No hi ha qui m'aguante.

El silenci i de sobte…


abril 17th, 2012

… pronuncies el meu nom. Sense cridar però amb la força suficient per a que arribe als meus oïts. Gaire bé no hi ha vibracions alienes, el to és ferm, el só és projecta net. Sols dues síl·labes. I corro, corro tant com sóc capaç.

Hui no sona com sempre. El meu nom sona diferent. Fort, intens, alt. Amplificat, expandit, intensificat, magnificat. No és un precedent a un relat; no és l’inici del resum del dia i tampoc no és la comprobació de la meua presència a l’estança.  Pronuncies el meu nom amb urgència, premura, rapidesa, sense dilació. I corro, corro tant com sóc capaç.

Sols el pronuncies una vegada i n’és suficient per saber que alguna cosa és diferent. I aquest maleit corredor sembla més llarg que mai! No hi ha més paraules. Sols el meu nom que pesa en l’ambient, que ompli tota l’estança. No hi ha sorolls excepte el record inmediat que deixa la teua veu, just després de pronunciar així el meu nom. I corro, corro tant com sóc capaç.

Arribe fins a tu i aconseguisc donar-te les les mans. Aquesta vegada el meu nom reclamava la meua persona. Intente transmetre una serenitat que no posseesc. Als meus ulls es reflexa l’esglai.

No tornes a pronunciar així el meu nom.

Diario de una mujer adúltera


febrer 17th, 2012

Diario de una mujer adúltera, de curt Leviant.

Com sempre, incapaç de resistir-me a la lectura de la contraportada… ací està el que posa:

Dos viejos amigos se reencuentran en la reunión de antiguos alumnos de una escuela judía. Ya en la cuarentena, Guido, fotógrafo, y Charlie, psicólogo, se interesan en la misma mujer casada, la seductora Aviva, una profesora de violonchelo.Las visitas de Aviva a la consulta de Charlie son el detonante de un triángulo de sensualidad y secretos en el que nada es lo que parece.
Diario de una mujer adúltera es una novela desbordante de amores perdidos, una historiainteligente y misteriosamente cómica que se lee de forma compulsiva. CurtLeviant hace cómplice al lector y le reservauna lúdica sorpresa: un glosario dec onceptos situado al final del libro que amplía, esclarece, modifica e, incluso,contradice de forma sorprendente la trama principal.

Ja fa alguns mesos que vaig acabar de gerir-la. I no tenia massa clar què era el que anava a trobar-me. Va ser casualitat que l’agafara prestada a la biblioteca pública municipal. Vaig entrar i em vaig trobar amb el mes dedicat a la literatura eròtica. El primer titol que em cridà l’atenció fou un altre (que he anotat a la meua Llista d’eixe me l’he de llegir) però com que no estava diponible per al préstec va ser aquesta la novel·la qué em vaig emportar prestada.

És una novel·la eròtica, sí. Amb línies explícites i detallades, amb paragraf pujats de tò però en cap moment desmesurada. L’autor escriu amb delicadesa, és més que una novel·la de sexe, és una historia molt ben escrita. Amb personatges complets, elaborats. Amb un domini del temps, pròpi d’un mestre. Capitol llegit, enllaça perfectament amb el següent i amb pasastges anterios. Una història contada poc a poc, i completada al ritme que coneixes els personatges i les seues personalitats. Per a res és un relat vulgar. De fàcil lectura.

I si encara et sembla poc, amb el glossari del final complementes, més si cap, la personalitat dels personatjes. Els pensaments dels mateixos, els canvis d’opinió, les obsessions… I del final no diré res… encara que voldria dir una única cosa: L’ogic, realista, reivindicatiu, denuncia, però no desitjat. A la fí, impactant. (Ho sent, he dit massa)

Resum exprés: M’ha sorprés gratament. M’ha agradat molt. És dels que enganxa.

Un més a la meua vida.

Un nou any.


desembre 31st, 2011

Espere que en aquest 2012 no vos falten motius per a sonriure cada dia.
I gràcies per haber-me regalat motius aquest any per a sonriure.

Deseo que en el 2012 no os falten motivos para sonreir cada día.
Y gracias por haberme hecho sonreir en este año que tern¡mina.

 

Anem a vore si…


desembre 14th, 2011

sóc capaç de fer enllaços entre les diferents xarxes a les quals estic.

Començaré per Twitter…

Jo i les noves tecnologies!


//

Encantada de conocerte.


desembre 7th, 2011

Te he conocido de su boca. Te conocí de sus labios ya hace algún tiempo y pensé que ambos erais muy afortunados. Cada frase que compartió conmigo llevaba implícita una parte maravillosa que hacía referencia a ti. Ilusiones, complicidades, descubrimientos… pero sobretodo felicidad, calma, serenidad.

Ahora, habría quien me diría que ya no puedo conocerte, que he perdido la oportunidad de conocer a una persona maravillosa, pero ¿sabes qué? Que no es cierto, que seguiré conociéndote. Que sé que eras una persona increible y maravillosa y que ya me caías bien antes, por el simple hecho de completarla, de hacerla tan feliz. Sé que eras detallista, calmado, bueno, amable, prudente, paciente…. Bromista, de los míos; porque incluso sé que compartíamos bromas…

Nunca antes había vivido, nunca había sentido, la fuerza con la que una persona se aferra a otra, aun a sabiendas de que es imposible.

Ella tiene ángel. Todos los sabíamos, sólo que ella nunca se lo ha llegado a creer.

Desde dónde quiera que estés, sé que cuidarás de ella.

Vull estimar-me


octubre 9th, 2011

Quan el meu estat d’anim és baix crec que no ho aprecie fins que ja és molt baix i ha passat molt temps. Tot em sembla  complicat, dificil quan no imopssible. Res de mi no m’agrada i ni tan sols tinc idees… ja no dic bones idees. I sembla, que quan et sents així d’insignificant tot al teu voltant s’entesta en recordar-t’ho. I sent que no valc res.

Vull estimar-me més i no sé perquè no trobe la manera. No faig res a dretes i quan més temps passa més s’incrementa en mi la sensació de que res no importa; que per molt que pense o faça, res no millora. I si li ho comente a algú, tots saben el que hauria de fer perque l’únic problema sóc jo. I encara em sent pitjor. I sent ganes de fugir a cap lloc.

Intente fer memòria i repetir-me un fum de frases d’eixes que et fan seguir endavant i acabe per riure’m d’elles. Mordaç, despietada, feridora, freda, trista, angoixada.

No oblides sonriure; si has de compartir alguna cosa, que no siga la foscor; no pots obligar la resta a sentir-se com tu. No és just.

Hi ha sonriures i rialles. No puc dir el contrari. Encara que es tornen efimeres, fugisseres i volàtils. Guanyen l’angoixa i la por.