viure i voler viure en un poble » I pel juliol… la parva.



viure i voler viure en un poble

juliol 20th, 2010

I pel juliol… la parva.

Posted by Àngels in Aprendre a mirar, Viure a un poble

Amb juny el blat madura, acaba d’agarrar eixe daurat que el caracteritza i que ara ja sols ens evoca les grans planures de castella, i es que a la nostra terra, al nostre poble, els mes joves ja no hem vist els bancals amb el blat esperant per a ser segat, esperant per a fer les garberes a les eres, esperant la parva.

El dissabte 10 de juliol sobre les 10:00h, en Sella, al Barranquet, es tornava a vore batre una era, tornava a girar el trill. La Comissió de Festes d’enguany va aconseguir ajuntar a grans i menuts al voltant d’una activitat ja perduda, ja sols en la memòria dels mes majors del poble i que va ser tot una festa.

Cançons de batre, melodies i tonades, que algú va començar i altres van seguir. Histories de moments, de vida. Cadascú al seu barranc, al seu mas,  a la seua era, però tots la mateixa historia, els mateixos passos, el mateix ordre… com si d’una cerimònia es tractara. I es que, en el fons, no es mes que això, una vegada més, el ritual de l’agricultura, del conreu d’una terra dura i difícil, però agraïda i sentida alhora.

Ací vos deixe unes fotos:


Per a començar, i una vegada preparada l’era amb el rugló, es desfeien les garbes de blat al bell mig de l’era, amuntonades previament a la garbera, segons en cabia per cada tanda. -


L’animal, amb les ulleres de batre, anava girant l’era arrossegant el trill, mentre el batedor entonava cançons de batre.-


De tant en tant, es girava la batuda de dalt a baix i de baix a dalt per que siga mes fàcil tallar la palla.-


Una vegada va separant-se la palla, aquesta es prepara per transportar als corrals per al ramat i animals en una xarxa de corda anomenada xavegó.-


Arriba el moment esperat, la gran festa, el moment d’aventar el blat, primer amb les forques i després amb la pala.-


Poc a poc anava separant-se el gra del pallús.-


La burreta, complida la seua feina, gaudia de palla i aigua fresca.-

-
Per últim, es garvella el gra per acabar de depurar-lo.-

-
I, feta la feina, ja sols resta pesar el gra i fer el repartiment entre el masero i el senyoret del mas.-

-

-
I pel juliol… el blat.

-

10 Responses to ' I pel juliol… la parva. '

Subscribe to comments with RSS or TrackBack to ' I pel juliol… la parva. '.

  1. amparo said,

    on juliol 21st, 2010 at 15:58

    Àngels, que post més interessant i,… quines fotos més xules.

    M’agradat molt. Enhorabona.

  2. Mequetrefe said,

    on juliol 22nd, 2010 at 11:46

    D’acord amb Amparo. Interessant post i interessants fotos.

  3. Àngels said,

    on juliol 22nd, 2010 at 17:50

    Gràcies Amparo, gràcies Mequetrefe. Va estar genial!

  4. Pep said,

    on juliol 23rd, 2010 at 21:56

    Que bonic, text i imatges! A la pròxima avisa i ens deixem caure, que ja saps que d’Alcoi a Sella un pam… Salut!

  5. Àngels said,

    on juliol 28th, 2010 at 21:57

    Gràcies Pep,
    la pròxima dona-ho per fet.

  6. Klaus said,

    on agost 15th, 2010 at 21:17

    Estimada Àngels, un post muy interensate, sí señor. Espero que este tipo de iniciativas sean cada vez más frecuentes para evitar que perdamos todas nuestras viejas costumbres. Aunque yo soy pesimista y creo que acabarán por perderse.

    Anyway, me he metido en tu blog porque no tengo tu email y quería investigar sobre un tema y creo que tú eres la persona más adecuada para preguntar de las que conozco. ¿Sabes dónde puedo encontrar un libro o una web sobre las torres vigía de la provincia de Alicante? Su historia, nombre, etc. Me gusta ir corriendo de una a otra y siempre es más interesante si “las conoces”. De momento solo he ido a la de La Malladeta, pero mi intención es estar más en forma para poder ir a otras del tirón. Supongo que lo conseguiré cuando cumpla 27 años, que es el apogeo físico para estas cosas…

  7. Àngels said,

    on agost 17th, 2010 at 19:58

    Gracias Klaus.
    Si, yo tambien pienso que antes o despues toda estas tradiciones, artes y oficios desaparecerán.
    Con decirte que yo estaba alucinada solo con el nombre de todos los utensilios y que ya solo los más mayores conocian…
    Ahora no caigo en ningún libro o documento que hable sobre las torres y su localización, lo pregunto y te digo algo. VAle? Por cierto, buena idea la tuya. Estaria genial hacer una ruta de senderismo por toda la provincia a través de estas construcciones y sus historias.
    Un abrazo.

  8. Klaus said,

    on agost 17th, 2010 at 20:11

    Estaría muy bien esa ruta que comentas andando en una jornada. Sería coger un trozo de 40-50km de costa en el que hubiese unas 4 o 5 torres vigía. Por lo que yo he visto se puede ir de una a otra por pequeñas sendas de montaña costeras. Como te puedes imaginar el paisaje es tremendo, muchas de las sendas van por el acantilado. Como tropiece algún día corriendo…

    Lo que más me gusta es llegar a una torre vigía y ver la otra allá a lo lejos. Debe de haber muchos y muchos kms de costa donde puedas ir así, llegando a una y viendo la otra allá en el otro cabo.

    Pues nada, ya me dices. Gràcies.

  9. Àngels said,

    on agost 17th, 2010 at 20:24

    Jeje… que ràpido.
    has intentado hacer la ruta que une la La Vila con La Cala de Finestrat? Si realmente lo intentas puedes unir el Xarco (Torre) con La Cala (Torre) y en medio no se cuantas, pero deben haber unas 4 o 5.
    Bueno, ya te digo algo más.

  10. Klaus said,

    on agost 17th, 2010 at 20:34

    Siempre he ido hacia el otro lado, uniendo la de Mallaeta con la siguiente, y se ve otra más a lo lejos…

Leave a reply

:mrgreen: :neutral: :twisted: :shock: :smile: :???: :cool: :evil: :grin: :oops: :razz: :roll: :wink: :cry: :eek: :lol: :mad: :sad:

Powered by WP Hashcash