viure i voler viure en un poble

Aquest hivern, un dia d’eixos que el sol calfa i apeteix eixir fora, vam anar els amics a fer camí vora la mar. Algú havia sentit parlar d’aquest camí, -“podria estar be”… i ho va estar.

Es una senda que ix de la vora del moll de La Vila Joiosa, (per dalt de la platja dels Estudiants), i et porta, vora mar, amunt i vall,  per un dels pocs llocs de la nostra costa on encara no ha arribat el ciment (i no es que no ho ha intentat).

Es tracta d’un camí senzill, no senyalitzat (no es un PR), però prou intuïtiu que transcorre en paral·lel a la mar des de la platja dels Estudiants de La Vila, passant pel Riu Torres, baixant a caletes com la del Racó del Conill i pujant els penya-segats fins la Cala de Finestrat.

Pins vora mar, fan ombra al romer i al margalló. Cales de pedra, amagades a cada revolta de la costa, ens mostren un paisatge que gens te que envejar altres indrets mes al Nord de la província.

Restes de cases i corrals de pedra en sec ens recorden que també esta terra es terra viscuda…. I les vistes, meravelloses, l’Illa de Benidorm, Serra Gelada, tota la badia de la La Vila. Blau mar i blau cel per recordar-nos que a la nostra terra, encara resten amagats (i que ho continuen estant) llocs encisadors.

-

Ahir em vaig gitar amb una bona noticia: Al meu poble, per fi, la gent major podrà fer-se la prova del sintrom sense pegar-se la matinada per anar a l’Hospital Comarcal de La Vila Joiosa.
M’alegra saber que al meu poble guanyem en qualitat de vida per als nostres major… sempre es una bona noticia saber que a un poble menut es creen serveis per que no podem estar parlant de pobles vius allí on no es pot viure.

Des d’ací gràcies a tu, José Luis*, perque gràcies a persones com tu, amb bona voluntat i estima per la seua faena i les coses ben fetes, Sella hui pot sentir-se, una vegada més, un poble privilegiat.

*Per a qui no ho sàpiga Jose Luis es l'infermer de Sella.

-

-

-

Per fi… i mira que jo sols fa que hi visc a la Calle Proyecto des de fa 3 anys i 9 mesos, però ja estic farteta.
Però bé, ara estem d’enhorabona… deixem de viure en un projecte de carrer, dibuixat a un dels plànols de les Normes Subsidiaries (d’ahi el nom), per a viure en un carrer en projecte.
Ja tenim enllumenat públic!

Alumne: No pude asistir el primer dia de su asignatura porque trabajo. Mis compañeros me han comentado que no podemos entrar en clase a partir de los 5 minutos de iniciada la clase y, como habrá examenes parciales a lo largo de la asignatura, me gustaría pedirle que no ponga los exémenes de 4 a 5 puesto que yo es posible que llegue tarde muchos días y no podria hacerlos…

Professor: Te das cuenta que es problema tuyo?

Alumne: (Sense poder creure la resposta del professor). Si, me doy cuenta, pero le pido que no haga los exámenes a esa hora porque es posible que yo esté  en la puerta del aula esperando el descanso de la clase porque trabajo y, hay muchos días, que se que no podré llegar antes de las 4.

Profesor: (Impassible) Pero es que no es mi problema.

Alumne: (Desconcertat, sense poder creure el que escolta i un sentiment d’impotència que no se’l pot aguantar) Si, si ya se que es mi problema… problema por interesarme su asignatura, problema por querer aprobarla este año y problema por pensar, además, que me va a ser útil para el comienzo de mi tesis, que si no pasa nada será cuando acaben las clases… ah, y no se preocupe, que llegado el momento, como ya me ha pasado, puedo dejarme su asignatura y el año que viene intentarlo de nuevo.
(Pegant mitja volta i anant-se’n cap al seu lloc)

Profesor: (Abans que l’alume es separe de la seua taula) No, no te preocupes que no hará falta. Los exámenes no pensaba hacerlos a primera hora…

Alumne: (girant-se cap a ell, atònit) i yo te lo agradeceré…

- – o – -

Sense comentaris…