Comentaris per viure i voler viure en un poble

Comentari de Àngels a la nostra veïna

Àngels — Thu, 02 Oct 2008 15:12:18 +0000

si, aqueta historia no te final, de moment. L’aranya es la nostra veïna.
Morning, se que tens raó. Que hauriem de mirar mes sovint i fixar-nos en les coses que passen al nsotre voltant… en elles moltes vegades estan les respostes.

Comentari de Clareta a la nostra veïna

Clareta — Fri, 26 Sep 2008 20:31:16 +0000

Ja pensava jo, que aquest post anava a tindre un final molt trist… M’alegra descobrir que ÉS la vostra veïna, jejeje

Tens molta raó Morning, encara que no deixa de ser difícil d’aconseguir.

Comentari de Morning Star a la nostra veïna

Morning Star — Fri, 26 Sep 2008 09:05:32 +0000

És cert que l’hem vista crèixer. Al principi era poc més que un gra d’arrós i ara s’ha convertit en prou més que un pinyol d’oliva.
Pero el més curiós era com, cada vegada que es trencava la seua teranyina, la refeia quasi en el mateix lloc d’abans pero un poc diferent. Cada vegada era més treballada, més perfecta, amb uns polígons “concèntrics” magníficament alineats… Hauríem d’aprendre de la seua perseverància perque, no han sigut una o dos vegades les que ha hagut de refer sa casa, sino prou més…

Comentari de sotano a Adéu… Tio Pep

sotano — Wed, 24 Sep 2008 09:47:30 +0000

Eres molt afortunada per haver compartit amb ell tants bons moments, i ja se sap, els iaios existixen mentres nosaltres els recordem…

Comentari de Angels a El salze cec i la dona adormida

Angels — Tue, 23 Sep 2008 12:39:25 +0000

Hola Jose, jejeje…
benvingut a este raconet on els meus pensaments, idees i sensacions apareixen de tant en tant… allò que veig, que no veig, que mire o escolte. Allò que m’envolta.
(No t’assustes massa, eh?)

Comentari de Jose a El salze cec i la dona adormida

Jose — Mon, 22 Sep 2008 12:47:57 +0000

Hola Àngels,
Per fi t’he trobat a la red.

M’havies amagat la teua Murakamimanía, (no més faltava).
No sé si t’havía parlat del japo este, però jo em vaig enganxar am Kafka a la Platja… de fet estava a l’Hospital i després vaig continuar amb El pájaro…
i hara estic amb Tokio Blues que me l’havíen deixat i dubtaba si agafar_lo o no, però al final ja estic enganxat.
Lo d’este home es prou bogería, però ens fan falta bogeries no? a més, no l’edita santillana je je (comentari extemporani dels meus)

Comentari de Angels a Gràcies… professor

Angels — Wed, 17 Sep 2008 07:08:14 +0000

Molt interessant aquest informe.
Crec que la publicitat juga un paper fonamental alhora de potenciar els estereotips i prejudicis que tenim i que s’hauria de controlar mes. Igual que a altres ambits com els videojocs, els joguets, etc.
Però no deixar d’estar clar que la Familia es la que té el paper més important.

Comentari de amparo a Gràcies… professor

amparo — Thu, 11 Sep 2008 17:34:10 +0000

Estic fent un curs on line del Mº de Igualdad, sobre igualtat d’oportunitats i entre la documentació a estudiar apareix este informe que hem pareix molt interessant.
Pegueu-li una miraeta, és molt fàcil de lleguir; l’orige de la violència de génere s’amaga en estes dades.

http://www.migualdad.es/mujer/medios/publicidad/informes/2006/Observpubli06.pdf

Comentari de Morning Star a Teulades…

Morning Star — Thu, 11 Sep 2008 06:58:35 +0000

En efecte, hi han molt turons que pujar, pero hi ha un al que hem d’estar anant tota la vida. És eixe turó del pi, el d’allà dalt, el d’allà en front. És convenient pujar-hi al turó d’en front, passar a l’altra banda del barranc i, des d’allí, mirar cap enrere.
Et veuràs darrere d’una finestra, mirant un pi baix el qual estàs ara. Des d’allí et veuràs millor i, el que és més important, veuràs el camí que has de fer per arribar al pi i buscaràs quin és el més adequat. Tal volta veges que no vols arribar a eixe pi sino a un altre.
El problema és que són varies passes: creuar el barranc, observar-te per la finestra i després triar el camí. És difícil i costa de fer, pero ho podem fer. Jo, per ara, encara ni he creuat el primer barranc…

Comentari de amparo a Teulades…

amparo — Tue, 09 Sep 2008 16:17:48 +0000

Bonic relat.

La por és roïn enemiga, ens paralitza, no ens deixa avançar, així que, per a superar-la no hi ha més que fer-li front.

Àngels, (metafòricament parlant) puja al turó del pi, no es quedes en les ganes, segur que des d’alli la perspectiva és diferent, (no sé si millor o pitjor), però segur que diferent.

Ens queden molts turons que pujar.