I per qué no?

Supose molts de vosaltres haureu sentit de forma directa o indirecta esta frase, que va eixir de boca del nostre President del Govern.

Autocomplaença? Prepotència? Falta de sentit comú? O es cert que tenim el millor sistema financer del món?

Evidentment ningú pot dir mai, d’aquesta aigua no beuré, i no es el meu estil  per tant corroborar que una afirmació així feta es correcta, però, a data de hui, i fruït de la crisi que estem vivint, han caigut bancs en Estats Units, Regne Unit, Alemanya, Italia, França, i fins i tot un conegut grup Holandès, apareix en la prensa d’avui, com a que està passant dificultats. Mentre tant, els grans bancs espanyols, es pot dir que fan l’agost, comprant aquelles entitats que veuen amb dificultats i creuen que son bona oportunitat.

En que es diferència la nostra banca del model de EEUU, el qual ha quedat en entredit?

En EEUU regna un model de banca d’inversió, es a dir, un sistema més complex, a través del qual, la entitat financera que concedeix les hipoteques, no es la mateixa que gestiona el seu cobrament, es a dir, una entitat financera ven i contracta una hipoteca, i esta mateixa entitat ven la hipoteca en forma de bons i obligacions a altres entitats, particulars o fons d’inversió que son qui les cobra.

Esta “revenda” causa que la entitat financera que contracta la hipoteca, no es l’encarregada de cobrar-la després, per lo que no li preocupava la solvència de a qui contractava la hipoteca. Una vegada formalitzada, es desentenia del procés de cobrament que revenia com he dit abans. Açò en Espanya no existeix, en part gràcies a les polítiques conservadores de supervisió del Banc d’Espanya.

Ara bé, tenim en Espanya el millor sistema financer del món? Jo no sabria contestar a eixa pregunta, probablement, no.

Es millor el sistema financer d’Espanya que el de EEUU? Evidentment, s’ha demostrat que sí, i això es el que volia dir el nostre President.

En Espanya, amb domini de la banca minorista, les entitats financeres que concedeixen les hipoteques, son les mateixes que gestionen el seu cobrament, durant tota la seua vida, per lo que ja es preocuparan de concedir crèdits amb qualitat.

Per tant, com ens afecta a nosaltres la crisi hipotecaria de EEUU?

Espanya es un país amb dèficit d’estalvi, es a dir, gastem més del que estalviem, per lo que hem de recórrer a préstecs interbancaris per a que els nostres bancs puguen fer préstecs als seus clients.Actualment, el sistema financer mundial està contaminat amb les anomenades hipoteques bassura dels EEUU, es a dir, ningú sap qui ha invertit amb bons o títols d’eixes hipoteques, per lo que els bancs no es fien, uns dels altres i no es presten diners.Resulta evident, que si als nostres bancs, no els presten diners, ells no en poden prestar (abans de prestar, reserven el capital que tenen per a fer front als venciments de deute actual), lo que desencadena la crisi creditícia actual.Les actuals mesures dels Governs, van destinades a això, es a dir, a garantir el fluxe interbancari, per a que els bancs tinguen capital per a prestar.

Si només hi ha x milions d’euros a hipoteques bassura, per què els governs inverteixen 10x milions d’euros per a tractar de normalitzar la situació?

Evidentment, ningú sap quins bons son els afectats, ni on estan, ni que els té, es una qüestió de confiança, hi ha que recuperar la confiança als mercats. Si sabérem quines lletres i/o bons, son els contaminats, es retirarien del mercat i au, però no es sap, i tot el sistema financer es sospitós.

Vivim en una societat en la que tot està estandaritzat, estem plagats d’esteorotips i rituals en la nostra vida, estudiem el que hem de saber, el que hem de fer, el que es políticament correcte,…

Però, ens ensenyen a pensar per nosaltres mateixos? Som feliços amb el que fem? Sabem aprofitar el moment?

 Sempre triufen els mètodes educatius que ens ensenyen a trobar els nostres propis camins i a despertar les pròpies vocacions? o, només es busquen els resultats?

Podem profundizar més encara:

Busquem joves sumisos, que es dediquen a obedir als seus superiors? volem preparar bons subdits? o per contra preferim joves lliures, responsables, capaços de prendre les seues pròpies decisions i que aprenguen a pensar per si mateixa?

 El Club de los Poetas Muertos: Una película (dins de les poquetes que m’agraden), que vos recomane especialment i que ens fa reflexionar al respecte.

Acabant de començar el curs, una noticia publicada al diari Expansión, ens confirma que a la Comunitat Valenciana som pioners amb el fracàs escolar, i a més incrementant la diferència.

 El 39% dels nostres estudiants el pateixen.

En l’altre costat de la estadística tenim a comunitats como la Asturiana, amb uns índex de fracàs escolar del 16%. 

El mateix estudi, confirma que el fracàs escolar es independent de fenomens migratoris, amb els que no manté ninguna relació i es nutreix amb estudiants locals. Aleshores, a que es poden deure estes diferències tan abultades entre regions?

Fa escasos dies, esta noticia es feia resó als mitjans de comunicació:

“A una pareja madrileña, les tocó un piso de protección oficial, pero lo han perdido. Esteve y su pareja buscaron una hipoteca en quince bancos. Ninguno se la concedió. Los jóvenes, ambos con contrato fijo, acudieron a 14 bancos y ninguno les quiso conceder la hipoteca.”

I es que la economia es una ciència que es mou a costa de les expectatives, i com les expectatives actuals no pinten el panorama massa clar, els bancs i caixes s’ho pensen i repensen abans de soltar un duro.

La situació actual de falta de liquides, així com la por sobre el que pot vindre (crisi, recessió, augment de la morositat), es la principal causa que els bancs i caixes es pensen i repensen abans de donar els pocs diners dels que disposen, preferint donar-los a qui saben ben cert que els podrà tornar.

Evidentment, estem en temps en els que hi ha que agachar el cap, apretar el cul, no gastar més del que es puga i passar el temporal. Ja vindran temps millors.

Tot pareix indicar que el emule està ferit de mort. En paisos com Regne Unit i França, els usuaris son rastrejats per organismes gubernamentals. Quant estos detècten que els usuaris estan compartint arxius per P2P (emule, bitorrent,…), envien automàticament al usuari un correu electrònic avisant-lo que “ha segut caçat”. La segona pillada es transforma en un correu electrònic + una carta certificada al domicili del abonat d’internet. A la tercera vegada que l’usuari es pillat, se li bloqueja la con·nexió a internet.

Després d’estos paisos, el pròxim, molt possiblement siga Espanya, on el govern veu amb bons ulls la mesura i s’ha fixat com a data limit, per a regular este tipus d’us de la conexió a Internet, el primer semestre de 2010.

Però no obstant açò, encara queden unes quantes aclaracions pendents:

• Una vegada es retringisca l’us dels programas P2P (emule,…), que passarà amb el anomenat canon digital? Ja no tindrà sentit pagar “per si pirategem“.
• Que passarà amb les ofertes de les companyies telefòniques? Actualment s’esforcen en millorar la qualitat del servei en base a la demanda. Si els usuaris no es poden descarregar continguts, evidentment, deixaràn de demandar més velocitat, produint-se possiblement baixes massives en serveis d’alta velocitat.

El passat divendres va finalitzar el curs escolar i amb ell, segons una notica publicada al diari Información del dissabte passat, l’escola d’Alcoleja va tancar les seues portes per sempre.

Ja no es solament l’escola, a Alcoleja, ja no hi ha entitats financeres, escola i a més, els servicis com el metge també son prou deficients, degut al baix índex de concentració demogràfica que hi ha a la zona.

 Una llàstima, si pensem en el gran potencial medi ambiental i turístic que tenen eixos municipis d’interior.

I es que, a pesar de tot, estan comdemnats els pobles d’interior a convertir-se en pobles fantasma?

Hola, vos adjunte un poc de música a mena de prova:

 Espere que vos agrade.

En línea amb una noticia publicada per un blog amic, n’he trobat una altra, si cap mes curiosa:

Dos xavals d’Alacant (un llicenciat en física e informàtica i l’altre llicenciat en psicologia), en 2005 van comprar un domini per 7€ i amb altres 70€ un hosting i van decidir montar la seua empreseta.

Quant la van crear, ni pensaven que la inversió anava a eixir-lis tan retable, i es que, amb una inversió mínima i una idea brillant, van conseguir seduir al gegant d’internet Google, que els va comprar el projecte per una quantitat desconeguda, pero fixada entre els 6 i 7 milions d’euros.

La idea va naixer quant estos dos amics es van plantejar crear una pàgina web que enllaçara fotografies en el punt geogràfic on van ser preses, sobre un mapa (el que es coneix com geolocalització).

Alguns no li veien futur a eixe projecte, però tan sols un any després, ja hi havien més de 50.000 fotogràfies localitzades i el creixement estimat era de un 20% mensual.

El projecte (que anomenaren Panoramio) funcionaba,  i la solpres va arribar quant John Hanke, director de Google Maps els va telefonar. Els oferia enllaçar Google Earth amb Panoramio, que a més a més es complementaben perfèctamente. Google Earth posaba els mapes i Panoramio les fotos. La col·laboració va ser tot un éxit, fins el punt que hui fa un any, Google va absorvir Panoramio.

Per als que els pique la curiositat, el dos xavals d’Alacant, hui en dia estan treballant a les oficines de Google en Zurich i son considerats alts directius de la multinacional.

I esque a vegades, amb una mínima inversió i amb un projecte de “ratos lliures”, es poden fer miracles. Les grans idees, son les que aporten el èxit, no sempre es necessaria una gran inversió econòmica.

Enguany hem tingut  paelles pasades per aigua,

També es casualitat que dos mesos i pico sense ploure (el amic Pere, porta això més controlat que jo), hagem tingut la pluja en el que s’ha convertit com el dia de convivència per excel·lència del nostre poble, i es que les barraques no només hem “acabat en la festa” com diuen molts.

Si que es possible que hajem dividit les festes en molts xicotets punts neuràlgics al llarg del nostre poble (hui en dia més que mai, centrats en la part alta). La existència de barraques, també ha fomentat que existeixquen dies de convivència com el que ahí hauriem d’haver tingut, amb el permís del senyor oratge.

Telefónica aumentarà la velocidad de 512Kbps a 1 o 3 mb o baixarà el preu dels que no puguen tindre més velocitat.

Segons una noticia apareguda hui: 

“Las presiones de la CMT, la recogida de firmas promulgadas por diversas asociaciones de internautas, así como la amplia repercusión en los medios, han conseguido que Telefónica inicie en junio de este año el proceso de migración de los clientes que tienen ADSL Rural a las modalidades que comercializa en toda España (1 y 3 megas), lo que supondrá que el 80 por ciento de ellos podrá aumentar la velocidad a la que acceden a Internet por 39,90 euros más IVA que pagan en la actualidad.

Los clientes que no puedan acceder a esta velocidad por insuficiencia en las redes de distribución, tendrán una reducción de precios hasta los 29,90 euros al mes más IVA. igual que el precio que tiene el ADSL de 1Mb a nivel nacional.”

Per fi, podem vore resultats a les recollides de firmes.

Enhorabona a tots els que creieu que açò era possible!!!!! 

Per cert, si tu encara no has firmat, ho pots fer ací.