Vull estimar-me at No hi ha qui m'aguante.

Vull estimar-me


octubre 9th, 2011

Quan el meu estat d’anim és baix crec que no ho aprecie fins que ja és molt baix i ha passat molt temps. Tot em sembla  complicat, dificil quan no imopssible. Res de mi no m’agrada i ni tan sols tinc idees… ja no dic bones idees. I sembla, que quan et sents així d’insignificant tot al teu voltant s’entesta en recordar-t’ho. I sent que no valc res.

Vull estimar-me més i no sé perquè no trobe la manera. No faig res a dretes i quan més temps passa més s’incrementa en mi la sensació de que res no importa; que per molt que pense o faça, res no millora. I si li ho comente a algú, tots saben el que hauria de fer perque l’únic problema sóc jo. I encara em sent pitjor. I sent ganes de fugir a cap lloc.

Intente fer memòria i repetir-me un fum de frases d’eixes que et fan seguir endavant i acabe per riure’m d’elles. Mordaç, despietada, feridora, freda, trista, angoixada.

No oblides sonriure; si has de compartir alguna cosa, que no siga la foscor; no pots obligar la resta a sentir-se com tu. No és just.

Hi ha sonriures i rialles. No puc dir el contrari. Encara que es tornen efimeres, fugisseres i volàtils. Guanyen l’angoixa i la por.

No sé, doncs això. | Comments (7)

7 Responses to “Vull estimar-me”

  1. Angels on octubre 11, 2011 8:22 pm

    rateeetaaaaaaaa !!!!!

  2. Fini on octubre 14, 2011 9:03 am

    Pero….ya te lo dije el otro día! hay que poner esa sonrisa a funcionar!!!!
    Al final tendré que tomar medidas, eh???? jejeje…Un besazo guapa!

  3. Clareta on octubre 20, 2011 5:12 pm

    Gràcies xiques

  4. mariate on octubre 21, 2011 6:37 pm

    Jo t´estime, no es gens complicat! :)
    Encara que passen mil segles sense veurens o parlar, eres d´eixes persones que em provoquen un somriure al pensar en elles. Un somriure de franquesa, d´admiració, de complicitat al recordar i de gratitut.
    Una abraçada inmensa.

  5. mariate on octubre 21, 2011 7:01 pm

    I menos trallar-se que a desastre et guanye i ho saps! ;)
    Tindre por significa valorar les coses, que res no importara seria precisament el contrari.
    I no hi ha rialla reconfortant sense plor desconsolat, o alegria plena sense tristesa, com no hi hauria llum sense foscor. Gaudim mes de les coses quan mes em lluitat per elles.
    La felicitat es per als valents, i tu, clareta, els tens molt ben posats!

  6. Mequetrefe on octubre 23, 2011 8:43 pm

    Igual et sembla una estupidessa, tremenda, però jo pense que quan les coses no poden anar pitjor (cal precisar que cadascú té una definició o “una fita” per a saber o sentir quan les coses li van veritablement mal, quan se sent veritablement mal amb tot o amb tots o amb un mateix) només poden anar millor. Aleshores és quan cal estar a l’agüait i apreciar qualsevol petit gest.
    Açò no pretén ser un consell, només una observació… perquè de vegades, el que ens cal és només observació, posar atenció en les coses xicotetes i poc a poc, acoseguim descomposar les coses “més grans” (problemes de qualsevol condició, projectes, treball…) i superar-les o dominar-les. Allà, ja em calle que semble un Jorge Bucay de divisió regional!.
    Ànim i no et torbes amb el que no cal!

  7. Clareta on octubre 30, 2011 10:34 am

    Mariate jo també t’estime, eres una font inesgotable de riatlles,jejeje

    Mequetrefe, sé que quan toques fons sols queda impulsar-te, però… se m’oblida. Recull el teu consell, les petites coses poden ser molt grans.

    Gràcies als dos.

Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

Name (necessari)

Email (necessari)

Lloc web

Speak your mind

CAPTCHA Image
*