viure i voler viure en un poble

En un bloc, que m’agrada seguir, he llegit aquesta denúncia i vull afegir-me a ella amb aquesta entrada en el meu.

JO TAMBÉ DIC NO !!!

“Está lloviendo, puede que mañana no quede nieve”. Li vaig dir amb un missatge la nit del divendres perque quan vaig arribar a casa plovia… però no importava, ho haviem d’intentar,  i vam quedar a l’estació del trenet de La Vila el dissabte de matí.

Quasi es podría dir que des de que va arribar al Master, Caren i jo ens hem fet amigues. M’agrada parlar amb ella, escoltar histories de la seua terra, de la seua gent, de sa casa. Una cultura tan llunyana a la meua que fins i tot sembla impossible haver-nos conegut.

Fa temps que parlavem del fred que no arribava i que en Alacant neva.
Quan ella em va dir que no havia vist mai la neu, que no l’havia tocat mai, que no havia sentit la seua gelor a les mans, escoltat el “puf” quan la xafes acabada de caure, que no havia vist la bellesa d’un paisatge de muntanya nevat …

Li vaig dir que en nevar en Sella, en les muntanyes del meu poble, aniriem a vore la neu… i això es el que hem fet aquest dissabte ella, Monica, Pere i jo i ha estat un dia inoblidable.

Arribe tard. Em passa quasi tots els dies per que he decidit que el ritme que porte no es massa bo i dinar bocata tots els dies tampoc ho es (se que hi ha qui pensa que ja era hora, però soc tossuda. No ho puc evitar).
Arribe tard i he tingut que seure darrere del tot perque era més fàcil i molestava menys als meus companys i al professor.

Aquesta perspectiva de la classe encara no l’havia tingut i m’ha resultat… (bé, un poc lluny de la pantalla i del professor, que parla com si estiguera contant-nos un secret…) quan he alçat el cap i m’he fixat en les pantalles dels ordinadors portàtils dels meus companys m’ha resultat… curiós.
Vaja! Tots a la mateixa pàgina web, però cadascú en sa casa. El mateix lloc web, un lloc diferent al mon. Si, el facebook.
I de repent he pensat en com havien canviat les coses en els darrers 10 anys…
Hui, gràcies a la difusió i distribució dels ordinadors, a l’accés a internet, al wifi de la uni, podem estar a classe de Direcció Estratègica d’Empreses, al mòdul de Cooperació Empresarial… i parlar amb els amics, germans, pares, veins… a Perú, Veneçuela, Romania, Costa Rica, Portugal i Kenya… Demà, tal vegada, Mèxic, Xile, Rússia, Colòmbia o Alemanya…

Igual tindriem que prendre nota i muntar una bona en mes d’un lloc per que mes d’un se n’adone que darrere de mostradors, cristalls, mampares, torns d’espera i llistes… hi ha persones…

FIESTA EN EL INEM

Ha estat genial!

Jo anava d’estrena. La meua primera partida de pilota a un trinquet. I quina partida!
Vam eixir amb autobús, ahir diumenge 26 d’abril, a les 9:00h de Sella, be a les 9:10 - No se quina parella va fer tard
Anaven parlant de la partida de la setmana passada al trinquet de Xilxes. La semifinal. M’explicaven com va el joc a un trinquet. Em posaven en situació… Entrant en Alcàcer la panxa em feia cosquerelles (-nervis?-pensava). Un bar on fer un ràpid esmorzar i a La Partida. La final del campionat “Caixa Popular” Juvenil.

Sella-Blaus, Moncofa-Rojos. 15-15 i a començar.

Alhora que es desenvolupava el joc anaven explicant-me i a cada 15 de Sella m’emocionava més i més.
L’afició il·lusionada i fascinada.
Els jugadors concentrats, seriosos i amb esperit guanyador. Tot un equip. Amistad, companyerisme i sentiment.

A la fi, Moncofa 25 - Sella 60.
Un aplaudiment emocionat d’una afició entregada amb els jugadors. Abraçades obertes i sinceres. Llàgrimes dolces d’alegria i emoció. Besades de felicitacions i admiració.

La tornada, entre comentaris de les millors jugades, la sensació que Sella te un equip campió.

-
Pau, Jesus i Pablo. Enhorabona!!

Aquesta entrada es per demanar ajuda per trobar informació d’aquesta flor redoneta, xicoteta, de color roig, que sembla un capoll de rosa.

El dissabte, aprofitant que uns amics venien a passar el dia a Sella, vam anar de matí a La Pileta. Va estar una passejada genial. Vam comprovar l’estat dels pinets del “Dia de l’Arbre“, vam agarrar espàrregs, vam netejar l’esbarcer i… vam trobar d’aquesta flor. Estava a la mateixa senda de pujada. Prop de la cova…
-

Per la vesprada, després de dinar, vam pujar al cim de la Serra de la Real… i allí, la vam tornar a vore (si es que és la meteixa) … i ja la curiositat va poder amb mi.
Però ara no trobe informació de la flor i, em consta, que algu més ja ha cercat i tampoc a tingut sort.
-

-
Algú ens pot ajudar amb aquest dubte botànic?