viure i voler viure en un poble

La vesprada prometia pluja. Camí de casa anava entrant el cel en boires negres que, en la llunyania es veien carregades d’aigua… Feia vent i el vent, com sempre, espentava els núvols i tan sols deixava caure una tímida cortina d’aigua, fina i gelada, que fins i tot semblava boira.

La vesprada prometia pluja. El sol, intentava obrir-se camí pels forats que el vent obria i… de repent, en un instant… l’Arc de Sant Martí lluïa esplèndid, sencer, ple de totes les emocions que es capaç de transmetre cada vegada que apunta per algun racó .

Si, si… tinc un nou bloc… o tal vegada hauria de dir un bloc més.
En una de les assignatures del master he tingut que fer-me un bloc nou relacionat amb un viatge, com a part de la seua evaluació.
M’ha costat molt de fer… més que de fer, de crear, perque sempre pense que aquestes coses son molt personals i, a més, jo ja tenia en el meu bloc (aquest) el meu lloc on parlar del meus viatges… en la categoria de “Llocs”… però be. La qüestió es que l’he fet i donat que, també pense, que no donar-li utilitat a les coses que fas no te sentit, doncs he decidit que d’ara endavant les historietes que venia contant ací dels meus viatges les contaré allí.

Ací teniu l’adreça del meu nou blog, per si vos apeteix pegar-li una ullada:
 http://caminsrecorreguts.blogspot.com/

-