viure i voler viure en un poble

Hui, a un butlletí al que estic suscrita, he llegit: “Lugares de importancia comunitaria de la región biogeográfica mediterránea.- Directiva 92/43/CEE del Consejo por la que se adopta la primera lista actualizada de lugares de importancia comunitaria de la región biogeográfica mediterránea” i he vist que el LIC d’Aitana, Serrella i Puig Campana encara ho es… i dic encara per que no em fa la sensació que s’estiga fent res al respecte ni interés en fer-se.

Al 92 apareix el que coneixem com la Directiva Habitats de la UE, on identifica els tipus d’habitats naturals (Aitana estaria dins de la regió biogeogràfica mediterrània) i espècies d’interés per conservar el patrimoni natural comunitari amb la intenció de crear, de manera progressiva, el que s’anomena la Red Natura 2000.
Dins de la xarxa hi ha diferent elements de protecció com son: Les Zones d’Especial Protecció d’Aus (ZEPAs), el Corredors Ecològics i els LICs, que acabaran convertint-se en Zones d’Especial Conservació (ZECs).
En la directiva apareixen les fases per poder arribar a la declaració de ZEC. En primer lloc, Espanya ha tingut que fer, mitjançant les comunitats autònomes, una avaluació i cartografia dels seus hàbitats i espècies d’interés comunitari. Una vegada fet el llistat, enviar-lo a l’Agencia Europea de Medi Ambient per seleccionar els llocs que formarien part de la Red Natura 2000 i, per últim, una vegada establerta la xarxa, declarar i establir les mesures pertinents per designar les ZEC. Es a dir, plans de gestió, que poden ser específics del LIC o intregrats als plans de desenvolupament local, mesures per prevenir el deteriorament dels espais, animals i plantes que allí viuen, mesures administratives de protecció i avaluació d’impacte ambiental de les actuacións sobre eixe espai. Sempre seguint els criteris ambientals, econòmics i socials del territori on es trobe. Per tant, polítiques de protecció flexibles, adaptades a la realitat de cada espai i garantint els recursos necessaris per la creació d’ocupació, infrastructures i serveis, millorant la qualitat de vida de la població local.

Fins ací la teoria… la pràctica… sols hi ha que pegar una ullada al nostre voltant i cadacú que reflexione i traga les seues conclusions.

Les mans de Tarradellas.

Ahir vaig vore l’anunci de Casa Tarradellas i no vaig poder evitar fixar-me en les mans que ixen pastant una coca, una pizza.
M’agrada molt mirar mans treballant, no es que em passe el dia obsesionada, fixant-me, en les mans de la gent, però quan tinc una persona major al costat tinc l’extranya necessitat de mirar-li les mans. Mans dures, arrugades, treballades pel pas del temps, sobre tot les mans de les persones que han treballat la terra.
L’anunci, com molts d’ara, intenta tocar-te la vena parlant del silenci, dels colors, de l’aigua, dels olors… als espais rurals (la famosa ruralitat)  i, ixen, al final, unes mans, en teoria, d’una dona major, la iaia de la familia, pastant una pizza. Però, no.
Hui he cercat l’anunci i l’he trobat a la web de la marca comercial i, mirant-lo de nou m’he adonat de perque anit no em van acabar de convèncer. Eixes mans i, sobre tot, eixa forma de fer-ho, no.

Fixeu-vos, ja em doneu la vostra opinió.

El divendres a les 20.00h va haver una xarrada sobre drogues “Las Drogas a Debate”, a càrrec de D. Bartolomé Pérez Galvez, doctor en Psiquiatria de la unitat de Toxicomanies de l’ Hospital de Sant Joan.

Vaig arribar 10 minuts tard i, sincerament, hi havia menys gent del que m’esperava.

L’home em va pareixer, al principi, un poc tallant, no se, era com quan una persona ja està de tornada amb un tema i parla amb plena autoritat, una cosa així com “i a mi que me vas a contar”…
El psiquiatra estava fent una mena d’exposició amb xifres de l’estat de la qüestió, era com posar-nos en situació, una mena d’estadístiques oficials (INE, CSIC, Conselleria Sanitat…) sobre consum i percepció de la societat.
De les dades, que en aquesta part, mes em van cridar l’atenció:
-El 60% dels joves (sempre parlava de 14 a 18 anys)  pensa que prendre 2 cubates al dia no t’enganxa a l’alcohol.
- El 20% dels majors de 18 anys tenen patrons d’abús de l’alcohol.
- No coneixem el nostre mapa genètic i això de que “a mi no me puede pasar” es molt dir, ja que ningú està fora de risc.
- El cervell de l’ésser humà acaba de desenvoluparse als 21 anys. Fins eixa edat no està madura la part de la memòria I la del raonament-planificació. Pel que els joves que consumeixen drogues abans d’eixa edat estan provocant el retard i la no maduració d’eixes parts. Es el que el psiquiatra anomenava “efecto adolescente”. Una frase que va dir curiosa al respecte va ser “celulas puede que sobren, pero conexiones no”.
- El problema del consum de drogues (tabac, alcohol, marihuana, cocaïna, heroïna, amfetamines…) va en augment, però la percepció que la societat te sobre drogues com a problema disminueix pel que els polítics s’agarren per invertir menys. Es dir, com no preocupa no cal invertir.

Desprès d’aquesta part va fer una mena de resum dels factors de risc amb que el joves es troben i que es podria resumir en quatre: Factors personals, substàncies, família i societat.
Dins dels factors socials va parlar molt de la permissivitat i de la disponibilitat. Per exemple quan un pare arriba una festa i convida al primer cubata al seu fill, aquest ja te via lliure per començar a beure alcohol. També ací va parlar de que la societat gira el cap i no passa res.
Dins dels factors personals i familiars em va agradar la frase de “si mi hijo tose lo llevo al médico, pero si su conducta es diferente (hiperactividad, problemas de aprendizaje, timidez…) ya se le pasará” i, evidentment no el portem al psicòleg . A mes va dir que hi ha molts casos en que 10 anys abans de que el jove comence amb conductes adivtivives es pot detectar i per tant impedir.

(més…)

Ahir, tornant cap a Sella, de vespradeta, vam vore que a la rotonda de l’eixida de l’Autopista de La Vila han penjat aquest cartellet.
De camí a Sella ja vos podeu imaginar la conversació, la crisi, els rumors que no es venen les cases, el cartellet, el preu de les vivendes i la seua baixada a 120.000€ (el pis mes xicotet, clar), etc. Però, per a mi, el fet mes significatiu del cartellet era la imatge en si. La fotografía. La imatge no es mes que el que tu veus, mes o menys, des de Les Saleres si mires cap a La Vila o cap a la Serra d’Orxeta. I es significatiu perque en Sella el cartell es al revés. En Sella ens venen les cases i a La Vila venen el paisatge.
Curiós? singular? Casualitat? Coincidència? Jo no entenc de màrketing, ni economia, ni mercat inmobiliari, però supose que no.

I es que em venen molts dubtes i preguntes, pero sobre tot… pense… com poden estar venent un paisatge que ells mateixos van a desfer, be, ja han desfet.

Jo havia sentit un troç d’una cançò a la tele, havia vist  un anunci, i havia pensat: Que veu mes extranya i encisadora alhora. Quina tristor es capaç de transmetre aquest home o dona… Però no sabia qui era i, com em sol passar, no vaig pensar en que internet podria ser el lloc on trobar qui era aquell/a cantant i com conseguir escoltar alguna cosa d’ell/a i saber si era cosa d’aquell melangiós fragment que sonava a la tele o era la seua música la que m’agradava.

Una amiga em va parlar d’ell,d’ Antony and the Johnsons. Em va dir que era el de la cançò que eixia a l’anunci de la tele i que al seu blog  hi havia un enllaç a aquest video i la vaig poder escoltar sencera. “Hope there’s someone”- “Espere que hi haja algú”

Em va agradar molt i m’he comprat el disc. Allí he trobat cançons diferents del que venia escoltant fins ara i m’he adonat que també cal “Aprendre a mirar” en la música, conèixer altres formes, altres sons, altres interprets i artistes per poder obrir-nos i entendre el que succeix al nostre costat.

Diuen que mirar no es vore i que de vegades el bosc no ens permet veure els arbres.

Vull aprendre a vore, a reconeixer. Vull sentir que estic al món i que forme part d’ell. Donar llum i entendre a qui dona foscor, a qui es foscor.

Obrir portes i trobar. Tancar portes i deixar.