Fins prompte, Puig Campana
Em va despertar la llum, el vent havia obert els portons de l’habitació i, com que ja eren les 9, la llum del sol entrava potent. Massa prompte per a mi, així que em vaig alçar del llit, els vaig tancar, i em vaig adormir. De nou un cop fort i sec, de nou els ulls oberts, i de nou la llum atravessant l’habitació. Feia massa fred per tornar-me a alçar, així que em vaig tapar fins als ulls amb l’edredó, i vaig intentar dormir.
Als pocs minuts es va alçar mon pare, i com que veia llum a l’habitació, va entrar a saludar-me. Definitivament, algú havia decidit que no dormira més eixe matí i em vaig haver d’alçar. Ell em va saludar amb un “bon dia” i em va dir que no havia llum (elèctrica, clar, doncs la llum natural feia hores que jo anava maleint-la). Vam pensar que, com sempre que fa vent al nostre poble, la llum se n’havia anat i tornaria en poques hores.
Però com les notícies volen ràpid, el meu germà ens va dir que aquesta vegada el problema era un altre: havia caigut una torre d’alta tensió a la Núcia que havia provocat un incendi, i havia fet que molts pobles de la Marina quedaren sense llum. Bé, no pintava massa greu, créiem que tot estava controlat. La llum va tornar en poques hores i tot va continuar amb normalitat, excepte el vent, que bramava amb força i feia caure teules i macetes de les cases als carrers.
Però quan començava a fer-se fosc vam poder veure des del Secanet com les flames arribaven a la cima del Puig Campana. Primer va ser el fum roig, després les flames. El foc anava estenet-se lateralment, i la llum venia i se n’anava constantment.
Afortunadament la situació es va poder controlar, i a l’hora de dormir ja no véiem des d’aquest costat del nostre benvolgut Puig Campana aquella fumarada de feia unes hores.
Ara m’alegre d’haver-lo pujat un bon dia i haver disfrutat del paisatge verd, els pins i el bon ambient que ens oferia, doncs desgraciadament passarà molt temps fins que la muntanya del forat, eixa que tantes llegendes i mites guarda, torne a ser com abans.
Recorde el dia de la foto, que caminant a uns 30 minuts de La Carrasca, vam arribar a un lloc preciós de d’on véiem la Núcia, Polop, Benidorm i tots els pobles de la contornà. Imatge que no podrem repetir fins que passe un temps.