I per qué no?

Acabant de començar el curs, una noticia publicada al diari Expansión, ens confirma que a la Comunitat Valenciana som pioners amb el fracàs escolar, i a més incrementant la diferència.

 El 39% dels nostres estudiants el pateixen.

En l’altre costat de la estadística tenim a comunitats como la Asturiana, amb uns índex de fracàs escolar del 16%. 

El mateix estudi, confirma que el fracàs escolar es independent de fenomens migratoris, amb els que no manté ninguna relació i es nutreix amb estudiants locals. Aleshores, a que es poden deure estes diferències tan abultades entre regions?

Fa escasos dies, esta noticia es feia resó als mitjans de comunicació:

“A una pareja madrileña, les tocó un piso de protección oficial, pero lo han perdido. Esteve y su pareja buscaron una hipoteca en quince bancos. Ninguno se la concedió. Los jóvenes, ambos con contrato fijo, acudieron a 14 bancos y ninguno les quiso conceder la hipoteca.”

I es que la economia es una ciència que es mou a costa de les expectatives, i com les expectatives actuals no pinten el panorama massa clar, els bancs i caixes s’ho pensen i repensen abans de soltar un duro.

La situació actual de falta de liquides, així com la por sobre el que pot vindre (crisi, recessió, augment de la morositat), es la principal causa que els bancs i caixes es pensen i repensen abans de donar els pocs diners dels que disposen, preferint donar-los a qui saben ben cert que els podrà tornar.

Evidentment, estem en temps en els que hi ha que agachar el cap, apretar el cul, no gastar més del que es puga i passar el temporal. Ja vindran temps millors.

Tot pareix indicar que el emule està ferit de mort. En paisos com Regne Unit i França, els usuaris son rastrejats per organismes gubernamentals. Quant estos detècten que els usuaris estan compartint arxius per P2P (emule, bitorrent,…), envien automàticament al usuari un correu electrònic avisant-lo que “ha segut caçat”. La segona pillada es transforma en un correu electrònic + una carta certificada al domicili del abonat d’internet. A la tercera vegada que l’usuari es pillat, se li bloqueja la con·nexió a internet.

Després d’estos paisos, el pròxim, molt possiblement siga Espanya, on el govern veu amb bons ulls la mesura i s’ha fixat com a data limit, per a regular este tipus d’us de la conexió a Internet, el primer semestre de 2010.

Però no obstant açò, encara queden unes quantes aclaracions pendents:

• Una vegada es retringisca l’us dels programas P2P (emule,…), que passarà amb el anomenat canon digital? Ja no tindrà sentit pagar “per si pirategem“.
• Que passarà amb les ofertes de les companyies telefòniques? Actualment s’esforcen en millorar la qualitat del servei en base a la demanda. Si els usuaris no es poden descarregar continguts, evidentment, deixaràn de demandar més velocitat, produint-se possiblement baixes massives en serveis d’alta velocitat.