viure i voler viure en un poble

Fa uns dies vaig fer aquesta entrada i ara no puc evitar fer aquesta.

Estic al·lucinada de pensar on arribarem amb la tecnologia.
Açò no haguera cabut en la meua imaginació, pero ho veig i es que mola…

-

{Des de librosfera}

-

-

Javier Reverte – El rio de la luz. Un viaje por Alaska y Canadá

-

A la Contraportada:

“Después de casi un lustro sin compartir con sus lectores la fascinación de un gran viaje, Javier Reverte se traslada a los escenarios del Gran Norte: a los bosques, los ríos y las tundras de Canadá y Alaska. Siguiendo los pasos de Jack London durante los días de la fiebre del oro, Reverte navega desde Vancouver, por las costas de la Columbia Británica canadiense, hasta alcanzar el río Yukón. Allí se une a una pequeña expedición para recorrer setecientos cincuenta kilómetros del río en canoa hasta Dawson City y el mítico río Klondike; más tarde continúa su viaje por Alaska, […] Tierras de  áspera belleza y nombres legendarios.
Ya de regreso, el autor lleva al lector a bordo del ferrocarril transcanadiense, que discurre paralelo a la frontera estadounidense, entre Vancouver y Québec. Finalmente relata su regreso a Europa a bordo de un carguero que navega de Montreal a Liverpool.”

====

A la contraportada ja hi ha un resum del que es el llibre, un relat d’un viatge per les terres del nord americà i, per això, no vull entrar en més detalls.M’agrada llegir llibres de viatges. Llibres que em conten llocs que no conec. Llibres que m’obrin el món i me’l mostren. Llibres amb els que imagine viatges impossibles a llocs llunyans.

Amb “El rio de la luz” he tornat a llegir a Javier Reverte i continua sent ell. El mateix estil, la mateixa prosa. M’agrada com escriu, m’agrada com descriu. Al llegir t’endinsa dins del territori desconegut i, amb les històries i llegendes dels llocs, comences a sentir com desperta en tu les ganes de continuar llegint per poder saber com i on el portarà la següent volta del camí, somniant que un dia, qui sap, si coneixeràs aquelles terres.

Fa dos caps de setmana vaig estar a Barcelona i com que era el Saló del Còmic vaig aprofitar, junt amb dos amigues, per anar a pegar una ullada i allí vaig trobar aquesta joia. _______________________________________________

Menena Cottin · Rosana Faría – El llibre negre dels colors

A la Contraportada:
En Tomàs no pot veure els colors. Per a ell representen milers d’olors, de sabors, de sons i d’emocions. Des de l’obscuritat dels seus ulls, en Tomàs ens convida a descobrir els colors sense veure’ls.

====

Preciós.
I es que no tinc altres paraules per definir aquest àlbum il·lustrat.

Es tracta d’una historia, en blanc i negre, d’amistat entre dos xiquets, un d’ells ceg i el seu amic que ens conta com Tomàs es capaç d’olorar, tocar, sentir, escoltar… els colors.
El llibre es negre, els textos blancs i està traduït al braille. I a les pàgines pars te en relleu les il·lustracions per tocar i sentir els colors.

Àlbum on aprendre el sabor del groc, el tacte del blau, el soroll del marró, l’olor del verd…

-

-

Muriel Barbery – L’elegància de l’eriçó

A la Contraportada:
“Madame Michèle, de nom Renée, vídua de cinquanta-quatre anys, és la portera d’un bloc de pisos al número 7 de la rue de Grenelle de París. Autodidacta, el seu jardí secret és l’art, la lectura, la música…, una àmplia cultura que oculta als seus veïns, ja que, ¿on s’és vist que de la boca d’una portera surtin frases tan erudites? Paloma, dotze anys, filla del ministre que habita al cinquè pis del mateix immoble, també dissimula a la família i als amics la seva intel·ligència brillant de nena superdotada, i ha decidit posar fi a la seua vida, ja que ¿quin sentit té dur una existència buida com la dels adults? Tant la Renée com la Paloma se’n surten prou bé amb el seu paper d’ocultadores ingènues. Fins que un bon dia, el senyor Kakuro Ozu s’instal·la a l’apartament del quart pis i, de sobte, la vida de tots els seus habitants canvia.”

====

“Un sempre dins del mai. La bellesa en aquest món”.

Aquest llibre està ple de xicotetes frases que et captiven. Filosofia de la vida quotidiana. Pensaments, més o menys profunds, que de vegades tens la sensació t’han vingut a la ment en algun moment i que veus escrits en aquestes pàgines plenes d’emocions enfrontades i de sentiments d’angoixa. Tot en els diàlegs i en el que les dos protagonistes escriuen als seus respectius diaris.
Es fàcil de llegir, està ple d’ironia i en la quasi impossible existència a la vida real dels seus personatges s’amaga la realitat que u vol vore i creure.

El millor de la novel·la es que quan he parlat amb gent d’ella cadascú n’havia llegit una diferent.