Per cert, vos heu parat a pensar com monten un telecadira?

Mireu el video, es impresionant:

Una vegada el telecadira està muntat, ja només ens queda disfrutar, per cert, a vore si enguany hi ha sort i podem fer una escapadeta, que ja hi ha ganes:

Autocomplaença? Prepotència? Falta de sentit comú? O es cert que tenim el millor sistema financer del món?

Evidentment ningú pot dir mai, d’aquesta aigua no beuré, i no es el meu estil  per tant corroborar que una afirmació així feta es correcta, però, a data de hui, i fruït de la crisi que estem vivint, han caigut bancs en Estats Units, Regne Unit, Alemanya, Italia, França, i fins i tot un conegut grup Holandès, apareix en la prensa d’avui, com a que està passant dificultats. Mentre tant, els grans bancs espanyols, es pot dir que fan l’agost, comprant aquelles entitats que veuen amb dificultats i creuen que son bona oportunitat.

En que es diferència la nostra banca del model de EEUU, el qual ha quedat en entredit?

En EEUU regna un model de banca d’inversió, es a dir, un sistema més complex, a través del qual, la entitat financera que concedeix les hipoteques, no es la mateixa que gestiona el seu cobrament, es a dir, una entitat financera ven i contracta una hipoteca, i esta mateixa entitat ven la hipoteca en forma de bons i obligacions a altres entitats, particulars o fons d’inversió que son qui les cobra.

Esta “revenda” causa que la entitat financera que contracta la hipoteca, no es l’encarregada de cobrar-la després, per lo que no li preocupava la solvència de a qui contractava la hipoteca. Una vegada formalitzada, es desentenia del procés de cobrament que revenia com he dit abans. Açò en Espanya no existeix, en part gràcies a les polítiques conservadores de supervisió del Banc d’Espanya.

Ara bé, tenim en Espanya el millor sistema financer del món? Jo no sabria contestar a eixa pregunta, probablement, no.

Es millor el sistema financer d’Espanya que el de EEUU? Evidentment, s’ha demostrat que sí, i això es el que volia dir el nostre President.

En Espanya, amb domini de la banca minorista, les entitats financeres que concedeixen les hipoteques, son les mateixes que gestionen el seu cobrament, durant tota la seua vida, per lo que ja es preocuparan de concedir crèdits amb qualitat.

Per tant, com ens afecta a nosaltres la crisi hipotecaria de EEUU?

Espanya es un país amb dèficit d’estalvi, es a dir, gastem més del que estalviem, per lo que hem de recórrer a préstecs interbancaris per a que els nostres bancs puguen fer préstecs als seus clients.Actualment, el sistema financer mundial està contaminat amb les anomenades hipoteques bassura dels EEUU, es a dir, ningú sap qui ha invertit amb bons o títols d’eixes hipoteques, per lo que els bancs no es fien, uns dels altres i no es presten diners.Resulta evident, que si als nostres bancs, no els presten diners, ells no en poden prestar (abans de prestar, reserven el capital que tenen per a fer front als venciments de deute actual), lo que desencadena la crisi creditícia actual.Les actuals mesures dels Governs, van destinades a això, es a dir, a garantir el fluxe interbancari, per a que els bancs tinguen capital per a prestar.

Si només hi ha x milions d’euros a hipoteques bassura, per què els governs inverteixen 10x milions d’euros per a tractar de normalitzar la situació?

Evidentment, ningú sap quins bons son els afectats, ni on estan, ni que els té, es una qüestió de confiança, hi ha que recuperar la confiança als mercats. Si sabérem quines lletres i/o bons, son els contaminats, es retirarien del mercat i au, però no es sap, i tot el sistema financer es sospitós.

Però, ens ensenyen a pensar per nosaltres mateixos? Som feliços amb el que fem? Sabem aprofitar el moment?

 Sempre triufen els mètodes educatius que ens ensenyen a trobar els nostres propis camins i a despertar les pròpies vocacions? o, només es busquen els resultats?

Podem profundizar més encara:

Busquem joves sumisos, que es dediquen a obedir als seus superiors? volem preparar bons subdits? o per contra preferim joves lliures, responsables, capaços de prendre les seues pròpies decisions i que aprenguen a pensar per si mateixa?

 El Club de los Poetas Muertos: Una película (dins de les poquetes que m’agraden), que vos recomane especialment i que ens fa reflexionar al respecte.

 El 39% dels nostres estudiants el pateixen.

En l’altre costat de la estadística tenim a comunitats como la Asturiana, amb uns índex de fracàs escolar del 16%. 

El mateix estudi, confirma que el fracàs escolar es independent de fenomens migratoris, amb els que no manté ninguna relació i es nutreix amb estudiants locals. Aleshores, a que es poden deure estes diferències tan abultades entre regions?

“A una pareja madrileña, les tocó un piso de protección oficial, pero lo han perdido. Esteve y su pareja buscaron una hipoteca en quince bancos. Ninguno se la concedió. Los jóvenes, ambos con contrato fijo, acudieron a 14 bancos y ninguno les quiso conceder la hipoteca.”

I es que la economia es una ciència que es mou a costa de les expectatives, i com les expectatives actuals no pinten el panorama massa clar, els bancs i caixes s’ho pensen i repensen abans de soltar un duro.

La situació actual de falta de liquides, així com la por sobre el que pot vindre (crisi, recessió, augment de la morositat), es la principal causa que els bancs i caixes es pensen i repensen abans de donar els pocs diners dels que disposen, preferint donar-los a qui saben ben cert que els podrà tornar.

Evidentment, estem en temps en els que hi ha que agachar el cap, apretar el cul, no gastar més del que es puga i passar el temporal. Ja vindran temps millors.

Després d’estos paisos, el pròxim, molt possiblement siga Espanya, on el govern veu amb bons ulls la mesura i s’ha fixat com a data limit, per a regular este tipus d’us de la conexió a Internet, el primer semestre de 2010.

Però no obstant açò, encara queden unes quantes aclaracions pendents:

• Una vegada es retringisca l’us dels programas P2P (emule,…), que passarà amb el anomenat canon digital? Ja no tindrà sentit pagar “per si pirategem“.
• Que passarà amb les ofertes de les companyies telefòniques? Actualment s’esforcen en millorar la qualitat del servei en base a la demanda. Si els usuaris no es poden descarregar continguts, evidentment, deixaràn de demandar més velocitat, produint-se possiblement baixes massives en serveis d’alta velocitat.