viure i voler viure en un poble

Fa dos caps de setmana vaig estar a Barcelona i com que era el Saló del Còmic vaig aprofitar, junt amb dos amigues, per anar a pegar una ullada i allí vaig trobar aquesta joia. _______________________________________________

Menena Cottin · Rosana Faría – El llibre negre dels colors

A la Contraportada:
En Tomàs no pot veure els colors. Per a ell representen milers d’olors, de sabors, de sons i d’emocions. Des de l’obscuritat dels seus ulls, en Tomàs ens convida a descobrir els colors sense veure’ls.

====

Preciós.
I es que no tinc altres paraules per definir aquest àlbum il·lustrat.

Es tracta d’una historia, en blanc i negre, d’amistat entre dos xiquets, un d’ells ceg i el seu amic que ens conta com Tomàs es capaç d’olorar, tocar, sentir, escoltar… els colors.
El llibre es negre, els textos blancs i està traduït al braille. I a les pàgines pars te en relleu les il·lustracions per tocar i sentir els colors.

Àlbum on aprendre el sabor del groc, el tacte del blau, el soroll del marró, l’olor del verd…

-

-

Muriel Barbery - L’elegància de l’eriçó

A la Contraportada:
“Madame Michèle, de nom Renée, vídua de cinquanta-quatre anys, és la portera d’un bloc de pisos al número 7 de la rue de Grenelle de París. Autodidacta, el seu jardí secret és l’art, la lectura, la música…, una àmplia cultura que oculta als seus veïns, ja que, ¿on s’és vist que de la boca d’una portera surtin frases tan erudites? Paloma, dotze anys, filla del ministre que habita al cinquè pis del mateix immoble, també dissimula a la família i als amics la seva intel·ligència brillant de nena superdotada, i ha decidit posar fi a la seua vida, ja que ¿quin sentit té dur una existència buida com la dels adults? Tant la Renée com la Paloma se’n surten prou bé amb el seu paper d’ocultadores ingènues. Fins que un bon dia, el senyor Kakuro Ozu s’instal·la a l’apartament del quart pis i, de sobte, la vida de tots els seus habitants canvia.”

====

“Un sempre dins del mai. La bellesa en aquest món”.

Aquest llibre està ple de xicotetes frases que et captiven. Filosofia de la vida quotidiana. Pensaments, més o menys profunds, que de vegades tens la sensació t’han vingut a la ment en algun moment i que veus escrits en aquestes pàgines plenes d’emocions enfrontades i de sentiments d’angoixa. Tot en els diàlegs i en el que les dos protagonistes escriuen als seus respectius diaris.
Es fàcil de llegir, està ple d’ironia i en la quasi impossible existència a la vida real dels seus personatges s’amaga la realitat que u vol vore i creure.

El millor de la novel·la es que quan he parlat amb gent d’ella cadascú n’havia llegit una diferent.

Palabras dulces, palabras locas,
palabritas, PALABROTAS,
palabras cálidas, palabras graciosas,
palabras blandas,
palabrejas.

-

-

Hui, 23 d’abril de 2009, amb aquestes “paraules”
que donen entrada al capitol
Deletrea d’Eritrea de Princesas
vos desitge un DIA DEL LLIBRE
ple de lletres, paraules, frases, paràgrafs, capítols i llibres…

-

 Jimmy Liao – Desencuentros

La historia obri amb un poema de Wislawa Szymborska que diu:
“Ambos están convencidos
de que los ha unido un sentimiento repentino.
Es hermosa esa seguridad,
pero la inseguridad es más hermosa.”

-
====

Aquesta es la historia gràfica de dos joves que viuen al mateix edifici, però que les seues vides estan totalment separades pels camins que segueixen a la ciutat, la gran ciutat. Ell sempre a la dreta, ella sempre a l’esquerra.

“Pero, en la vida se producen siempre felices coincidencias,
y dos líneas paralelas pueden llegar a cruzarse algún día [...]”

Un dia l’atzar els uneix, però alhora els separa… sumint-los en una profunda tristor d’on cap dels dos sap eixir perque sembla no tindre solució. Enyor, tristor, impotència. Sentiments d’angoixa i desesperació.

Cada pàgina una il·lustració i cada il·lustració porta una data i el temps atmosfèric que, durant un any i mig, acompanyen la historia de la parella, cada una per separat i ambdós vides unides en la seua pròpia cerca.

Aquest es un vídeo d’un curt que va guanyar  en 2007 al  Festival de Berlín i que també està basat en una obra de Jimmy Liao…

-

Hui, 2 d’abril, amb motiu de l’aniversari de naixement de Hans Christian Andersen, es celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil.
Enguany, el pais encarregat del cartell i del missatge ha sigut Egipte en la persona de Hani D. El-Masri:

” Jo sóc el món, i el món és aquest jo mateix; perquè a través dels meus llibres jo sóc tot el que vull ser.
Paraules i dibuixos, prosa i poesia em porten a llocs que són propers i alhora plens de llunyania.
A la terra dels sultans i de l’or, mil històries que arriben al cor de genis de llànties meravelloses, ogresses, sindbads i catifes voladores li conten els seus secrets a Xarazad.
Jo, amb cada mot de cada full de paper, viatjo lluny a través de l’espai i del temps. I, damunt de les ales de la fantasia, de terra i mar el meu esperit fa travessia. Com més llig més m’adone i sé que jo amb el meu llibre sempre estaré en la més bona de les companyies”

Un llibre, un xiquet, una historia… un somni.

Italo Calvino - Las ciudades invisibles

A la Contraportada:
“Las ciudades invisibles se presentan como una serie de relatos de viaje que Marco Polo hace a Kublai Kan, emperador de los tártaros… A este emperador melancólico que ha comprendido que su ilimitado poder poco cuenta en un mundo que marcha hacia la ruina, un viajero imaginario le habla de ciudades imposibles, por ejemplo una ciudad microscópica que va ensanchándose y termina formada por muchas ciudades concéntricas en expansión, una ciudad telaraña suspendida sobre un abismo, o una ciudad bidimensional como Moriana… Creo que lo que el libro evoca no es sólo una idea atemporal de la ciudad, sino que desarrolla, de manera unas veces implícita y otras explícita, una discusión sobre la ciudad moderna… Creo haber escrito algo como un último poema de amor a las ciudades, cuando es cada vez más difícil vivirlas como ciudades. Italo Calvino.”

====

No podria dir que es tracta d’un llibre de relats curts en el mes pur estil, jo crec que es més be una serie de reflexions, estampes, on l’autor parla, en boca dels dos personatges, de ciutats imaginaries, inexistents, irreals, però on al fixar-te amb deteniment, al parar i pensar en les paraules que acabes de llegir… pots posar-li nom a cada una de les ciutats que apareixen…

Es un llibre per interpretar el que estàs llegint. Per posar-li nom, rostre, carrers i persones a les ciutats que Marco Polo li explica al gran Kan quan torna dels seus viatges per l’imperi.

Cada una de les ciutats inventades, a les que Calvino li ha posat nom de dona, son una metàfora de les ciutats actuals:“Las ciudades son un conjunto de muchas cosas: memorias, deseos, signos de un lenguaje; son lugares de trueque, como explican todos los libros de historia de la economía, pero estos trueques no lo son sólo de mercancías, son también trueques de palabras, de deseos, de recuerdos”.

Es tracta, per tant, de la descripció d’un viatge imaginari per ciutats impossibles, però que ens porta a reflexionar sobre ciutats possibles, desitjades… sobre les ciutats que hem creat i com, de vegades, no son el que havíem somiat.

Una discussió  sobre la ciutat moderna.