. M’agrada parlar amb ella, escoltar histories de la seua terra, de la seua gent, de sa casa. Una cultura tan llunyana a la meua que fins i tot sembla impossible haver-nos conegut.

Fa temps que parlavem del fred que no arribava i que en Alacant neva.
Quan ella em va dir que no havia vist mai la neu, que no l’havia tocat mai, que no havia sentit la seua gelor a les mans, escoltat el “puf” quan la xafes acabada de caure, que no havia vist la bellesa d’un paisatge de muntanya nevat …

Li vaig dir que en nevar en Sella, en les muntanyes del meu poble, aniriem a vore la neu… i això es el que hem fet aquest dissabte ella, Monica, Pere i jo i ha estat un dia inoblidable.